LGBTI o LGTBI? Quin és l'ordre correcte de les sigles i quin significat tenen?
Algunes associacions demanen incloure també l''A' d'asexuals dins les dissidències del col·lectiu
leverstock
Barcelona
El col·lectiu de gais, lesbianes, bisexuals, trans i intersexuals celebra al juny el mes de l'Orgull. Per això, diverses associacions, plataformes i persones a títol individual omplen els carrers de manifestacions i activitats que posen sobre la taula les lluites i problemàtiques que els afecten. Ara bé, no tothom utilitza la mateixa nomenclatura per referir-se al col·lectiu: alguns posen la 'T' de trans davant la 'B' de bisexuals, i, d'altres, fan just el contrari. Així doncs, quin és l'ordre correcte de les sigles? Com hauríem de referir-nos a aquest col·lectiu?
Diferències a escala estatal, catalana i internacional
El primer que cal saber, és que no hi ha una única fórmula políticament acceptada. Segons el territori i el col·lectiu, es prioritzen unes sigles o unes altres. Ángel Camacho, membre de l'organització política Crida LGBTI, detalla que "històricament, s'ha justificat de moltes maneres diferents d'ordre de les sigles". L'explicació més estesa, que també secunda Eugeni Rodríguez, president de l'Observatori Contra l'Homofòbia a Catalunya (OCH), és que quan es prioritza la 'B' respecte a la 'T', és perquè així s'agrupen totes les dissidències sexuals -gais, lesbianes i bisexuals- i, després, queden totes les dissidències de gènere juntes -trans i intersexuals-.
La Federación Estatal de Lesbianas, Gais, Trans, Bisexuales, Intersexuales y más (FELGTBI+), la principal institució que hi ha a escala espanyola i que serveix de "guia" per la resta d'organitzacions, fa que a la majoria de l'Estat es mencioni sempre la T davant de la B. Així, trobem que el Ministerio de Igualdad parla de "drets LGTBi".
En canvi, el Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, gira l'ordre i parla de "garantir els drets LGBTI+". D'aquesta manera, s'equipara a la nomenclatura usada a escala internacional, ja que Nacions Unides etiqueta com a "LGBTQI+".
Discrepàncies entre organitzacions
Ara bé, a l'Observatori Contra l'Homofòbia, mantenen el mateix ordre de sigles que a la majoria de l'Estat espanyol. Segons explica Rodríguez, es regeixen per "la primera llei que es va aprovar a Catalunya i Espanya el 2014, on es reconeixia i nomenava per primer cop al col·lectiu, amb el terme LGBTI". En aquesta línia, la gran majoria de mitjans catalans també usen la terminologia "LGTBI", inclosa la Corporació Catalana Mitjans Audiovisuals, tot i ser de titularitat pública i estar vinculada amb la Generalitat.
A més, el president de l'OCH detalla que, en els seus inicis, Catalunya va posar la 'T' davant la 'B' perquè es volia conservar "l'ordre en què es van anar incorporant històricament els grups dins del col·lectiu". Afegeix, també, que aquest ordre és el que es conserva en l'àmbit institucional espanyol perquè "ho van copiar de Catalunya, que va ser pionera".
En canvi, Camacho explica que Crida LGBTI aposta per prioritzar l'etiqueta de bisexuals amb la voluntat d'oposar-se al "moviment reformista espanyol" que històricament no va voler donar un pes tan rellevant a aquest col·lectiu dissident. Assenyala, doncs, el paper decisiu que va jugar la FELGTBI en la imposició de l'ordre que actualment s'utilitza a Espanya.
Necessitat d'incloure la 'A' d'asexuals
D'altra banda, des de la plataforma anticapitalista 28J Autònom, posen el focus en la necessitat de donar visibilitat també a les persones asexuals. Per això, demanen representar la A entre les sigles del col·lectiu per tal de "reconèixer les vivències i reivindicacions de totes les companyes".
Importància de les sigles
Des del 28J Autònom volen deixar clar que l'important no és decidir "quina jerarquia hi ha entre identificacions", perquè això vol dir "reconèixer que hi ha dissidències de més i de menys valor". Per fugir d'aquesta lògica, doncs, cal crear espais "on tota la comunitat se senti interpel·lada" i no s'imposin "mecanismes de dominació", subratllen des de la plataforma.
Per la seva banda, Rodríguez denuncia que l'objectiu hauria de ser lluitar per "alliberar les persones", i no "desviar la lluita del col·lectiu" amb debats menys importants, com ara decidir l'ordre "correcte" de les sigles.
En aquesta línia, Camacho considera que cal trobar noves fórmules "per no excloure ningú", i aposta per popularitzar etiquetes més àmplies i inclusives com la de "dissidències sexuals i de gènere". En poques paraules, l'ordre dels factors no altera el producte, però l'equació no pot deixar cap col·lectiu enrere si vol que el resultat sigui positiu per la societat.
