Pere Arquillué: "No sóc un divo"

Barcelona

Un espai buit i fosc, un focus i l'actor. Res més. Tota la teatralitat surt de la paraules, del to i de les intencions. Pere Arquillué desplega la seva capacitat interpretativa, gairebé sense bellugar-se, en donar veu a fins a set personatges en el monòleg de Josep Maria Miró 'El cos més bonic que s'haurà trobat mai en aquest lloc'. Arquillué ha dit en una entrevista al 'Tot és comèdia' que és "sens dubte" un dels reptes interpretatius més bèsties de la seva carrera, "a vegades ni jo sóc conscient del que faig, és difícil d'explicar". A partir de l'assassinat d'un adolescent (qui l'ha matat no és el més important, l'obra no és un thriller) sortiran a la superfície les misèries d'un poble on aparentment mai passa res.

'El cos més bonic... ', que es va estrenar al Festival Temporada Alta, i ara ha tornat a fer temporada al Teatre Romea, està dirigit per Xavier Albertí, que ha deixat un missatge per l'actor al programa: "Pere, amor meu, et volem sa i estalvi. Encara que la teva veu pugi una segona o una tercera, compromete't aquí davant de tots els oients: quan deixaràs de fumar?" L'actor li ha respost: "en Xavier m'estima molt i, sí, té tota la raó. Això la gent no tindria perquè saber-ho (i riu) però està en els meus plans i ho atacarem un dia d'aquests".

Divo?

Pere Arquillué té una de les veus més reconeixibles de l'escena catalana, "he tingut molta sort perquè sempre he tingut la veu ben col·locada, una veu de baríton que no és gaire comuna, però és una cosa genètica que ve amb la bèstia". Preguntat per si troba que les joves generacions d'actors no cuiden prou aquesta eina fonamental per actuar, diu que "estan acostumats a les pantalles i els sembla que quan més arran de terra més veritat, una dicció poc clara i masegada els sembla que és més veritat, però no és així. A mi em costa molt seguir-los moltes vegades, no els entenc".

Un dels últims papers de l'actor a la tele ha estat 'Bojos per Molière' a TV3 on interpretava una actor divo. Ell, per res, no es considera un divo, una estrella o un "personatge social, no em veureu en una revista ensenyant roba. Jo sóc un oficiant, com qui treballa la fusta o pinta. Potser l'Emma Vilarasau ho és de diva, jo no". La primera obra de teatre la va fer justament amb Vilarasau quan tenia 21 anys. Aquesta temporada es retrobaran al Teatre Lliure en l'obra 'Ifigènia'.