Educació atribueix els mals resultats a PISA a una "sobrerepresentació" dels alumnes immigrants a les proves

Barcelona

El departament apunta tres explicacions a la davallada dels resultats dels alumnes catalans en les proves PISA. La més obvia, la pandèmia que segons el secretari de polítiques educatives, Ignasi Garcia Plata ha afectat especialment sistemes educatius, com el català "amb més complexitat social", és a dir, amb un major percentatge d'alumnes vulnerables per la situació econòmica de les seves famílies o perquè procedeixen d'altres països i s'han incorporat al sistema educatiu de manera tardana.

Garcia Plata ha explicat també -i aquest és el segon motiu que segons el departament explica que Catalunya toqui fons en les tres competències avaluades a l'informe PISA-, que aquest alumnat nouvingut està sobrerepresentat a la mostra que va passar les proves. "El 2018 els alumnes immigrants suposaven el 14% de la mostra i el 2022 són un 24%". Educació diu que aquest increment no es correspon a la realitat del sistema perquè els alumnes nascuts fora de Catalunya o que procedeixen de famílies estrangeres són només el 15% del total de l'alumnat. En aquest sentit, segons ha apuntat Garcia Plata, la intenció del departament és posar-se en contacte amb l'OCDE perquè de cara als propers informes es tingui en compte "aquesta variable". El secretari de polítiques educatives ha explicat que no ho fan "per quedar bé", sinó "tenir una bona informació" per poder prendre "millors decisions". "Que no tingui biaixos pel perfil de la mostra és molt important"

La conselleria no ha pogut explicar per quin motiu la mostra no es va corregir abans de fer les proves. Fonts coneixedores del sistema han explicat a SER Catalunya que un cop feta la tria de centres que faran les proves, l'OCDE les envia al consell d'avaluació perquè doni el seu vistiplau i apunten que hauria d'haver estat llavors, i no ara, quan s'advertís als organitzadors d'aquest problema per tal de corregir-lo.

Educació admet una "certa relaxació" del sistema

El tercer motiu que al·lega el departament per explicar la caiguda dels resultats és "una certa relaxació del sistema", que ha donat per descomptades "algunes coses que l'escola ha fet sempre" -com ensenyar a llegir i entendre un text- i que en els darrers anys no han quedat prou garantides. Per això "hem de tenir una prioritat i una focalització molt clara per millorar la comprensió lectora, un àmbit on tenim un marge de millora clar i on hem de fer una aposta molt decidida" perquè és una competència determinant "en tot el procés educatiu".

Preguntat per si les retallades de fa una dècada han pogut impactar en els resultats de l'alumnat català, Garcia Plata ha afirmat que Catalunya té un sistema educatiu amb una complexitat "incontestable" i que, per tant, necessita "el màxim de recursos". "Algun impacte ha de tenir", ha admès. Tot i això, no ha volgut atribuir els resultats a una mesura concreta perquè seria "reduccionista i demagògic".

Catalunya toca fons a PISA

El departament diu que no hem d'esperar cap canvi de rumb sobtat. Defensa que en els darrers dos o tres cursos, a la vista d'altres informes negatius, ja s'han pres decisions com ara dotar de més recursos als centres que atenen més alumnes vulnerables, començar a baixar les ràtios o demanar a les escoles que se centrin més en la lectura. Garcia Plata ha insistit que en les últimes competències bàsiques realitzades als alumnes de sisè de primària i quart d'ESO ja es va detectar un "canvi" en les tendències i que cal perseverar i tenir paciència. "Els canvis fets no tindran un resultat immediat, requereix perseverança i mantenir una línia coherent i constant", ha indicat.

Experts i sindicats reclamen recursos i un pacte per reforçar l'atenció a la diversitat

El cap de projecte de la Fundació Bofill, Miquel Àngel Alegre considera que els resultats no s'expliquen només pels efectes de la pandèmia, malgrats els alumnes que s'han examinat per aquest informe són els que estaven a segon d'ESO quan van tancar les escoles i van fer tercer en condicions "molt difícils", amb els grups bombolla, confinaments constants i una mala diagnosi a començament de curs de tot el que havien perdut.

Per redreçar-ho, la Fundació Bofill demana focalitzar bé els recursos que reconeixen han augmentat en els darrers anys i sobretot "fer un gran pacte, que impliqui tot els departaments del govern i també l'administració local, per tal de mantenir polítiques clares de compensació de les desigualtats".