Trias s'imposa a Barcelona amb 11 regidors

Barcelona

La candidatura que puja més respecte al 2019 és la que lidera Xavier Trias. Suma 6 regidors més passant de 5 a 11 i un 22,4% dels vots. I a l'altra cara de la moneda hi ha ERC, que perd la meitat dels seus representants. Després de ser la candidatura més votada a les últimes municipals amb 10, ara cau directament a la quarta posició amb 5 regidors i l'11,2% dels vots.

Collboni, que repeteix com a candidat del PSC, millora els resultats pujant 2 regidors, dels 8 als 10 i arriba al 19,7%. Mentre Colau perd un regidor baixant dels 10 als 9, també amb el 19,7%. Tot i que els socialistes superen els comuns en nombre de regidors, el resultat és molt ajustat pel que fa als vots absoluts i caldrà esperar el 100% escrutat per veure la diferència final.

Fa quatre anys el partit Barcelona pel Canvi de Manuel Valls en coalició amb Cs va aconseguir 6 regidors. I ara tant Ciutadans com Valents, el partit hereu del de Valls, queden fora de l?Ajuntament. Tots dos estan molt lluny del 5% dels vots necessaris per tenir-ne la representació. Valientes s'ha quedat amb un 2,3% i Cs, només l'1,1%.

I la CUP no aconsegueix tornar a entrar a l'Ajuntament després de sortir el 2019. De fet, els anticapitalistes només han tingut representació al consistori a les eleccions del 2015, quan van obtenir 3 regidors. Ara es van quedar amb el 3,8% i uns 25.000 vots.

La militància de Junts ha rebut Xavier Trias al crit de “alcalde, alcalde!”. El candidat, que havia assegurat durant la campanya que només es quedaria a l'ajuntament si aconseguia ser alcalde, ha assegurat davant la militància que “la meva feina serà la meva dedicació plena a la ciutat de Barcelona, intentaré fer govern” i que, en aquest moment , "toca la feina d'allargar la mà a la gent del PSC, d'ERC… a aquells amb què nosaltres volem continuar col·laborant".

Trias ha comparegut a la seu electoral de JxCat, a l'Hotel Catalonia Ramblas, acompanyat del secretari general del partit, Jordi Turull, i de la presidenta, Laura Borràs, per valorar la victòria a les municipals. "Em presentava per guanyar les eleccions, per ser alcalde de la ciutat de Barcelona, i seré alcalde de Barcelona. Som conscients del resultat que hem tingut, del resultat que n'han tingut d'altres. Seré un alcalde que col·laborarà estretament amb tothom", ha dit a la seva compareixença.

Xavier Trias ha assenyalat que serà alcalde "amb dedicació plena", que farà que la ciutat "sigui una ciutat de tots i no una ciutat dels uns contra els altres", a través de la col·laboració entre partits: "Ens queda molta feina per fer" .

El guanyador de les eleccions ha tingut paraules d'agraïment per a Junts, el PDeCAT, Demòcrates de Catalunya i Més-Moviment d' + Char(39) + 'Esquerres, els quatre partits que han donat suport a la seva llista Trias per Barcelona, i ha dit que només mitjançant la "suma" tindran "força" per "canviar les coses".

Turull i Borràs criden a la "reflexió" de l'independentisme

D'altra banda, els dos dirigents de JxCat han coincidit a l'hora de fer una crida a la "reflexió" de l'independentisme, i Turull ha fet èmfasi en la victòria a Sant Cugat del Vallès i Figueres, dos municipis on l'espai va guanyar el 2019 però no van governar a conseqüència de pactes tripartits. "Hem guanyat de manera honesta a la capital de Catalunya, i som la força política independentista que hem guanyat a més municipis de Catalunya", ha dit Turull, fent referència a les xifres de què disposava en aquell moment. Per part seva, Borràs ha afirmat que "apuntalar altres opcions polítiques" acaba afavorint aquestes formacions, en una al·lusió vetllada a ERC i el seu suport al Govern del PSOE, i ha afegit que, quan l'independentisme actua unit, "avança".

Collboni obre la porta a un pacte amb comuns i ERC

L'alcaldable del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, ha obert la porta a un pacte amb els comuns i ERC per arrabassar-li l'alcaldia al candidat de Junts. El cap de llista socialista ha felicitat Xavier Trias per la victòria, però ha advertit que Barcelona "ha votat iniciar una nova etapa i ha votat progressisme". Per això ha expressat que ara hi ha "l'oportunitat d'obrir una nova etapa a Barcelona de progrés i estabilitat". "El PSC no renuncia a res", ho ha reblat.

Militants i simpatitzants del PSC han rebut al candidat a la seu del partit amb crits de "alcalde, alcalde!" i han recuperat el vell lema de les seves grans nits electorals: "ista, ista, ista, Catalunya socialista!"

En un recompte molt ajustat amb els comuns, disputant-se un regidor fins a darrera hora, la candidatura de Collboni ha aconseguit 10 regidors i un dels objectus de la campanya, guanyar a la llista d'Ada Colau, tot i que no han aconseguit el principal de ser la força més votada de la ciutat. Al bon resultat de Barcelona es suma la victòria a la resta de les capitals de província catalanes, recuperant els ajuntaments de Lleida i Tarragona, perduts pels pactes fa quatre anys, i aconseguint ser la força més votada a Girona. També s'han consolidat els resultats a les principals ciutats de l'àrea metropolitana, mantenint les majories a Santa Coloma de Gramenet, L'Hospitalet de Llobregat, Cornellà o Sabadell.

El primer secretari del PSC, Salvador Illa, en la seva compareixença, ha afirma que possa aquests resultats al "servei de Catalunya".

Colau insta al PSC i a Esquerra a intentar pactar per governar la ciutat

La candidata de BComú, Ada Colau, ha admès la victòria de Xavier Trias a Barcelona, però ha destacat que ho ha fet "només amb 11 regidors" destacant que les forces "progressistes" en sumen 24. Per això, ha assenyalat que "és una obligació" d'aquestes forces explorar "alguna expressió de govern" i ha interpel·lat directament PSC i ERC per asseure's i parlar a partir de demà. Tanmateix, Colau ha dit que un cop era clar que Trias quedava en primera posició li ha trucat per felicitar-lo, de la mateixa manera que ella va rebre la seva trucada el 2015. Colau també s'ha compromès a fer "el màxim esforç" perquè la ciutat no faci "ni un pas enrere" i ha promès utilitzar la seva força perquè les polítiques impulsades avancin.

Junqueras admet que els resultats del 28-M no són els que voldria

"No són els resultats que voldríem". Ha estat la primera valoració del president d'ERC, Oriol Junqueras, sobre les eleccions del 28-M a Catalunya. En una compareixença davant la premsa des de l'Estació del Nord, aquest diumenge a la nit, Junqueras ha reconegut que, en part, els resultats es deuen a la baixa participació, i que ERC no ha estat capaç de mobilitzar una "part rellevant" del seu electorat. Tot i això, ha reivindicat que el partit és el que ha obtingut més regidories Catalunya, i més de 360 victòries a municipis, més de 200 de les quals amb majories absolutes. Junqueras ha comparegut acompanyat del president de la Generalitat, Pere Aragonès; el candidat a Barcelona, Ernest Maragall, i altres membres de la llista i del partit.

Els 512.000 vots aproximats d'aquest 28-M (amb un 90% d'escrutini) representen uns 300.000 vots menys que el 2019. Però s'assemblen molt als 510.137 del 2015. És a dir, els resultats d'ERC són pràcticament similars als de fa 8 anys. Pel que fa al percentatge de vots, ERC ha obtingut un 17,29% dels vots a Catalunya, pel 23,48% del 2019. El 2015 en va obtenir un 16,39%, un punt percentual menys que aquest 28-M. Finalment, pel que fa a regidors i regidores, ara en comptarà amb 2871, pels 3107 de fa quatre anys. Fa 8 anys en va obtenir 2384. De manera que el 28-M n'ha obtingut uns 230 menys que el 2019, però uns 500 més que el 2015.

Sirera dobla regidors i erigeix el PP en referent del constitucionalisme a Barcelona

El candidat del PP, Daniel Sirera, ha tret pit dels resultats de la seva formació a Barcelona, que ha doblat regidors -dels 2 del 2019 als 4 d'aquests comicis-, i ha erigit la seva formació com "la principal força del constitucionalisme a Barcelona". En la primera valoració dels resultats, un Sirera visiblement emocionat ha agraït des de l'Hotel Avenida Palace de Barcelona el suport dels barcelonins i ha assegurat que “torna el PP i torna amb molta força, torna amb quatre regidors que es deixaran la pell".

Sirera també ha fet referència a Valents i CS, partits que han perdut la seva representació a l'ajuntament, als votants dels quals els ha promès que "sempre, cada dia" tindran el PP per defensar-los.

A més, ha celebrat que Colau hagi perdut les eleccions "i això ja és una gran notícia per a Barcelona", alhora que també ha assegurat que Pedro Sánchez és l'altre gran derrotat de la contesa, cosa que ha assegurat que és bo tant per a capital catalana com per al conjunt d'Espanya. "Ens hem quedat només a un regidor d'ERC, que és el partit que governa la Generalitat", ha celebrat Sirera, que també ha assegurat que "des de demà mateix" començarà a treballar per convertir el seu partit en la "força majoritària".

Sirera ha destacat que s'han enfrontat a una campanya difícil, amb pocs recursos, però que han comptat amb "il·lusió, confiança", cosa que, segons ell, no han tingut altres partits. "Gràcies per tornar-li al PP l'esperança a l'ajuntament de Barcelona", ha subratllat.

Enfonsament de CS a Catalunya: de 245 a 10 regidors i sense representació a Barcelona

Ciutadans s'ha enfonsat a Catalunya, on va néixer el 2006: la formació taronja ha passat dels seus 245 regidors el 2019 a només 10 i s'ha quedat sense representació a l'Ajuntament de Barcelona.

L'escenari general era molt diferent del de les eleccions municipals del maig del 2019, quan Catalunya encara estava en plena ebullició pels efectes del referèndum unilateral de l'1-O, que van portar CS a tocar sostre amb 36 escons al Parlament als comicis catalans del desembre del 2017.

El 2019, CS va aconseguir 192.518 vots en territori català –el 5,57 % del total– que li van servir per obtenir 239 regidors a Catalunya, als quals es van sumar els sis aconseguits amb Barcelona pel Canvi-Ciutadans, encara que aquesta coalició va patir una escissió i els seus regidors es van repartir entre CS –3–, Valents –2– i una de no adscrita.

Aquest 28M, Ciutadans ha patit una debacle a Catalunya i, segons dades del Ministeri de l'Interior, amb el 99,69% del vot escrutat, només ha obtingut 36.633 vots –l'1,22% del total– amb què ha aconseguit 10 regidors .

VOX entra a nou de les 10 ciutats més grans de Catalunya

Una de les claus de la nit ha estat l'entrada amb força de VOX a molts consistoris. Quatre regidors a Mataró, tres a Barcelona, l'Hospitalet, Tarragona, Reus i Terrassa, dos a Sabadell, Lleida i Santa Coloma de Gramenet. A Terrassa i Mataró són 3a força, per davant d'ERC.

No són l’únic partit d'ultra dreta que entra als ajuntaments o fins i tot que guanya. A Ripoll ha guanyat la ultradreta: Aliança catalana, el partit ultra de Sílvia Orriols obté 6 regidors i també entra a Manlleu.

El PSC guanya a Tarragona, amb 9 regidors

El PSC es manté com la força més votada a les eleccions municipals de la ciutat de Tarragona, amb nou regidors, dos més que el 2019, seguit d'ERC, que n'aconsegueix sis, un menys que a les anteriors eleccions municipals, amb el 77 % dels vots escrutats.

Amb quatre regidors, el PP se situa com a tercera força a l'Ajuntament de Tarragona, ara governat per ERC, mentre Vox irromp al consistori amb tres, i CS, que tenia quatre regidors, es queda sense representació.

Junts conserva els tres regidors que va aconseguir a les eleccions del 2019, un més que En Comú Podem, que manté els dos que tenia, mentre la CUP perd els dos regidors que va aconseguir a les últimes municipals.

Sirera doblega regidors i erigeix el PP en referent del constitucionalisme a Barcelona

El candidat del PP, Daniel Sirera, ha tret pit dels resultats de la seva formació a Barcelona, que ha doblat regidors -dels 2 del 2019 als 4 d'aquests comicis-, i ha erigit la seva formació en "la principal força del constitucionalisme a Barcelona".

En la primera valoració dels resultats, un Sirera visiblement emocionat ha agraït des de l'Hotel Avenida Palace de Barcelona el suport dels barcelonins i ha assegurat que "torna el PP i torna amb molta força, torna amb quatre regidors que es deixaran la pell".

Sirera també ha fet referència a Valents i CS, partits que han perdut la seva representació a l'ajuntament, als votants dels quals els ha promès que "sempre, cada dia" tindran el PP per defensar-los.

El socialista Larrosa guanya les eleccions a Lleida

El socialista Fèlix Larrosa guanya les eleccions municipals a Lleida amb el 26,93% dels vots i 9 regidors, segons les dades de l'escrutini actual del 32,94%.

El PSC passa per davant d'ERC, que governa des de les passades eleccions a la capital del Segrià, mentre que l'actual alcalde, Miquel Pueyo, ha aconseguit fins ara 5 regidors, empatat amb el PP.

JxCat aconsegueix també 5 regidors, mentre que VOX entra per primera vegada al consistori lleidatà amb 2 regidors i els comuns es queden amb un regidor.

El PSC recupera Girona després de l'etapa que va iniciar Puigdemont

El PSC venç a Girona amb el 41,60 % de vots escrutats i recupera així la victòria en una ciutat que va ser sempre socialista fins a la irrupció de la llavors CiU de la mà de Carles Puigdemont, l'actual partit del qual, Junts, cauria fins a la tercera posició. Els socialistes aconsegueixen aquesta primera plaça provisional amb nou regidors de vint-i-set en joc, mentre que la segona tampoc l'ocupa l'exconsellera Gemma Geis (JxCat), que per ara en suma sis, sinó que cau en mans de Guanyem Girona, la formació que lidera Lluc Salellas, amb set.

ERC, amb Quim Ayats al capdavant, perd un representant al ple de Girona en baixar de quatre a tres i entren el PP i Vox amb un, mentre que CS se'n queda fora.

La participació a Catalunya cau 6,5 punts a les 6 de la tarda

La participació a Catalunya se situa per sota de la de 2019 a les sis de la tarda, segons les dades del ministeri de l'Interior. A les sis de la tarda havien votat un 44,54% dels electors, 6,47 punts menys que a les municipals de fa 4 anys. Cal recordar que, en aquella ocasió, també es van celebrar eleccions europees amb un increment de participació a causa de la candidatura de Carles Puigdemont al Parlament Europeu. A les dues de la tarda, la participació era del 32,31%, 3,45 punts menys que l'any 19.

Per demarcacions, Lleida és on més s'ha votat amb un 47,35%, 5,85 punts menys que el 2019. A Girona és on menys electors s'han acostat als col·legis electorals: a les 18 h havia votat un 44,17%, 8,67 punts menys que fa 4 anys. A Barcelona hi ha una participació semblant a la de Girona amb un 44,18%, i una diferència de 6,35 respecte a l'any 19, i és del 45,97% a Tarragona, 5,64 punts per sota del valor de fa quatre anys.

Tots els candidats a les alcaldies, però també els líders dels principals partits, han fet una crida a la participació massiva en aquestes eleccions, conscients que arribar primer pot anar de molt poques paperetes.

Normalitat en les votacions

Totes les meses electorals s'han pogut constituir amb normalitat a Catalunya, segons ha informat la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, en una compareixença al Palau de la Generalitat. En alguns casos, l'inici de la votació s'ha retardat per incompareixença d'alguns dels membres de la mesa, perquè el pany del col·legi s'havia forçat o perquè hi havia propaganda electoral d'alguns partits.

Cinc milions i mig de catalans estan cridats avui a les urnes per escollir els alcaldes del seu municipi. Les d'aquest diumenge són les dotzenes eleccions municipals des de la restauració de la democràcia on, a més de les alcaldies, es repartiran gairebé 10.000 càrrecs públics entre regidors, diputats provincials i representants als consells comarcals.

Els col·legis electorals tancaran a les vuit del vespre. Són 8.946 les meses habilitades als 947 municipis catalans on avui es pot exercir el dret a vot. Fa quatre anys, a les municipals del 2019, la participació va rondar el 65%, una de les xifres més altes en uns comicis per escollir governs municipals.

Els alcaldables criden a la participació

Els principals candidats a l'alcaldia de Barcelona han votat ja. Tots coincideixen en la necessitat que hi hagi una alta participació, conscients que els resultats d'aquesta nit, segons el que han estat apuntant la majoria de les enquestes, serà molt ajustat i el que arribi primer tindrà més possibilitats de ser alcalde.

L'alcaldable més matiner a Barcelona ha estat el socialista Jaume Collboni que ha votat a dos quarts de deu del matí a l'escola Grèvol del Poblenou acompanyat de la seva germana i els seus nebots. Collboni ha fet una crida a la "participació massiva" per fer "realitat la voluntat majoritària dels barcelonins".

Mitja hora més tard, a les deu, la candidata de Barcelona en Comú, Ada Colau, ha votat a l'Institut La Sedeta de Gràcia acompanyada de la seva parella i els seus dos fills. L'actual alcaldessa ha demanat anar a votar davant unes eleccions "molt disputades" en les que assegura que "Barcelona es juga si seguir avançant o retrocedir".

El candidat de Junts per Catalunya, Xavier Trias, ha dit que "confia a marcar el destí de Barcelona" i que "passi el que passi aquesta nit s'haurà de celebrar". Ho ha fet després de votar al mercat de Galvany.

L'alcaldable d'Esquerra Republicana, Ernest Maragall, ha votat a l'escola Pia del carrer Balmes. Maragall diu que la millor expectativa és "que tothom vagi a votar" per decidir "el que volen que sigui aquesta ciutat i aquest país".

També ha votat aquest matí el candidat del PP a l'alcaldia de Barcelona, Daniel Sirera. Ho ha fet al Mercat del Ninot des d'on ha demanat que els ciutadans vagin a votar perquè això garantirà, diu, una representació plural a l'Ajuntament de Barcelona.

La candidata de Valents a l'alcaldia de Barcelona, Eva Parera, ha votat aquest matí al Departament d'Educació i ha assegurat que, avui, Barcelona decideix si segueix condemnada a governs Colau-Colboni o independentistes, o si avui comencem a donar-li la volta a la ciutat i a Catalunya. Ha exercit també el dret a vot la candidata de Ciutadans, Anna Grau, en aquest cas, a l'Ajuntament de Barcelona. Grau ha demanat als ciutadans que vagin a votar perquè "com més vots hi hagi més útil serà per al canvi".