"Els pobles també anhelem una xarxa de serveis equiparable a les ciutats"

Lleida

Els propers 17 i 18 de novembre es parlarà de noves ruralitats i de reequilibri territorial a Torrebesses, en un seminari, organitzat per la fundació privada Horitzons 2050 en què es debatrà sobre el despoblament. I d'aquesta realitat en parlem amb dos alcaldes que, tot i ser de pobles relativament grans -Albesa i Artesa de Lleida, d'uns 1.500 habitants cadascún- també pateixen per la preservació dels seus municipis. En aquest sentit, l'alcalde d'Albesa, Antoni Balasch, assegura que una de les principals demandes de pobles com el seu és "tenir una xarxa de serveis equiparable a la de les grans ciutats o mitjanes ciutats". I aquí l'alcalde d'Albesa es queixa del següent: "Mentre veiem que hi ha ciutats que són capaces de, en poc temps, fer la Plaça de les Glòries tres vegades i fer-la 3 vegades nova (plaça de les Glòries de Barcelona), als pobles petits encara estem lluitant per serveis mí nims com el clavegueram que hem de refer o la xarxa d'aigua potable.

Fibra òptica

I això en un moment en què la pagesia, que és la base de la nostra població, no acaba de funcionar. Si la pagesia anés bé, dius, home, podem apujar impostos perquè la gent viu bé i per tant (els ajutaments com el d'Albesa) podem tenir és ingressos i compensem (amb més inversions i obres al pobles). Però és que això tampoc ho podem fer perquè la pagesia va a la baixa, tant en rendiment econòmic com en número d'habitants. La realitat de municipis com els nostres és d'una despoblació lenta i co nstant que només podem intentar minoritzar si som capaços de tenir, per exemple, fibra òptica i d'aquesta manera afavorir el teletreball per aquells que facin l'opció de quedar-se al poble a treballar o dels que hi vulguin venir, sense perdre l'oportunitat de poder seguir treballant a distància".

Més transport públic a Artesa de Lleida

Per a Mariona Rebull, alcaldessa d'Artesa de Lleida una de les necessitats que es fan més grans des del punt de vista de la mobilitat per als usuaris del seu municipi és unes bones comunicacions per carretera per als estudiants, especialment els de Batxillerat i de Cicles Formatius que han d'anar a estudiar a la Caparrella. "Un problema d'Artesa i de tots els pobles del voltant que porten alumnes a l'INS Caparrella". Així, durant l'ESO (l'etapa obligatòria), hi ha transport escolar que porta els alumnes dels pobles a la porta de l'institut. Però quan els alumnes ja cursen estudis post-obligatoris, com són Batxillerat o Cicles Formatius de Grau Superior, ja no hi ha tantes facilitats "i a vegades els han de portar els pares" a l'institut. Un dèficit de transport públic que també es veu a l'estiu, amb els temporers. "Els que viuen a Lleida no poden accedir a la nostra població", malgrat tenir feina i necessitat de mà d'obra al camp, perquè no hi ha un transport que els pugui portar.