Conèixer les religions pot afavorir la donació d'òrgans

Barcelona

A Catalunya, només el 18% de les famílies rebutgen donar els òrgans dels seus difunts, però hi ha diferències significatives segons l'origen de les famílies. El 69% de les procedents del nord d'Àfrica, el 80% de les de l'Orient Mitjà i el 62% de les asiàtiques NO donen els òrgans dels seus difunts. En aquestes tres zones geogràfiques, les religions majoritàries són la islàmica, la budista i la hindú.

Per ajudar els professionals sanitaris a comprendre millor les posicions de les diferents confessions respecte a la donació d'òrgans, la Generalitat ha fet una guia impulsada per l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) i la Direcció General d'Afers Religiosos.

Cap religió rebutja la donació explícitament

Els llibres sagrats de les diferents confessions religioses són mil·lenaris, es van escriure molts segles abans que un trasplantament d'òrgans fos ni tan sols una pràctica imaginable. Això no treu, però, que moltes famílies d'aquests països rebutgin la donació apel·lant a motius religiosos. La guia pretén ser una eina perquè els equips sanitaris que comuniquen la mort als familiars i els demanen si volen fer donació puguin trencar barreres.

"Qui salva una vida, salva tota la Humanitat. Això ho diu l'Alcorà", explica Mariona Badia, coordinadora de trasplantaments de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, un centre amb forta afluència de pacients musulmans. "Si nosaltres som capaços de fer veure a aquestes persones que el seu llibre sagrat diu això ja tenim un fil per començar a parlar i fer un pont de comunicació".

Aquesta conversa es produeix en un moment extremadament complicat per a les famílies. "És una situació traumàtica, acaben de perdre un ésser estimat, i la cultura i la religió són factors que juguen un paper important en aquests moments. No tant la religió en si mateixa -perquè totes les confessions hi estarien a favor- sinó com interpreta cada persona la seva religió. El límit no està en la religió, sinó en la interpretació que se'n fa", afegeix la doctora Badia.

Fer el bé: denominador comú de totes les religions

"Totes les religions tenen una cosa en comú: buscar el bé de les persones, sobretot en els moments més sensibles de la vida i en els de més necessitat. Per tant, com ens apropem a la mort i al moment de la mort amb relació a la donació d'òrgans és un aspecte que les diferents confessions han d'abordar", diu Ruth Giordano, teòloga i pastora evangèlica.

Tot i que la llei espanyola de donació és de consentiment presumpte (que vol dir que tots som donants si en vida no hem expressat el contrari), el Govern català insisteix que la realitat és molt diferent i, majoritàriament, no hi ha donació sense el consentiment de la família del difunt. D'aquí la importància de saber com abordar-les.

Donacions i trasplantaments segueixen pujant

En els primers mesos d'aquest any, a Catalunya les donacions han incrementat un 16% respecte al mateix període del passat, i els trasplantaments un 18%, segons ha avançat el conseller Balcells. 129 persones han estat donants després de morir, una xifra superior al mateix període de l'any anterior (111).

Respecte a la donació de viu, s'observa un increment més elevat. Fins a 30 d'abril de 2023, 67 persones havien donat un ronyó, un 26% més, si es compara amb l'any 2022 (53). En conjunt, els hospitals catalans van realitzar l'any 2022 el 50% dels trasplantaments renals de donant viu de tot l'Estat.

En els primers quatre mesos de l'any s'han fet 491 trasplantaments, davant els 416 de l'any passat. S'observa un augment dels trasplantaments renals, dels hepàtics i dels cardíacs, mentre que baixen els pulmonars i els pancreàtics.

A 30 d'abril d'enguany, 1.152 persones (19 de les quals, pacients pediàtrics) estaven esperant-se per a un trasplantament a Catalunya. La majoria, més de 1.000, esperaven un ronyó.