Joel Díaz: "Tots els catalans portem un director de TV3 a dins"

Barcelona

Joel Díaz és un comunicador i humorista a qui li agrada definir-se com a "entretenidor de catalans", tot i que ha treballat en moltíssimes professions diferents abans d'entrar a formar part del món de la faràndula. I, malgrat que no sempre s'ha guanyat la vida fent humor, ha explicat que des de ben petit es va adonar que era una "arma" perquè la gent l'estimés. Així, la seva manera de destacar a l'escola era "fent riure", i, per això, considera que "l'humor és un lubricant social".

Dedicar-se a l'entreteniment, però, l'ha fet veure que és difícil acontentar a tothom, en part perquè "tots els catalans portem un director de TV3 a dins". Tanmateix, considera que és un acte sa, perquè sempre va bé "fiscalitzar una empresa pública".

Díaz ha recordat com el seu primer treball dins del món de la comunicació va arribar gràcies a en Magí, a qui va conèixer a la facultat de Sociologia i amb qui de seguida van congeniar. Va ser ell qui el va introduir a 'El Jueves', i, des d'allà, va començar a entrar a la roda dels mitjans: a l'APM amb 'Díaz de Fúria', a Catalunya Ràdio, etc. A part, la seva habilitat per comentar a X tot el que no li agradava, va donar-li certa fama i li va permetre marxar de l'oficina a la qual treballava. "Twitter m'ha salvat la vida", ha subratllat.

D'altra banda, també ha confessat al programa que, malgrat que consideri que està "allargant una mica massa la joventut" a causa de la seva professió, li agradaria tenir fills.

Cançons del Llapis de Memòria d'en Joel Díaz

• 'Voleu que vos la cante', Roger Mas. Per a Díaz, ell és "el millor cantant català que hi ha". A més, també ha dit que la seva catalanor "és referent": "té una manera molt sexy de ser català", ha rigut.
• 'Somnis entre boires', Sangtraït. Considera que és el seu grup preferit del rock català. Ha explicat que els va conèixer quan ell era petit, a través d'un amic seu, i li van obrir un nou món. De la seva infància, ha detallat que sempre ha estat un nen "molt nerviós" a qui van diagnosticar TDH.
• 'Fuxan os Ventos', Sementeria. Posaven aquesta cançó al cotxe familiar, quan es dirigien al poble d'Abadín, a Galícia, a estiuejar. De petit, diu que allà "era molt feliç", però que a mesura que es va fer gran, s'hi avorria "com una ostra". Allà, a Galícia, coneix els seus primers referents humorístics: Jordi Estadella, Chiquito de la Calzada, i molts més. Ara, però, els seus referents són els seus amics: en Magí, en Marc Sarrats, la cahrlie Pee, en Manel Vidal... "També em fixo en els americans i el seu stand-up comedy", ha afegit.
• 'Chasis', El último Mohicano. D'adolescent, era un gran amant de la música màquina, perquè "em permetia deixar-ho anar tot: era com anar al gimnàs", ha emfatitzat. Ara bé, ha admès que no va durar molt de temps al món del "maquineo" perquè "a nivell social hi havia coses que no veia gaire clares". jo vaig passar de la màquina al punk.rock.
• 'Bulls on Parade', Rage Against the Machine. Així, de la música més màquina va evolucionar cap al rock. Aquesta és una de les seves cançóns preferides.
• 'California Star', Billy Bragg & Wilco. Díaz ha ocnfessat que és de les poques cançons que el fan plorar: "M'emociona", ha ressaltat.
• 'All eyez on me', 2PAC. "Jo vaig descobrir que soc afroamericà: soc negre per dins", ha bromejat Díaz. Ha explicat, que, quan va descobrir el hip-hop afroamericà, va tenir la sensació que eren lletres que l'"interpel·len" molt tot i ser "un noi blanc de l'Eixample".
• 'Going Down', Freddie King. Ha explicat que versionava aquesta cançó amb el Magí i un altre amic, en un grup de música que tenien.