Ricky Gil: "La música catalana dels 60 va ser una explosió creativa que ha quedat oblidada"

Barcelona

Quan va ser l'última vegada que vas descobrir una cançó antiga que et va flipar? Ricky Gil ho té clar i respon ràpid: " 'Noia' d'Albert Batiste, un tema que no havia escoltat mai, que va sortir només en un single molt desconegut de l'any 1969 i que és una meravella". Aquesta 'Noia' és un dels tresors amagats del rock i la cançó catalanes dels anys 60 i 70 que el músic barceloní ha versionat amb el grup Biscuit en el disc 'Artefactes sonors de l'underground català'.

Ricky Gil és un guitarrista i cantant que porta 40 anys en el món de la música amb grups com Brighton 64 ('La casa de la bomba') o Matamala, que ara ret aquest homenatge a un patrimoni sonor no prou reivindicat. A més d'adaptar cançons d'artistes consolidats com Sisa, Pau Riba, Maria del Mar Bonet o Gato Pérez, també rescata rareses com l'únic single que va gravar un estudiant de medicina l'any 1970, Jordi Paniagua, que mai més tornaria a dedicar-se a aquest món.

Un disc i un llibre

El disc ha coincidit amb la sortida d'un llibre escrit pel mateix Ricky Gil, la crònica de les actuacions en directe més impactants que ha vist al llarg de la seva vida. Es titula 'Qui toca aquesta nit?. Una història del rock en 64 concerts' (Rosa dels Vents). El primer d'aquests directes va tenir lloc el 19 de febrer de 1977 al pavelló d'esports de Viladecans. Hi actuava Lluís Llach en solidaritat amb els treballadors de la fàbrica Roca que havien estat fent vaga. L'advocat que defensava els drets dels empleats era el pare de Ricky Gil, que aleshores tenia 12 anys. L'organització va convidar tota la família al recital. Entre ells, hi havia la petita Ariadna Gil que, segons les cròniques familiars, va fer el seu debut com a "actriu" pujant al piano d'en Llach enmig del concert.

Entre d'altres, en el llibre es poden trobar interioritats de concerts de llegendes del rock and roll que van visitar Barcelona als anys 80. Per exemple, Jerry Lee Lewis va tocar durant només 29 minuts al desaparegut Parc d'Atraccions de Montjuic i el públic, emprenyat, va atacar l'escenari. O Chuck Berry, que es va negar a fer bisos, si abans no li pagaven més diners.