Ningú recull les bombetes i foses de les ferrateries i les deixalleries des de fa 3 mesos

Barcelona

Bombetes, fluorescents, leds, piles. Són residus especials perquè porten mercuri a dins, un material extremadament tòxic que ha de ser tractat amb una cura especial. Des de principis de febrer, ja fa 3 mesos i mig, els ferraters de Catalunya no tenen qui reculli aquests objectes en desús, i s'estan acumulant als magatzems d'aquests petits negocis. A les deixalleries i altres punts de recollida especials, la situació és similar.

Per trobar els motius d'aquesta acumulació hem d'anar fins al Pont de Vilomara, al Bages. Aquesta planta és propietat de la Generalitat a través de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), però des de fa dècades la té llogada a AMBILAMP, un conglomerat d'empreses de la il·luminació que s'encarrega de la gestió d'aquest tipus específic de materials a través del que es coneix com un sistema integrat de gestió. Qui fabrica el producte, tracta el residu. El passat 6 de febrer va caducar el contracte de dret a superfície a través del qual AMBILAMP explotava la planta, i la Generalitat ha decidit vendre-la.

Ampliar

Cerrar

Fonts de l'ARC expliquen que d'aquí a dos mesos sortirà el concurs de subhasta, que ha d'acabar amb la Generalitat venent la planta al millor postor, sempre assegurant que es mantindrà la mateixa activitat i no canviaran els usos: no es podrà utilitzar aquestes naus per res que no sigui tractament i reciclatge de residus. El plec per la subhasta ja està llest, només queda tancar tràmits administratius per vendre-la i que torni a estar activa. Mentrestant, està tancada i buida "igual que quan vens un pis, no pots fer-ho amb els llogaters a dins", expliquen fonts de ARC, que argumenten que no té sentit mantenir un patrimoni públic per fer un servei que està privatitzat.

Petites ferreteries desbordades

A l'espera que es resolgui aquesta compravenda, i de veure qui es queda finalment aquesta planta de reciclatge, els petits ferreters veuen com se'ls acumulen aquests objectes en desús als seus magatzems. És el cas d'en Roc Melillas, que té una petita ferreteria a Argentona, Maresme. "Truques a AMILAMP que és qui em recull tot això, i ells em diuen que porten caixes per emmagatzemar, però no recullen", diu en declaracions a SER Catalunya. La situació no és única, i el propi Gremi de Ferraters de Catalunya confirma que no s'està fent aquesta recollida a cap punt del territori des del febrer.

"Ara ja comencem a estar col·lapsats de bombetes i fluorescents, i això és perillós perquè tenen mercuri, i si això peta genera un residu molt nociu que es queda a l'aire", explica. Segons diu, no ha rebut cap explicació ni per part d'AMBILAMP ni del gremi, que s'ha limitat a explicar-li que en unes setmanes el tema estarà solucionat.

Amb tot, diu que la gent es trobarà amb materials a casa molt nocius i perillosos, que si no poden deixar-los ni a les ferreteries ni a les deixalleries (que també són punt de recollida), "acabaran a les rieres, al camp, als punts de no-recollida", conclou.

Un residu dels sistemes integrats de gestió

La gestió dels residus a Catalunya és complexa i no sempre funciona de la mateixa manera. En el cas de bombetes, fluorescents i altres derivats, la responsabilitat actualment recau en els productors. Dècades enrere es tractava d'un servei públic, que liderava l'Agència de Residus de Catalunya (que va adquirir la planta del Pont de Vilomara), però va ser privatitzat i, des d'aleshores, és AMBILAMP qui el gestiona. Es tracta d'un conglomerat d'empreses d'il·luminació que té l'encàrrec de recollir, gestionar i tractar aquests materials.

Qui fa la feina en última instància és una UTE (Unió Temporal d'Empreses) on hi ha la multinacional FCC i també Recypilas i Sertego. L'atenció directa als consumidors la fan, sobretot, les ferreteries. Les petites estan obligades a recollir tant com venen (per entendre'ns, per cada bombeta venuda n'han de recollir una de fosa) i les que tenen una superfície superior a 400 metres quadrats estan obligades a quedar-se amb tot el que portin els ciutadans.