Llapis de memòria
Sociedad

Miranda Gas: "Sempre m’ha agradat estar al costat de la gent del teatre, des dels actors fins als tècnics de so"

L'actriu parla al seu Llapis de Memòria d'una infància entre camerinos i bambolines

Miranda Gas: "Sempre m’ha agradat estar al costat de la gent del teatre, des dels actors fins als tècnics de so"

Barcelona

"Cheek to cheek", d'Ella Fitzgerald i Louis Armstrong, és la primera banda sonora que protagonitza aquest Llapis de Memòria dedicat a l'actriu Miranda Gas. Una actriu de raça que des de ben petita es va moure entre camerinos i bambolines, observant com els seus pares feien teatre. Ha fet cinema, televisió i al teatre ha treballat amb grans noms com Àlex Rigola, Josep Maria Flotats, Julio Manrique o Carme Portaccelli. Però, sense dubte, l'obra més especial segur que va ser amb la que va debutar quan només tenia 15 anys, fent-ho al costat del seu pare com a director, el Mario Gas, i actuant amb la seva mare, la Vicky Peña, i la seva àvia, la Montserrat Carulla. "La meva part no era gaire gran i era assequible. Estava fent 4rt d’ESO, vaig assajar i ho vaig fer", així ho explica la Miranda.

La segona cançó que sona és "Feever" de Peggy Lee, un tema que hi havia a casa de la Miranda quan ella era petita i amb el qual gaudia fent playback davant del mirall. La Miranda va tenir clar des de molt jove que volia dedicar-se al teatre. Assegura que el fet de néixer i créixer dins d'una família d'artistes la va ensenyar a admirar a tot l'equip que conforma un teatre, no només les actrius i actors. "Sempre m’ha agradat molt el teatre i jo admirava a tothom d'aquest món, des dels actors i actrius, al tècnic de so, al de vestuari... sempre m’ha agradat estar al costat de la gent del teatre."

La Miranda confessa ser molt lectora, una afició que ha heretat també dels seus pares, com l'amor pel teatre. Ara ha posat veu a l'audiollibre de "La Plaça del Diamant", de Mercè Rodoreda, una obra ambientada molt a prop del lloc on ella va créixer, el barri de La Salut. Una tasca de la qual ha parlat al seu Llapis de Memòria: "Per fer un audiollibre estàs narrant, no interpretant. En el cas de la Colometa s’ha de trobar un punt molt concret. No has d’estar tan pendent de la teva imatge, pots concentrar-te en la veu."

"Ull per ull", del primer àlbum d'Adrià Puntí, és una de les cançons que no podia faltar entre el repertori de la Miranda. "Va ser una tarda que tornava d’estar amb les meves amigues per Barcelona. Vaig arribar a casa contrariada emocionalment, amb molts embolics mentals. Vaig engegar la tele i va aparèixer Adrià Puntí i se’m va fondre el glaç que tenia interiorment. Em vaig obsessionar amb ell; li escrivia cartes que mai vaig enviar. És una cançó molt potent que sempre em sembla que parla del present, malgrat que jo vagi canviant."

El programa

El 'Llapis de Memòria' és un programa conduït per Òscar Moré, cada dia de 15h a 16h a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.

No cal dir que pel 'Llapis de Memòria', hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".