La nova dessalinitzadora de la Tordera multiplicarà per quatre la capacitat actual

Blanes

La dessalinitzadora de la Tordera, situada al terme municipal de Blanes, es va inaugurar el 2002 i va ser la primera que es va construir a Catalunya. Tenia dos objectius: per una banda, evitar la sobreexplotació de l'aqüífer de la Tordera i, per l'altra, garantir el subministrament a diferents municipis del Maresme Nord i del sud de la Selva. A través d’un procediment químic, agafa aigua del mar i la converteix en aigua potable.

La planta que hi ha ara té una capacitat de 20 hm3 l’any, i ara s’ha anunciat que se n’obrirà una altra, al costat, el triple de gran, que tindrà capacitat per 60 hm3 i per tant, es podrà arribar a produir 80 hectòmetres cúbics l’any. La dessaladora del Prat, l'altra gran pota del sistema de subministrament de l'àrea urbana de Barcelona juntament amb el Ter, té una capacitat de 60 hectòmetres cúbics l’any.

El projecte costarà 287 milions d’euros que finançarà l’estat íntegrament. L’objectiu és millorar la resiliència de cara al futur. David Vila, director de l’ens Ter-Llobregat, ha explicat que "està pensat per les sequeres del futur, que seran més freqüents que les que hem viscut fins ara". El projecte està redactat, tenen la declaració d’impacte ambiental i queda pendent la licitació, la redacció del projecte constructiu i la construcció en si. Preveuen que comenci a funcionar el 2028. Després hi haurà dos anys de període de proves i el 2030 esperen que estigui en ple funcionament.

Un anunci en ple context de sequera

La dessalinitzadora de la Tordera normalment funciona al 25-50% de la seva capacitat. Aquest any, pel context de sequera està funcionant al 100% de la seva capacitat des del març. Explicava el director de l’ens que "mai havia estat tant temps seguit en plena capacitat".

Més aigua, però no més zones

El radi de distribució de la dessalinitzadora serà el mateix. Es continuarà repartint entre els municipis de la Costa Brava Sud (Blanes, Lloret i Tossa), el Nord del Maresme, i també arriba aigua a la potabilitzadora de Cardedeu i d'allà a parts de l'àrea metropolitana de Barcelona.

El que sí que permetrà serà que no s'hagi d'enviar tanta aigua del Ter cap a Barcelona. De fet, David Vila avui també ha anunciat que a partir de l’u de gener, es limitarà a un màxim de 90 hm3 anuals l’aportació del riu TER a Barcelona. Tal com es va acordar a l’acord de la Taula del Ter, un òrgan format per la Generalitat, l’Ajuntament de Girona, el Consorci de la Costa Brava, entre d’altres, que vetlla perquè es vagi reduint l’aportació de l’aigua del riu TER a Barcelona.

Concretament, dels 138 hm3 del 2019 que es van enviar del Ter cap a Barcelona van passar als 109 l’any passat. Aquest 2023 la previsió és que l’aigua que s’envia a Barcelona se situï al voltant dels 95-100 hm3, però l’objectiu és continuar reduint aquesta contribució fins als 90 hm3.

Així ho hem explicat a l'Aquí Girona: