"Una de les poques coses que tinc clares abans d'escriure és la localització i, a vegades, ni això"

Girona

En Jordi Coll és un terrissaire de Breda a qui Penguin Random House acaba de publicar la seva tercera novel·la, 'El preu de la sang'. Això ha estat possible perquè la primera, autopublicada, -'L'increïble cas de l'Ardiaca de 90 anys'- va tenir tant d'èxit que l'editorial va enviar-li un correu electrònic dient-li que "si n'escrivia una altra, els ho fes saber", comenta un Coll que confessa que escriure cada dia s'ha convertit per ell en una "addicció, però bona".

De novel·les, fa 13 anys que n'escriu però la majoria no han sortit del seu disc dur. Les feia com un passatemps i malgrat que ja en té 3 al carrer, manté l'essència. "Hi ha gent que quan escriu ho té tot molt estructurat i sap què passarà a cada capítol. Jo, una de les poques coses que tinc clares abans d'escriure és la localització i, a vegades, ni això", explica i afegeix que "tot i que no és aconsellable en novel·la negra", a ell li funciona i "si l'acabes, és una passada".

Tan poc amo de la història és que explica que no va descobrir que l'inspectora de Mossos protagonista de la novel·la "fumava o era pèl roja" fins que ho va escriure i admet amb un somriure que "entenc que costin d'entendre".

Podeu escoltar la conversa sencera aquí.