Satisfyer: aliat i amenaça del plaer femení

Barcelona

Satisfyer, el succionador de clítoris. Fa 5 anys va esclatar l'èxit. Les dones se'l van començar a comprar i a regalar i el succionador es va convertir en un autèntic fenomen social. De parlar-ne baixet a comentar-ne tots els avantatges. I sí, la masturbació femenina va deixar de ser tabú. Fi del conte. En aquests 5 anys més del 63% de les persones que l'han provat, asseguren que gaudeixen més de les seves relacions sexuals, tant a soles com amb altres persones i més del 70% se senten més còmodes parlant de masturbació amb el seu entorn. Aquesta tarda hem sortit, i les dones a qui hem entrevistat han explicat que abans no en parlaven, "era un tema tabú", i han atribuït a l'aparició de les joguines sexuals que ara "es parli obertament de la masturbació femenina". En parlem a El Balcó amb la col·laboradora del programa, ginecòloga i sexòloga, Raquel Tulleuda, la Beti Badia, la psicòloga i sexòloga de Platanomelón, la marca líder de joguines eròtiques online, com Mambo, o la novetat, Momba, i que genera contingut d'educació sexual; i la Marita Alonso, periodista i escriptora, que va publicar un article a El País sobre el Satisfyer i els homes.

Trencar el tabú

Raquel Tulleuda ha explicat que és "innegable" que la masturbació femenina "es posa damunt de la taula quan apareixen els succionadors" i això es reflecteix amb un "canvi social, on es posa el focus en el plaer de la dona". Hi coincideix Beti Badia, qui considera que, si bé el succionador de clítoris "no va tombar el tabú", sí que va ser una "gran ajuda", perquè ens va proporcionar "molta conversa i diàleg social". Encara queda molta feina per fer, ja que moltes dones encara "continuen vivint la sexualitat amb molta culpa i vergonya", ha apuntat la ginecòloga.

Antigament, a les dones els feia vergonya dir que es masturbaven, ja que, el que s'ensenyava — i encara s'ensenya— és que "una dona ha de ser desitjable, exquisita i perfecta", i el fet de tenir plaer fa replantejar si "estan complint amb el que han après". En aquest sentit, el succionador ha provocat un abans i un després, ja que abans estava mal vist tenir un consolador. Per Badia hi ha una gran part que té a veure amb com "el llenguatge condiciona", i també la percepció social: "va passar a ser una moda, i la persona estranya era la que no tenia succionador", ha destacat la sexòloga.

Una eina més

Badia, però, avisa que el succionador, tot i ser "una eina estupenda per descobrir-nos", no és l'única: "Pot ajudar-te a entendre que tens la capacitat de tenir orgasmes", però no podem quedar-nos "només en això". La sexòloga avisa que s'ha de poder "explorar amb la pròpia mà". Hi coincideix Raquel Tulleuda, que considera que tot i que les joguines "fan coses que el cos humà no poden fer", han de ser "un extra", ja que "quan necessitem la joguina per tenir plaer", vol dir que "ens hem convertit en esclaus".

Marita Alonso també n'ha parlat, subratllant que les dones, per arribar a l'orgasme, s'han de "centrar en el propi desig i cos", i el fet de tenir un aparell que elimina la imaginació, "fa que el sexe sigui el nou Globo". Tot plegat, perquè la "immediatesa" en que vivim, s'està "perseguint fins i tot al llit", i això fa que moltes dones "es posin nervioses si no arriben en un minut". Per evitar-ho, ha explicat Badia, s'ha de "combinar i viure la sexualitat de diferents maneres". Alonso ha compartit opinió: "hem de gaudir d'altres relacions en què no arribem en temps rècord".

La por dels homes

Marita Alonso ha explicat que els homes estan preocupats perquè tenen "por de ser substituïts" pel Satisfyer. La periodista ha reflexionat que la "virtud" del succionador és que mostra el sexe més enllà del fal·locentrisme: "ens havien venut la història que l'única manera d'arribar a l'orgasme era la penetració, i les xifres no diuen això, el clítoris és el nostre aliat". Ara que s'ha destapat que es pot "arribar a l'orgasme sense un acompanyant", explica Alonso, els homes tenen "por que els treguin els seus privilegis".

Davant això, Tulleuda ha demanat calma i ha exposat que, si bé és veritat que els homes es masturben menys quan tenen parella, les dones no: "en les dones hi ha un sinergisme, de manera que la masturbació és una cosa complementària, no compensatòria".