El PSC s'imposa a la demarcació de Lleida per primera vegada des del 2008
Els socialistes aconsegueixen 2 dels 4 diputats, ERC baixa i Junts es manté. El PP torna a quedar-se fora
Celebració a la seu del PSC després de conèixer els resultatsn / cedida pel PSC
LLEIDA
El PSC ha estat la força més votada a la demarcació de Lleida en aquestes eleccions generals del 23 de juliol. Els socialistes han recuperat els dos escons al Congrés dels Diputats 15 anys després. Montse Mínguez ha revalidat l'escó a Madrid i aquest cop l'acompanyarà també Amador Marqués. Els dos escons restants que hi havia en joc a terres lleidatanes se'ls han adjudicat ERC, que en perd un, i Junts, que el manté respecte al 2019. Així, la republicana Inés Granollers es manté com a diputada, i Isidre Gavín serà el representant de Junts.
Amb gairebé el 100% escrutat, els socialistes han obtingut més de 53.000 vots (29,45%) a la demarcació de Lleida, respecte als 29.983 que van aconseguir fa quatre anys. En canvi, ERC és la força que més cau i ha passat dels 65.236 vots de les darreres eleccions als poc més de 34.000 en aquests comicis. perd un diputat i supera pels pèls JxCat. Junts, la tercera força més votada, ha perdut també uns 14.000 vots.
El PP, que optava a recuperar l’escó al Congrés, s’ha quedat sense finalment tot i obtenir 23.400 vots. És l'altre gran derrotat al no aconseguir representació per Lleida malgrat millorar resultat. Igualment, Sumar-En Comú Podem, Vox, Cup, entre altres candidatures, no han aconseguit representant per la demarcació lleidatana al Congrés.
Senat
Tres dels quatre senadors són socialistes: Dioñís Oña (que en el seu dia va ser líder de la UGT a Lleida), Pasión Gador i Jan Pomés (actual alcalde de Cervera). Esquerra Republicana serà representada per Sara Bailac, que serà la seva tercera legislatura. Bailac ha rebut al voltant de 8.000 vots més que els obtinguts pel su partit al Congrés. Per part de Junts, la que ha estat senadora en la legislatura passada, Mayte Rivero, que va entrar a la Cambra Alta al 2011 per CiU, s'ha quedat lluny de repetir i ha estat la candidata en sisé lloc més votada
Participació
La participació al territori lleidatà ha estat del 61,9%, 4,4 punts menys que fa quatre anys, i suposa també 4 punts menys que la del conjunt de Catalunya i 9 punts per sota la global estatal.
