Clara Moraleda: "Encara ens costa la idea de tenir només un pit"
A l'actriu van haver d'extirpar-li un pit als 17 anys. La seva història es pot veure al Maldà de Barcelona a 'Adéu, Jane!'
ENTREVISTA Clara Moraleda
13:48
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1687089904215/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
Estimar els nostres pits no hauria de suposar tants esforços. Aquest és un dels missatges que es reivindiquen a l'obra 'Adéu, Jane!' i que es pot veure al Maldà fins al 30 de juny. Escrita i protagonitzada per Clara Moraleda, i per Laura Dorca i Joana Roselló (que fan de Mar i d'Ona, alter ego de la Mariona, el nom de la protagonista), explica una història basada en fets reals, els que li van passar a la Clara, que aquest diumenge ha passat pel 'Tot és comèdia' per parlar-ne. Amb només disset anys, a l'actriu li van haver d'extirpar un pit malalt, i no per càncer. Aquest fet que deu anys abans un secret ara s'ha convertit en una obra de teatre que precisament ens transporta a la ressonància magnètica prèvia a l'operació. Els espectadors entren dins del seu imaginari on ella i els dos estranys alter egos ens explicaran com ha arribat fins al moment present, quins són els seus dubtes, les seves pors, les seves il·lusions, i com visualitza l'impacte que tindrà aquest fet a la seva vida. "Aquest espectacle és, també, un espai per reflexionar sobre els perills de la pressió estètica i la importància de l’acceptació i estima pròpies", reivindiquen des del mateix projecte.
A l'obra 'Adéu, Jane!', la funció de la teta com diu ella mateixa, també hi podrem veure un referent masculí, "que evidentment no vaig trobar-me a la vida real però que estic convençuda que existeix. Per això vull que serveixi de referent també per interpelar els homes, que vegin que també poden actuar així, de suport i acompanyament" explica l'actriu i autora. També apunta que el doctor que apareix a l'obra és una combinació de tot el que s'ha arribat a trobar al llarg dels seus anys passant per consultes, "cap ha estat com el de l'obra, però sí que he hagut de sentir frases literals, com per exemple que no n'havia de fer un drama de perdre un pit, perquè total, 'els porto tapats'. Això m'ho han dit, sí", recorda.
Un altre dels temes que toca en aquesta obra que encara li queden deu funcions al Maldà és el del comiat de la Jane. "Jo no em vaig poder acomiadar, també perquè vaig pensar que si no li donava importància, el mal seria menor... I va ser just el contrari", però afegeix que més endavant sí que va poder-li dir adeu. En aquesta entrevista també aborda la pressió estètica sobretot sobre les dones i els seus cossos, "no sé si ens arribem a estimar mai del tot", i denuncia que encara queda molta feina per fer: hi ha des de les que s'avergonyeixen de no tenir-ne, o de tenir-ne massa, o de la forma... i afegeix que "encara no es concep la idea de tenir només un pit". D'exemple posa els sostens dissenyats només per un pit, amb una sola copa, "fa quatre dies que existeixen", lamenta.
Finalment, explica que ara té ganes de posar-se amb l'escriptura així que, de moment, els fans del seu canal de Youtube (LeopoldaOlda) encara s'hauran d'esperar.