"A Espanya ningú es prenia seriosament Woody Allen, fins «Annie Hall» "

Barcelona

Woody Allen s'estrena avui al Teatre Tívoli, a menys de cinc metres de l'estudi de El Balcó. El director, que s'allotja davant el teatre, ha arribat a l'hotel poc abans de les cinc, i alguns companys l'han vist signar autògrafs a una trentena de persones que s'han anat acumulant a la porta de l'edifici. En començar, a les set de la tarda, carrer tranquil. S'han aplegat grups de persones curioses en veure les càmeres de televisió esperant. Les portes del Tívoli s'han obert a dos quarts de vuit i, una hora després, ha començat l'espectacle de jazz d'Allen. Abans, a El Balcó, hem repassat la filmografia i les polèmiques del director americà amb el periodista i crític de cinema, Josep Mir, que ha vist totes les pel·lícules de Woody Allen.

De comediant a director anual

"És un dels cinc o sis directors que més he seguit, i segurament dels tres culpables que em van fer aficionar al cinema", ha començat Josep Mir. El crític va descobrir Woody Allen amb La última noche de Boris Grushenko (Love and Death). La va anar a veure al Cinema Gran Via de Girona, juntament amb el seu germà i la seva mare, que "en va sortir escandalitzada". Una pel·lícula que no va enlairar fins que Allen no va ser conegut a Espanya, amb Annie Hall: "fins aleshores era un director que feia pel·lícules de riure i ningú se'l prenia seriosament".

A partir d'aleshores, "va anar encadenant una pel·lícula per any fins ara". Per Mir, "no totes les pel·lícules tenen un nivell excelent", però com que cada tardor hi havia estrena, s'esperava la següent. Actualment, "li és molt més difícil de fer pel·lícules", perquè les acusacions d'abusos "han marcat la seva carrera els últims anys". Ha perdut el finançament dels productors americans, la quan cosa ha fet que canviï la ubicació del rodatge: "per això està rodant pel·lícules a Roma, París i San Sebastián, allà on s'obrin portes".

Orgullós de deu de 50

Woody Allen ha admès diverses vegades que només li agraden deu de les seves cinquanta pel·lícules. "Ell es considera un treballador del cinema", ha explicat Mir, i quan havia de fer una pel·lícula cada any, que es rodava en uns mesos i després res, Allen "s'avorria". També ha afegit que "Woody Allen és molt prolífic, però també un home intel·ligent i conscient de quin és el resultat" dels seus films, tot i que Mir ha apuntat quines són les seves preferides, entre les quals hi ha Annie Hall i Zelig.

El crític de cinema també ha explicat els moments més feliços pel director, que eren quan actuava al teatre: "anar a les sis de la tarda al teatre, representar l'obra, sopar i saber que no tenia res a fer fins l'endemà a les sis... va ser l'època més feliç de la seva vida".