La Paeria invertirà 11 milons en 5-6 anys per atendre temporers i persones sense sostre

Lleida

El nou Model d'Inclusió per a Lleida que ha presentat avui la Paeria -primer als grups polítics i després a la premsa- enterra definitivament el projecte de l'alberg de temporers de Pardinyes ("ara aquell solar té altres nòvios", ha dit l'alcalde) i aposta pel model que el grup socialista ja va defensar quan era a l'oposició i que ara vol portar a terme. Un model que defuig de concentrar-ho tot en un sol edifici o equipament i preveu diferents solucions en diferents edificis i equipaments repartits pels barris perquè, com ha dit Fèlix Larrosa, és un projecte que ha d'implicar a tota la ciutat. Així, enlloc d'un alberg per a temporers (el de l'anterior equip de govern també preveia donar servei a altres usos) de gran tamany, el nou Model d'Inclusió de la Paeria preveu mòduls prefabricats per allotjar els treballadors estacionals amb contracte de treball però sense habitatge. Aquests mòduls -per a entre 48 i 96 places al llarg dels 5-6 anys en què es preveu dur a terme aquest Model- "s'ubicaran al terme municipal de Lleida" ha dit l'alcalde, sense voler definir amb més precisió en quina part de l'Horta anirien.

El nou Model d'Inclusió també preveu solucions per a les persones temporeres que no tenen ni tan sols contracte de treball ni possibilitats de tenir-ne (transeünts), també per a les persones en situació de sense llar, a les persones que no tenen un sostre on refugiar-se del fred a l'hivern i les famílies en risc d'exclusió social, entre altres col·lectius que necessiten de forma puntual o permanent un ajut en forma habitacional o residencial.

Josefines

Per poder atendre aquesta demanda, s'ha previst utilitzar recursos que són de l'ajuntament però als que fins ara no se'ls ha donat un ús. Per exemple, l'edifici de les Josefines del carrer Acadèmia, comprat per la Paeria al 2018 (per més de 800 mil euros) justament per prestar servei a les persones sense llar. Però no serà només un lloc per a persones en situació de sense sostre o sense llar. "Vol ser un exemple d'integració" i també comptarà amb un centre ocupacional, sales per a entitats veïnals, i espais per a professionals dels serveis socials. La idea és evitar estigmatitzar un lloc per un servei social que presta, com ha passat fins ara en nombrosos espais públics bàsicament situats al Centre Històric. A les Josefines hi han previstes en una primera fase 30 places, 10 d'elles per a dones (que estan també en situació de sense llar o sense sostre i que sovint són invisibilitzades, segons han reconegut tan l'alcalde com el tinent d'alcalde Carlos Enjuanes).

Escola Balàfia

Amb aquesta idea de no estigmatitzar un lloc per un servei o un col·lectiu concret, a l'edifici de l'antiga Escola Balàfia -també de propietat municipal i en desús des d'aquest curs, en què tots els alumnes del barri van a la nova Escola Minerva- s'hi preveuen espais per a l'allotjament de persones sense sostre -Carlos Enjuanes ha parlat de diferenciacions en aquest espai per sexe i també per "intensitat" d'intervenció, en el sentit de les necessitats que puguin presentar unes persones respecte a unes altres més o menys adaptades a la normalitat o a l'exclusió. Així, a l'Escola Balàfia, banda de preveure-hi espais per a 20-25 persones per a facilitar-los la pernoctació, també s'hi faran altres serveis relacionats amb l'assistència, per exemple, a les dones en situació de maltractament o serveis veïnals, per exemple.

Pisos d'urgència

A tot això cal afegir obres de rehabilitació a 31 pisos de la Sareb, que anirien en principi destinats a famílies en risc d'exclusió social, sense descartar en un futur un projecte similar al d'un aparthotel del que només se n'ha apuntat la possibilitat. A més també es milloraran les places  70-90 de l'alberg Jericó, que ampliarà la prestació amb serveis ocupacionals, entre altres.

Diners, fases i els 4 milions de la Generalitat

Tot aquest projecte té un pressupost, ha dit l'alcalde, d'11 milions d'euros. Es preveu fer en uns 5-6 anys i per fases. La primera, que ja assumirà 6 dels 11 milions del total, preveu executar la primera part del projecte de les Josefines, una part del projecte de l'Escola Balàfia, dos dels mòduls prefabricats per als temporers i els arranjaments als 31 habitatges. La segona fase, acabar el que estigui començat. La Generalitat va preveure 4 milions per l'alberg de Pardinyes. Per l'alcalde, Drets Socials s'ha compromès a ajudar la Paeria en aquest nou Model d'Inclusió. Però per assegurar que els 4 milions no es perden, cal que també hi hagi un canvi en el conveni. Si es van donar per un projecte i ara aquest projecte ha canviat, cal que es deixi clar en la documentació oficial. I cal també que els altres departaments de la Generalitat que van apostar per l'alberg de Pardinyes hi estiguin d'acord.

Començar amb diners propis

Per començar, però, l'alcalde ja compta amb 3,2 milions d'euros, segons ha dit, ja siguin de diners propis (per exemple, diners (més d'un milió d'euros) de la venda d'un pis que un veí de San Sebastià va deixar en herència a la Paeria i que no s'han gastat), ajuts de la Diputació i també de la Generalitat per començar a fer els primers projectes esperant poder aconseguir més ajuts d'altres administracions per poder arribar als 11 milions d'euros de tot el projecte complet. De moment, aquest hivern els usuaris del Pla Iglú seguiran atesos al Pavelló 3 de Fira de Lleida i l'estiu vinent, els temporers sense sostre, també tornaran a ser atesos en aquest pavelló firal.