Miquel Riera: "Les bestieses més grosses es van fer durant el franquisme però en alguns llocs no hi va haver el trencament i va seguir"

Girona

El periodista Miquel Riera ha estat un any i mig recorrent la Costa Brava, "de Portbou a Blanes", fotografiant els despropòsits urbanístics que s'hi han anat acumulant al llarg de gairebé set dècades. De 1.500 fotos n'ha fet una selecció que ja s'ha pogut veure a Girona i que ara fa parada al Museu de la Pesca de Palamós. Fins l'11 de setembre s'hi exposen 21 instantànies i se'n projecten una seixantena més d'edificis o promocions "d'aquelles que, quan vas a la platja i les veus penses... què han fet aquí?".

Ampliar

Cerrar

L'autor diu que li ha quedat un sentiment "una mica contradictori" perquè sent cert que s'han fet autèntiques barbaritats, també "hem salvat molts trossos de costa". "Recordem que la badia de Roses anava urbanitzada sencera des d'Empúries fins a Santa Margarita i també s'ha salvat Castell, Cap de Creus, el Montgrí ha quedat pràcticament intacte i també hi ha molts trossos salvats entre Calella i Palamós o entre Sant Feliu i Tossa", argumenta.

Ha estat un treball sistemàtic que va arrencar amb objectius clars, com tot allò urbanitzat "entre Llançà i Port de la Selva, el Puig Rom de Roses, Begur, Lloret o Blanes" però admet que "voltant" ha trobat "vistes que no havia descobert" i encara ara segueix trobant "espais que potser hauria d'haver retratat" i no ha fet.

Després d'haver retratat nyaps dels 50, 60, 70, 80, 90 i les dues dècades passades, té clar que "les bestieses més grosses van ser durant l'època franquista però en alguns ajuntaments no hi va haver el trencament que sí que es va donar en molts d'altres" i segueixen tenint planejaments que son una amenaça com passa a Begur, Calonge, Tossa o Pals.

Ampliar

Cerrar

A l'altre extrem hi ha municipis com el que l'ha vist néixer, Torroella de Montgrí, "on es preveia que el 80 o el 90% de l'espai fos urbanitzable" i amb voluntat política i molts cops fent front a la incomprensió de molta gent, es va aconseguir aturar-ho i corregir-ho.

I és que Riera recorda que tot això es va fer en un moment on "el turisme va ajudar moltes famílies a sortir de la misèria" i, durant molt temps, era complicat "dir-li a algú que seguís fent de pagès o de pescador i no es vengués el terreny per fer-hi un hotel o un bloc de pisos".