Clara Peya: "Si no existís la música, no podria seguir en aquest món"

Barcelona

Clara Peya és una compositora i pianista per a qui "la música és vida i el piano un refugi". Diu tenir la sort d'haver fet de la seva passió, la seva professió, i potser per això assegura que "si no existís la música, no podria seguir en aquest món". Ara, Peya acaba de treure un disc, 'Corsé', que vol ser una "defensa radical a la imperfecció i al sistema capitalista i heteropatriarcal", on es pot escoltar el vessant més sensible de l'artista.

Peya va "connectar" de manera especial amb la música als 18 anys. Estava a Rússia, desmotivada per tocar una cançó, quan finalment va trobar les ganes de fer-ho pensant en "fer-ho per la meva família, per la meva germana". Llavors, va veure que la música era "una altra cosa del que havia estat fent fins al moment". Des de llavors, quan toca les tecles del piano entra "en una nova dimensió", ja que, per a ella, tocar-lo "és un acte d'amor".

Cançons del Llapis de Memòria de la Clara Peya

• 'Nana para mí', Clara Peya i Sílvia Pérez Cruz. Aquesta cançó la va escriure Peya i hi va posar veu la Sílvia Pérez Cruz. "És un cant a la vida i a la mort", ha dit, a "acceptar que a vegades la vida no és prou tendre per quedar-s'hi".
• 'La vereda de la puerta de atrás', Extremoduro. Peya sap de memòria totes les cançons d'aquest grup, i ha volgut trencar una llança a favor seu: "Extremoduro ha estat poc entès per la gent que estudia música", ha reivindicat. A ella, que els va conèixer amb 15 anys, van obrir-li els ulls: "Estava feta un embolic, anava contra corrent i em sentia poc compresa". En aquest punt, ha explicat que de petita va patir assetjament escolar, però que, tot i que no era fàcil, "mai vaig callar".
• 'Si tú no estás', Rosana. Sempre ha estat molt "enamoradissa i era un drama", perquè a més, "m'agradaven les noies i no els hi explicava mai", ha recordat Peya. Aquesta era la cançó que es posava quan li agradava algú i sabia que no li faria cas. "Soc una persona que he generat relacions tòxiques", ha confessat, perquè "he estimat de manera molt possessiva i depenent".
• 'Alfonsina i el Mar', Mercedes Sosa. És una cançó que la transporta directament al cotxe de la seva mare. Quan ella tenia 12 anys, li va explicar la història real que s'hi narrava. De fet, amb la seva germana va fer un espectacle en què parlaven del suïcidi: "Hem de poder parlar de tot", ha reclamat.
• 'Vida', Lluís Llach. Li recorda a la seva família paterna, que té "una obsessió amb Llach". A ella també l'han impactat molt els versos que s'hi diuen, i quan la seva tieta va morir, li va dedicar la cançó perquè sabia que li agradava molt. "Per a mi és important dir a la gent que la necessito i l'estimo".
• 'Corazón de mimbre', Marea. "Em sembla una de les cançons d'amor més precioses del món", ha emfatitzat. Després d'Extremoduro, ve Marea, ha dit: "Són poetes de carrer". Sobre les amigues, ha declarat les estima "incondicionalment", que li agrada compartir-ho i saber-ho "tot" d'elles. "Busco molta profunditat", ha subratllat.
• 'Lacrimosa', Mozart. Peya ha dit que aquesta és possiblement la cançó més important per a ella: "Té una senzilla complexitat" que l'encanta. Si hagués d'escollir una sola peça a la vida, ha afirmat que triaria el Rèquiem de Mozart.
• 'El Tall', Clara Peya i Ferran Palau. És un dels temes que trobem a l'últim disc de la convidada. "Ferran Palau té l'art de dir les paraules", ha expressat.
• 'Fix You', Coldplay. Hem acabat el Llapis amb aquest "temassu", ha rigut Peya.