Aules d'acollida accelerades per als alumnes nouvinguts

Barcelona

Vuit instituts de Barcelona han estrenat aquest curs aules d'acollida accelerades, en les que durant un mínim de tres mesos i un màxim de cinc, alumnes que s'acaben d'incorporar al sistema educatiu català i que tenen llengües d'origen molt diferents, sovint amb un alfabet propi, rebran una formació intensiva per tal que aconsegueixin un domini bàsic del català, sobretot en l'àmbit oral i comunicatiu.

Fins ara aquests alumnes s'escolaritzaven en aules ordinàries amb alumnes de la seva mateixa edat i, en el millor dels casos, tenien unes hores de classe a banda en una aula d'acollida per ajudar-los en l'aprenentatge de l'idioma. Amb la prova pilot es vol comprovar si fer un intensiu només de llengua abans d'incorporar-se del tot al sistema, redueix les altes taxes d'abandonament prematur que registren aquests joves que arriben a Catalunya amb 12, 13 o 14 anys i als que els queda poc marge dins l'educació obligatòria per posar-se al nivell dels seus companys.

La Laia Martínez és una de les tutores de l'aula d'acollida accelerada de l'institut Lluís Vives de Barcelona i defensa que aquests joves difícilment poden treure profit d'una aula ordinària, quan la seva capacitat d'entendre i de comunicar-se tant amb els professors com amb els companys és pràcticament nul·la. "En aquest grup tenim un alumne xinès, que no sap anglès, que, per tant, no ha vist mai el nostre alfabet, tu el poses en una aula ordinària, encara que sigui només unes hores i saps que seran hores improductives. No n'aprendrà res, o ben poca cosa i la comunicació amb els seus companys serà també gairebé impossible".

"En canvi -segueix la Laia-, en aquesta aula es troba entre iguals, amb altres nois i noies que tenen les mateixes dificultats". A més de fer-los classe de català, la Laia també els fa "una mica de mama". L'alumnat nouvingut que arriba en plena adolescència sovint ha deixat enrere amics, una part de la família i a sobre s'ha d'adaptar a un sistema educatiu nou, que aplica metodologies de vegades diferents de les del seu lloc d'origen. "La majoria tenen situacions emocionals i familiars molt complicades. I de vegades això surt a la classe, perquè passem moltes hores junts i s'ha creat un vincle molt intens. Emocionalment, desgasta molt, però és molt gratificant".

Estratègia per reduir les altes taxes d'abandonament prematur d'aquest col·lectiu

A cada una de les 8 aules d'acollida accelerada, on els alumnes fan 30 hores setmanals de classe, hi ha dues tutores especialistes en l'ensenyament de llengües estrangeres que reben un suport de professores de català de l'Escola Oficial d'idiomes, que periòdicament les observen mentre treballen amb els alumnes i amb qui es reuneixen setmanalment per avaluar el funcionament de les sessions i per resoldre els problemes que puguin anar sorgint.

A les aules d'acollida accelerada conviuen 132 alumnes de 18 nacionalitats diferents com ara l'afganesa, marroquina, filipina o xinesa. També hi ha estudiants procedents d'Ucraïna i Rússia, tot i que la xifra podria augmentar al llarg del mes d'octubre. Fins al 31 de gener, els alumnes faran dues proves d'avaluació -després de 130 i 260 hores de formació- per avaluar si estan preparats per incorporar-se a les aules ordinàries on ja han estat assignats. Les seves actuals tutores els continuaran ajudant a distància fins a final de curs.

La directora d'ensenyaments postobligatoris del Consorci, Gemma Verdés, creu que amb aquesta immersió els alumnes "poden adquirir un nivell A2 que els donarà una eina base per començar a adquirir de forma més natural la resta de competències".