'Pols de diamant': "Ens costa creure que tota aquella violència fos consentida"
L'obra de teatre inspirada en una agressió homòfoba falsa es pot veure a la Versus Glòries de Barcelona
ENTREVISTA. Pols de diamant
17:28
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1699190502069/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
El setembre de 2021, un noi va denunciar una agressió homòfoba brutal a Madrid. Va relatar a la policia que un grup d'encaputxats l'havien assaltat i agredit al portal de casa seva, i li havien marcat la paraula "maricón" al cul. Les càmeres de seguretat van demostrar que la víctima s'ho havia inventat tot. Va falsejar la declaració per amagar a la seva parella una relació sadomasoquista presumptament consentida. Aquell cas ha inspirat l'obra 'Pols de diamant' del dramaturg Pau Coya.
"El que em cridava més l'atenció era pensar el perquè s'ho havia inventat tot. Això de les relacions consentides, aquesta violència tan extrema en una relació consentida em grinyolava bastant", ha dit Coya en una entrevista al 'Tot és comèdia'. També ha afegit: "el no saber què va passar de veritat em dona llibertat, m'ajuda a trobar aquesta balança entre el verídic que va sortir a la premsa (tot i que es van dir algunes mentides) i allò que jo he pogut aportar".
El muntatge està dirigit per Nelson Valente i protagonitzat per Dafnis Balduz i Albert Salazar, que també han passat pel programa. "Em costa molt de creure que tot el que li van fer a aquell tio fos consentit, no sé per què el relat oficial és aquest. I com que el noi no ha donat mai cap entrevista donant la seva versió, em costa creure que ell desitgés que li escrivissin amb un cúter "maricón" en un gluti, em peta el cap", diu Balduz. Per la seva banda, Salazar, que interpreta la falsa víctima, explica que "llegint l'obra vaig entendre el meu personatge, i no em resultava tan llunyà el que jo podria haver fet, si m'hagués trobat en una situació similar".
Una funció que dona sentit
Dafnis Balduz, que dona vida a diferents personatges (policia, sanitari, parella de la víctima), diu que "quan tens la sort de poder fer una funció que notes que té un impacte real en la gent, de cop tot torna a tenir sentit, el sentit de fer aquesta feina d'actor que durant èpoques potser has perdut". Albert Salazar ha recordat especialment el col·loqui postfunció que van fer amb l'Observatori Contra l'Homofòbia.
Víctimes o monstres
L'autor Pau Coya ha fet el seu treball final de l'Institut del Teatre sobre la representació LGTBI al teatre contemporani català i ha arribat a la conclusió que "els personatges sempre son o víctimes o monstres, el drama sempre és sortir de l'armari, haver d'explicar-ho, la por al rebuig, etc. I els nous creadors estem intentant canviar aquest paradigma". Coya també té en cartell aquests dies 'Cavallet de mar' a la Sala Flyhard de Barcelona, sobre un noi trans que es queda embarassat. 'Pols de diamant' es pot veure fins el 12 de novembre a la Sala Versus Glòries de Barcelona.
