Catalunya entre en pre emergència per sequera

Barcelona

El govern ha decretat aquest dimarts la pre emergència al sistema Ter-Llobregat, on hi viuen 5,9 milions d'habitants repartits en 202 municipis. Aquesta nova fase, concebuda per fer la transició entre l'excepcionalitat i l'emergència, té, a la pràctica, dues mesures noves: el consum es limita a 210 litres per persona al dia -en excepcionalitat són 230, en emergència seran 200 - i rebaixa a la meitat l'aigua que poden fer servir els clubs esportius federats (sobretot els de futbol) per regar els seus camps. No s'especifica com cal baixar aquests consums, i serà feina dels ajuntaments que els sobrepassen (115 alcaldes i alcaldesses que sumen 1 milió d'habitants) prendre les mesures necessàries per aconseguir-ho.

Dels 5,9 milions d'habitants que viuen als municipis del sistema Ter-Llobregat, més del 80% ja compleixen amb aquesta restricció dels 210 litres per habitant i dia, i no notaran canvis substancials en el seu dia a dia. Per contra, els que viuen en zones on es gasta més del compte, haurien de notar com els governs municipals prenen decisions per complir amb les dotacions màximes.

La resta de restriccions, les concretes que hi ha previstes al pla de sequera, continuen igual: no s'exigirà una rebaixa a les indústries ni tampoc a les explotacions ramaderes i agrícoles, i el sector turístic, a les portes de la temporada de Nadal, no tindrà tampoc cap limitació que condicioni la seva activitat. En aquests sectors, es mantenen les mesures decretades en excepcionalitat. El mateix passa amb les piscines: les dels centres turístics, esportius, juvenils o de col·legis es podran omplir i reomplir parcialment amb les quantitats indispensables per garantir la qualitat sanitària. Els camps de golf també es podran seguir regant amb aigua potable, sempre i quan es mantingui la reducció del 50% que ja hi havia vigent en excepcionalitat.

Ampliar

Més d'un 50% incompleixen gasten més de 210 litres per persona al dia

D'aquests 202 municipis que formen part del sistema Ter-Llobregat, n'hi ha 63 que no compleixen amb els límits de consum que hi havia fins avui en fase d'excepcionalitat. En paral·lel, n'hi ha 28 que sobrepassen els 210 que s'han anunciat avui, de manera que hauran de prendre mesures de contenció per garantir l'estalvi d'aigua. A tots aquests cal sumar-hi un grapat que no han passat les dades i que excedien el consum els mesos anteriors. En total, doncs, 115 alcaldes i alcaldesses hauran de mirar a partir d'avui de prendre mesures urgents per reduir el consum, un maldecap pels més de la meitat dels responsables dels governs municipals que avui entren en pre emergència.

Sobre la taula hi ha baixar la pressió de les aixetes, una acció que comporta estalvi immediat i que, en principi, no causa grans sobresalts ni és tan invasiu com fer talls de subministrament. No obstant això, alguns alcaldes poden prendre decisions més dràstiques com prohibir del tot el rec, les piscines o deixar secs els gimnasos.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Els alcaldes de pobles petits fa més d'un any que denuncien que no tenen eines per saber qui gasta més aigua del permès. Aquesta vigilància és competència municipal i molts pobles no tenen ni tan sols agents de policia propis. L'Agència Catalana de l'Aigua incorporarà 15 nous inspectors que faran aquesta feina d'ofici al marge dels ajuntaments, que se sumaran als 40 que ja hi treballen. En paral·lel, una altra de les novetats d'aquesta fase de pre emergència és que els Mossos podran fer vigilància i control d'infraestructures crítiques vinculades a l'aigua.

Ampliar

El govern pot sancionar els pobles i ciutats que sobrepassin el consum, de moment s'han obert 250 requeriments que poden acabar en multes, però el procés és llarg i les sancions poden trigar anys en arribar. En paral·lel, els municipis que tinguin dades digitalitzades també poden multar els veïns que no estiguin complint amb les restriccions.

Focus a les llars malgrat el consum contingut

En general, el consum d'aigua a les llars catalanes és força contingut, amb marge de millora, però sense ser excessiu: les ciutats més poblades de Catalunya tenen bones dades: Barcelona 173 litres per persona al dia, L'Hospitalet de Llobregat 147, Terrassa 182, Badalona 154 i Sabadell 161. Totes estan lluny d'arribar a aquest nou límit de 210 litres per persona al dia. Per contra, els municipis amb més consum són petits, tenen o bé moltes piscines i jardins i tenen, en general, veïns adinerats (Begur, Matadepera). Altres causes que expliquen consums desorbitats són el mal estat del sistema de subministrament, activitat ramadera o industrial (Torrent, Pacs del Penedès, Riudellots de la Selva). Aquests en concret, sobrepassen els 400 litres per persona al dia.

Cal tenir en compte que els càlculs de litres per habitant al dia no es fan només amb la despesa dels domicilis, sinó que tota l'aigua gastada a indústries, serveis o activitats municipals es divideix entre la població flotant (amb els turistes inclosos, comptats amb càlculs fets a partir d'altres anys a cada ciutat).

Malgrat tot, dins del que gasten més del que toca hi ha dues capitals de comarca (Solsona i Granollers) i també ciutats mitjanes com Sitges, Rubí, Malgrat de Mar, Sant Celoni, Cubelles o Sant Sadurní d'Anoia.

Sense novetats a piscines i camps de golf

Tampoc hi ha modificacions als camps de golf: tenen una restricció vigent de reduir un 50% de l'aigua potable destinada al rec, però els que utilitzin aigua regenerada (que són majoria) podran fer-la servir sense cap límit. Segons fonts de la conselleria, es tracta d'aigua que no podria ser utilitzada per ús de boca, ja que portar aquesta aigua regenerada amb camions a un curs fluvial per potabilitzar-la després seria massa car.

El govern també desplegarà mesures d'estalvi a edificis públics, farà una circular de recomanacions per als funcionaris, campanyes educatives a escoles i instituts i formarà els treballadors de Drets Socials que atenen a domicili perquè traslladin mesures d'economització de consum a les llars.

En paral·lel, donarà ajudes al sector turístic per fomentar la reutilització, amb un pressupost de 12 milions d'euros per als propers 3 anys.