Una cadira de rodes catalana pels nens d'Uganda

Barcelona

Quan es comença a estudiar o aprendre un ofici, costa molt imaginar en què es traduirà aquest coneixement. "Per a què servirà el que he estudiat?", un es pregunta constantment. Doncs imagineu que amb el que saps tens una idea, i que a més li pots donar forma, i a més a més pots ajudar als altres. La satisfacció ha de ser monumental.

Avui El Balcó viatja a Uganda, a la ciutat de Tororo. Allà hi ha quatre estudiants catalans de la Universitat Politècnica de Catalunya que estan construint cadires de rodes per a infants amb discapacitat. Són cadires fetes de plàstic PVC, el plàstic de les canonades, perquè ens en fem una idea, i són fàcils de muntar i de reparar. I el procés (el muntatge, però també adaptar les cadires a les necessitats dels infants) el fan de costat amb alumnes de fusteria d'una escola. La idea és clara: primer, posar el coneixement al servei de qui més ho necessita i, després, cooperar perquè puguin fer-les ells mateixos. I fer que tenir un fill, un alumne o un amic amb diversitat funcional no sigui un problema per la falta de material adaptat.

D'un treball de recerca d'institut a Uganda

Aquesta expedició no és la primera que fan. El projecte va néixer el 2020 amb el Treball de Recerca de la Carlota, una de les estudiants que és a Tororo, que va dissenyar una cadira per a nens amb paràlisi cerebral. El seu professor li va parlar de Tororo i de la utilitat que podrien tenir aquestes cadires allà, així que va tirar endavant. El treball va tenir molt bona acollida, fins al punt que va guanyar un premi. I el millor és que el premi anava acompanya d'uns diners que li van servir per construir-ne 14. Ella ho va dissenyar i planificar tot des d'aquí, però no va sortir del tot bé. Les cadires no van arribar bé a Tororo.

Ampliar

Cerrar

El 2022 va convèncer uns companys per anar a Tororo, i col·laborar amb una escola, que cada cop acull més alumnes amb diversitat funcional, per fer les cadires que havia dissenyat. A la Carlota se li van sumar el Pau, l'Armand i la Patrícia i van anar a aquesta ciutat al costat de la frontera amb Kènia per fer cadires de fusta per les aules, d'aquestes amb una pala per escriure-hi. I també cadires per anar al lavabo. En total en van fer 70. Són cadires que poden utilitzar tots els alumnes, però que ajuden especialment aquells amb problemes de mobilitat, perquè els és més fàcil seure-hi que no pas en els bancs o anar al lavabo que acostuma a ser un forat a terra. I a més, sabent dels problemes i desconeixement en termes d'higiene menstrual, van fer tallers i van portar compreses reutilitzables.

Un projecte sostenible

Aquest any hi han tornat, per fer unes cadires de rodes que, des de la UPC, explicaven que les va dissenyar un estudiant, també pel TFG i que avui és professor dels estudiants que hi han anat. Estava pensada per ser una cadira low-cost, de fàcil muntatge i reparació, que van batejar com a Do it yourself, fes-ho tu mateix. La idea era adaptar el disseny i portar-la a Tororo. Les cadires de rodes són especialment necessàries perquè, segons expliquen, els problemes sanitaris i infeccions com la malària afavoreixen que els nadons puguin néixer amb malalties com la paràlisi cerebral o l'espina bífida, que els dificulten la mobilitat. Ara la idea és adaptar els plans als nens i nenes que ho puguin necessitar. I fent això, a Uganda, ara hi tenim la Carlota i el Pau, la que podríem dir que són els pares del projecte.

"Tenir una cadira de rodes pot suposar un punt d'inflexió molt important pels nens d'Uganda", explica la Carlota. I és que "un nen que té una discapacitat i està tot el dia tirat al terra oblidat no es desenvoluparà igual que si té un lloc on seure i accedir a una educació". A Uganda, explica el Pau, "hi ha moltíssimes famílies" que necessiten cadires de rodes perquè, en la majorai de casos, les que proporciona l'hospital "s'estan quedant obsoletes". Aquest any, però, només en podran fer sis, almenys de moment, perquè estan "estudiant dissenys amb rodes d'Uganda per construir-ne més".

Ampliar

Cerrar

El projecte, Cadires per Tororo, treballa no només per construir les cadires, sinó perquè les persones que hi viuen siguin capaços de construir-les ells mateixos. "Volem que tot el que fem ho puguin fer quan marxem", explica la Carlota. I ho fan amb "material de quilòmetre 0" i ensenyant als joves d'allà a fer-les. Treballen amb alumnes sord-muts, que no poden fer la secundària, i que els ensenyen fusteria. Aquest any, aprenen a fer les noves cadires amb plàstic PVC i han incorporat un taller de costura: "els nens estan molt il·lusionats de poder col·laborar i aprendre", destaca la Carlota. Així, quan ells marxin, si s'espatlla alguna cosa, ells mateixos podran arreglar-ho.