Cambray, el conseller de les mil i una polèmiques
Ha gestionat un pressupost expansiu, després d'anys de retallades, però no ha aconseguit el suport dels sindicats ni tampoc de les famílies. El substitueix Anna Simó, una política amb experiència a qui tothom reconeix el seu tarannà dialogant
El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez Cambray, als estudis de Ràdio Barcelona / Cadena SER
Barcelona
La gestió de Josep Gonzàlez-Cambray al capdavant de departament d'educació ha estat marcada pels grans anuncis, que d'entrada podien sonar bé, però que no han acabat de funcionar com el conseller els havia imaginat. L'exemple més significatiu és el de l'avançament del calendari escolar, que tradicionalment a Catalunya no començava fins passada la diada de l'onze de setembre. Per sorpresa i sense haver-ho consensuat prèviament amb ningú, en una roda de premsa convocada el febrer de 2022, el president de la Generalitat, Pere Aragones i el conseller Gonzàlez- Cambray anunciaven que el curs 22/23 començaria el 5 de setembre, amb un horari de classes concentrades només al matí. Aquest inici avançat -per escurçar, argumentaven, el temps de desconnexió dels alumnes durant els mesos d'estiu- però a mig gas -per tal que el professorat pogués fer la preparació del curs- va ser el detonant per fer emergir un malestar que feia temps que es covava a les aules, per les retallades que no s'havien revertit, pel cansament i la tensió acumulats durant la pandèmia i pels canvis curriculars que s'havien d'aplicar contrarellotge per adaptar l'ensenyament al marc legal de la nova llei d'educació.
Tot plegat va cristal·litzar en la convocatòria de nou jornades de vaga en un mateix curs, que van anar perdent força a mesura que passaven les setmanes, però que van instal·lar la imatge de Cambray com un conseller superb i sense capacitat per arribar a acords. D'acords hi va haver, com el pacte subscrit amb tots els sindicats docents per incorporar 3500 professors extra el gener de 2023. Però de nou, la concreció d'un anunci objectivament positiu, va provocar una enorme polèmica perquè obligava a refer els horaris de tots els centres amb el curs ja començat i perquè buidava les bosses de substituts, ja molt mancades d'alguns perfils de professors especialistes en formació professional, català, castellà o matemàtiques.
Empitjorament dels resultats i descens en l'ús del català
Disputes amb els sindicats a banda, les notícies que han arribat de l'interior de les aules tampoc no han estat com la conselleria esperava: les dades han confirmat un descens en l'ús del català per part dels alumnes, els resultats de les proves d'avaluació en competències bàsiques han baixat en tots els àmbits de coneixement, però especialment en matemàtiques, on els alumnes catalans de quart d'ESO van registrar el pitjor resultat des de 2012 i el recent informe sobre la capacitat dels alumnes de comprendre el que llegeixen, situa als alumnes catalans a la cua de tot l'estat, només per davant de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.
ENTREVISTA Josep Gonzàlez Cambray (conseller d’Educació)
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Soledad Domínguez
Redactora de informativos en Ràdio Barcelona, especializada en Educación. Siempre que me dejan, me cuelo...
