"Un dia que em va donar un llibre que es diu: «Mamá quiero ser cooperante» "

Barcelona

La Clara fa més de dos anys que va aterrar a Grècia, on encara avui segueixen arribant persones demanant asil polític. Persones refugiades a les quals ella ajuda a través d'una ONG, preocupada sobretot perquè els nens, malgrat tot, segueixin sent nens. Els últims dies no han estat fàcils. A la crisi dels refugiats s'hi han sumat els incendis devastadors i, ara, les pluges històriques: a Grècia ha plogut en un dia, el que plou en tot un any. La vida de la Clara probablement s'assembla poc a la de molts joves de la seva edat, 26 anys, pel que fa a i perquè és lluny de casa.

A El Balcó, l'hem volgut apropar una mica a casa seva, perquè ja fa temps que sentim el seu nom. Qui en parla és una persona especial pel BALCÓ, perquè és una de les parelles de fet dels dijous, Judith Colell, directora de cinema i presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, i també, per sobre de tot això, la mare de la clara.

Que els nens siguin nens

La Clara viu a Atenes, però fins fa poc vivia a una ciutat petita, a una hora en cotxe de la capital grega. Abans, també treballava dins d'un camp de refugiats, Ritsona, però ara ja no poden, perquè el govern grec va engegar una política que obliga a totes les organitzacions a registrar-se per poder treballar dins dels camps. Ningú sap com funciona, perquè algunes tarden dies a aconseguir el permís, però altres, com la de la Clara, Lighthouse Relief, porten mesos esperant.

La Clara, sempre havia "volgut anar a ajudar" i quan estava estudiant psicologia va poder fer un voluntariat. Va ser aleshores quan va decidir-ho: "aquesta havia de ser la meva professió". Va decidir estudiar un màster en Ajuda Humanitària Internacional i va ser, precisament, a les pràctiques del màster, quan va viatjar fins a Grècia, per treballar amb Lighthouse Relief, on s'hi ha quedat.

Allà, sobretot, ajuden els infants que busquen asil, permeten que els nens siguin nens en un "espai segur". Són nens i nenes que "viuen en un camp, no van a l'escola i no tenen joguines", explica la Clara. Quan treballaven dins Ritsona, els oferien "un espai amb l'oportunitat per desenvolupar-se". Ara ho continuen fent, però des de fora, tant com poden.

Una mare orgullosa

"Estic molt orgullosa de la feina que fa la Clara", ha admès la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, "és una feina molt necessària". La també directora ha apuntat, a més, que aquestes persones "podríem ser nosaltres". De fet, ha recordat la "quantitat de refugiats espanyols que també fugien i els muntaven camps a la platja", durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial: "podríem ser nosaltres, no són persones tan alienes, és una barbaritat que els tanquem les portes", ha sentenciat Colell.

La Clara nota l'orgull de la seva mare: "els meus pares m'han donat moltíssim suport i sempre sento que estan orgullosos". Colell ha recordat també el dia en què la seva filla li va donar un llibre que es titulava 'Mamá, quiero ser cooperante', i ha admès que ha agraït, "egoistament", que la Clara hagi triat Grècia. "Em va dir, Grècia sí, però no més lluny, i encara m'ho repeteix", ha rigut la seva filla.

I és que la feina de la Clara és molt dura: "no parlem massa perquè estan treballant moltíssim", ha explicat Colell, tot i que, això sí, sempre li demana a la seva filla "un bon dia i un bona nit", només per "saber que està bé". I ho està, perquè malgrat que és dur, sempre troben bons moments.