Crit d'alerta dels il·lustradors: "La intel·ligència artificial ha trepitjat els drets d'autor"

Aquesta setmana s'ha fet viral a les xarxes socials una intel·ligència artificial que permet crear cartells de pel·lícules de l'estil d'animació de Pixar. Els usuaris l'han utilitzat per jugar a imaginar, en to de broma, com serien alguns fets de l'actualitat si els portés a la pantalla gran l'estudi d'animació de Disney. Però aquests mems innocents, sense ànim de lucre, amaguen una altra realitat que fa temps que els il·lustradors denuncien. Els models d'intel·ligència artificial s'alimenten de tots els continguts que hi ha a internet, després els barregen i creen nous dissenys sense haver tingut en compte els drets d'autor originals. "Els cartells de Pixar són un bon exemple", explica Xavi Ramiro, il·lustrador i president de l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya. "Ha agafat una estètica reconeixible i l'ha reproduïda. La intel·ligència artificial no crea, sinó que aplica".

D'una banda, una de les preocupacions és que la IA assumeixi tasques que abans feien els dissenyadors. L'il·lustrador Albert Martínez posa un exemple: "una empresa que busqui un personatge per un videojoc, li pot demanar a la màquina que generi 50, 100 o 500 idees i això ho fa en qüestió de segons". D'altra banda, hi ha la qüestió dels drets d'autor. Totes les veus coincideixen que és un assumpte complex de regular, però les seves demandes giren al voltant de dos punts clau. Primer, que cada artista pugui triar si la seva obra alimenta l'algoritme. I segon, i el més complicat, que rebi una compensació cada vegada que l'algoritme utilitzi algun element de la seva obra per generar contingut nou.

La intencionalitat humana, el factor diferencial

"No pots crear ficció sense un conflicte. Necessites crear imatges amb ganxo i, a vegades, que surtin d'allò més estàndard", explica la il·lustradora Gabriela Prieta, que reivindica la humanitat necessària en el procés de creació artística. "La subtilesa de la il·lustració no és una cosa fàcil, hi entra en joc el factor humà", coincideix també Xavi Ramiro. De tota manera, alguns il·lustradors també veuen virtuts en l'ús de la intel·ligència artificial. De fet, alguns programes de disseny gràfic ja l'estan incorporant en algunes funcionalitats per estalviar a l'il·lustrador les tasques més feixugues. "Si has de fer un fons amb moltes cases, per exemple, el programa te'l pot fer a partir del teu estil", explica Albert Martínez.

La IA al món del mem

Els creadors de contingut agraeixen l'auge dels models d'intel·ligència artificial per crear dissenys. Els permeten plasmar una idea en una imatge en qüestió de segons, sense necessitat de tenir uns alts coneixements d'informàtica o dibuix. "A l'hora de fer creativitats que d'altra manera no serien accessibles al gran públic és una eina fantàstica", explica en Pol Solernou. Des del seu compte de Twitter (@elpolyklin), penja cada dia contingut humorístic que barreja notícies, elements virals, pel·lícules... D'exemples fets amb intel·ligència artificial n'hi ha molts. "Fa poc es va posar de moda un programa que integrava imatges o textos en un fons qualsevol", destaca. "Jo mateix vaig fer un mem amb la cara de Puigdemont dissimulada entre arbres i branques a la foto d'un bosc", comenta.

Solernou diferencia el que és contingut professional i el que ell penja al seu compte de Twitter professional. "No cal ni dir que a Twitter no guanyem res econòmicament. Ho fem per entretenir la gent i crear una mica de comunitat", exposa. Xavi Ramiro és una mica més escèptic: "És molt perillós perquè ho podem utilitzar com a homenatge o de manera anecdòtica, però també vol dir que existeix la capacitat de fer-ho servir buscant un resultat econòmic".

La IA replica els defectes humans

Aquesta tecnologia no crea res nou, simplement processa contingut i el reformula. Per tant, també ha processat totes les disfuncions socials i, per sistema, les reprodueix. És el cas, per exemple, dels rols de gènere. Si li demanes a la IA que creï una imatge d'un estudi de ràdio, sempre col·loca un home com a presentador. Les dones sempre desenvolupen una acció secundària. "Fan una mitjana de totes les imatges que processen i, per tant, perpetuen els models que ja existeixen. Hi ha moltes més fotos d'homes a la ràdio fent entrevistes que no pas locutores perquè històricament ha estat així", subratlla Gabriela Prieto.