Roberto G. Alonso: "Vaig voler ser actriu per recrear el tipus de dona forta i empoderada"

Barcelona

La primera cançó que sona al seu Llapis de Memòria no podia ser una altra que "Beat it" de Michael Jackson, un tema que de molt petit el va inspirar a ballar. Ell és el Roberto G. Alonso, un artista multidisciplinari que fa més de 25 anys va crear la seva companyia. Tot un referent de la dansa a Catalunya i a Espanya amb un llenguatge que la fa especial i única perquè uneix la dansa amb la dramatúrgia i la música, en un univers imaginatiu i molt detallista. I és que el Roberto fins i tot és el dissenyador del vestuari de la majoria dels seus espectacles. Uns números que, per cert, han viatjat als festivals més prestigiosos del món.

Va ser amb la pel·lícula Grease amb la que va quedar fascinat: "Vaig pensar que volia ser com John Travolta però sense fer petons a les noies. Ho tenia clar ja." El Roberto parla de la seva infància i explica que era un nen molt especial però amb pocs amics. Va patir assetjament escolar fins al punt que l'agredien altres nens. Parla de les monedes que la seva cosina li donava perquè es comprés llaminadures i cassets. El que li sobrava, però, ho feia servir a les Juke Box amb les amigues de la seva germana. En aquell moment només tenia 10 anys. "No tenia amics perquè era diferent. El que marca la diferència és un perill o pot semblar-ho perquè altera l’ordre de les coses i el desconegut fa por. També vivim en una societat heteropatriarcal."

A la vida d'en Roberto hi ha dues dones clau, elles són la seva àvia Rosalia i la seva mare. L'artista assegura que és el model de la seva mare el que imita quan es reivindica com a actriu. Feminitat amb talons i faldilla, una dona forta, valenta i avançada és com la descriu. "Fa 17 anys que té Alzheimer i no ens coneix ja. Ella era molt aficionada a la copla i avui dia quan li posem copla encara balla i es posa contenta."

Comença a sonar "Lo dudo" del grup Los Panchos quan l'artista explica que va ser a partir de les pel·lícules de la Doris Day que va decidir fer-se actriu: "L’ideal de dona que feien servir en els melodrames, que la dona es reinventa, que quan pateix, pateix molt, però quan és feliç és molt feliç. Aquestes dones em feien somiar. A la meva mare la veia com una lluitadora i el món de les dones sempre m’ha semblat molt interessant."

El programa

El 'Llapis de Memòria' és un programa conduït per Òscar Moré, cada dia de 15h a 16h a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.

No cal dir que pel 'Llapis de Memòria', hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".