Torna la moda dels 2000: com afecta als cossos?

Barcelona

Als anys 2000, la moda que veiem lluir a les dives del pop com la Britney Spears, Cristina Aguilera, Victoria Beckam o Paris Hilton es podria resumir en tops minimalistes, sostenidors i melic a la vista, minifaldilles curtíssimes i texans amples i molt, molt baixos. Han passat 20 anys i aquesta moda ha tornat. Les grans marques aposten de nou i amb força per aquesta tendència coneguda com a Y2K i que ara veiem en dives com les Kardashian o la Dua Lippa i també en models a les passarel·les amb cossos extremadament prims, ventre pla, i ossos marcats. Una tendència que a molts preocupa tenint en compte les dades sobre trastorns de conducta alimentària. En parlem amb Sílvia Rosés, historiadora de la moda, i Reyes Raspall, psicòloga especialitzada en trastorns de la conducta alimentària i cofundadora de SETCA, un centre de tractament d'aquests trastorns.

Estereotips impossibles

La historiadora de la moda, Sílvia Rosés, ha explicat que actualment "estem en l'era de tot s'hi val", on s'acumulen moltes tendències: "la dels 40, la dels 80 i la del 2000". Aquesta última és una "moda molt sexualitzada i molt feminitzada", amb un "rollo Barbie". Ara bé, no és l'única moda que pot afectar els cossos, perquè "tota moda és exigent", ha constatat.

Això és així perquè "la moda té a veure amb un estereotip de bellesa, i els estereotips es basen en una minoria". Com a exemple ha posat quan, en el passat, estava de moda estar grassa, era una minoria de dones que podien permetre's menjar. Raspall ha coincidit amb Rosés: "la moda no representa la majoria". Especialment les dones joves, busquen elements de referència en models i influencers: "volen ser com elles", però estan buscant "un cos que és irreal". És per això que, quan ingressa un o una pacient amb TCA, se li treuen els miralls, però també les xarxes socials.

La "moda marca allò impossible i ho estableix com a cànon", ha explicat Rosés. La qual cosa fa que ens obligui a "modificar el cos per arribar-hi". En aquest sentit, la psicòloga, Reyes Raspall, ha explicat que a la consulta les pacients "busquen assemblar-se al model estètic del moment", un model que és canviant. "Mai en tenen suficient, facin el que facin, perquè no s'estimen", ha lamentat Raspall. Rosés ha afegit que "no hi ha una moda pitjor que una altra", sinó que és la societat del consum la que imposa la insatisfacció perquè aquesta és "molt lucrativa": "quan creus que estan arribant a la fita, la pastanaga es mou".

Incoherència de talles

Les dues expertes també han aprofundit en la incoherència en les talles. En primer lloc en les models curvy. "Es considera a partir d'una talla 40 o 42, jo al·lucino", ha exclamat l'experta en moda. De fet, Rosés també ha afegit que no tothom pot ser una model curvy, ja que dins d'aquesta categoria "també hi ha un estereotip": "jo tinc una 40 i no puc ser una model curvy". La psicòloga, per la seva banda, ha posat sobre la taula que no és coherent que les talles "normals" siguin de la 34 a la 38, ja que "la majoria de dones no hi són".