Ràdio Girona fa 90 anys aquest diumenge
90 anys de Ràdio Girona.
Girona
El Museu d’Història dels Jueus de Girona, ubicat al mateix edifici on hi va haver la primera seu de Ràdio Girona, acollirà aquest diumenge, 10 de desembre, una edició especial del programa Tot és Comèdia de SER Catalunya per celebrar els 90 anys de Ràdio Girona. Per les freqüències de Girona el programa començarà a les 12.00h i per la resta de Catalunya en horari habitual, a partir de les 13.00h.
Al Tot és Comèdia, conduït per Màxim Castillo, hi participarà l’historiador Xavier Carmaniu que explicarà com era la Girona dels anys 30 del segle passat. També hi haurà el president de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Jordi Grau, que va treballar a l’emissora del carrer de la Força entre 1974 i 1984. Amb ell, farem un recorregut per la primera seu de l’emissora, al primer pis del museu, avui ocupat per la col·leció de làpides que es van trobar a l’antic cementiri dels jueus de Montjuïc, a Girona.
Al programa, que tractarà la transformació de la ciutat al llarg de nou dècades, també hi participarà l’exalcalde de Girona i actual conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, i l’actual alcalde de Girona, Lluc Salellas. També hi haurà connexions amb l’exterior amb periodistes que han passat per l’emissora en els darrers anys com el delegat de Prisamedia a Catalunya, Jaume Serra i el director de continguts de Ser Catalunya, Ramon Iglesias, que tornaran a psoar-se davant d’un micrófon. A més, hi participarà la periodista i presentadora Isabel Gemio, que va començar la seva carrera profesional a Ràdio Girona. Entre els convidats també hi ha el cambrer de vins del Celler de Can Roca, Josep Roca, i el director de Temporada Alta, Salvador Sunyer.
L'any de l’aniversari
Amb l’edició especial del Tot és Comèdia es tanquen els actes de l’any de l’aniversari de l’emissora degana de les comarques de Girona. El 30 de maig, unes dues-centes persones van asistir a la Gala dels 90 anys, presentada per Juan Carlos Ortega, que es va fer a l’auditori de l’Espai Fundació La Caixa.
Per Fires de Girona, l’emissora va conmemorar les primeres emissions en período de proves amb un monogràfic del programa Aquí Girona, que presenta Raül Muxach. Al llarg de tot l’any també s’han emès catorze espais de Batalletes de la Ràdio on treballadors i antics treballadors de l’emissora expliquen el que fins ara no havien explicat de les interioritats de la ràdio. Des del mes de setembre fins a finals d’any Ràdio Girona haurà emès 40 píndoles d’història de la ràdio amb fragments d’àudio recuperats de totes aquestes dècades.
90 anys de ràdio a les comarques de Girona
“Ràdio Girona no permetrà que pel seu micròfon puguin ferir-se sentiments ni ideologies. Els seus espais radiaran tot el que escaigui, mentre no depassi els límits de la moral i el bon gust. Col·laborarem en tots aquells actes que responguin a una necessitat col·lectiva i ens abstindrem de prendre part en tots aquells altres que tinguin un interès de partit, de cleda, de sector o d’estament”. Amb aquesta declaració de principis va néixer, el 10 de desembre de 1933, EAJ 38 Ràdio Girona. Amb la posada en marxa de l’emissora, provisionalment a l’edifici de l’Ateneu -i molt poc després al carrer de la Força 8-, començava en plena Segona República la història de la ràdio a les comarques comarques de Girona.
La primera veu de Ràdio Girona va ser Francina Boris i el seu “Aquí Ràdio Girona, aquí EAJ 38” es va convertir aviat en patrimoni de la ciutat. Un dels primers col·laboradors de l’emissora va ser el periodista i intel·lectual Carles Rahola, que hi feia conferències i xerrades setmanals. Més endavant hi van fer el mateix Joaquim Pla i Cargol, Miquel de Palol i Prudenci Bertrana.
Ràdio Girona va mantenir la seva programació durant la Guerra Civil fins que les tropes franquistes van entrar -literalment- els estudis a principis de 1939 i hi van trobar la locutora Maria Tersa i la seva familia que vivien al mateix pis on hi havia la ràdio. Amb el franquisme, la major part de les hores d’emissió eren per a la música i els esports . L’emissió més popular durant anys va ser El disco dedicado que van realizar diferents generacions de locutors com Enric Frigola, Maria Jesús Medina i Josep Maria Amargant.
Acabada la dictadura, els polítics van començar a acostar-se a la ràdio. Entre 1979 i 1996, cada semana durant una hora l’alcalde Joaquim Nadal va mantenir un contacte directe amb els ciutadans al programa El ciutadà té la paraula. En democràcia s’instauren les emissions en directe i la ficció deixa pas als retrats de l’actualitat, De la década dels 80 destaca el paper dels periodistas Ramon Rovira i Lluís Falgàs.
A la dècada dels 90, amb la dirección de Jaume Serra, Ràdio Girona fa una clara aposta pel periodisme local amb una redacció cada vegada més forta i un model impulsat pel cap d’Informatius, Ramon Iglesias, i les periodistes Carme Martínez i Lluïsa Fuentes, a més d’un equip de corresponsals a cada capital comarca. Van ser també els anys de transformació del magazín del migdia que van presentar periodistes com Mateu Ciurana, Núria Riquelme i Màxim Castillo. A finals del segle passat van passar per la redacció de Ràdio Girona periodistes com Anna Punsí, Sergi Caballero i Òscar Moré entre altres. Les transmissions esportives primer del bàsquet d’elit en l’època del Valvi Girona i després amb el futbol han estat un dels puntals de Ràdio Girona per on han passat periodistes com Raül Muxach -avui presentador del magazín Aquí Girona- , Josep Guardiola o Nil Solà.
Des de 1989, Ràdio Girona forma part de la Cadena Ser i manté els estudis de la plaça Josep Pla on es va traslladar el 1993. L’any 2013 va ser el primer de la història que una dona va accedir a la direcció de l’emissora: Carme Martinez, que avui continua en el càrrec.
El 2018, el Museu d’Història de la Ciutat de Girona va inaugurar un espai a la seva exposició permanent dedicat a la ràdio, comissariat per Ramon Iglesias i Carme Martínez. Allà es pot veure l’evolució del mitjà al llarg de les dècades a partir de la història de Ràdio Girona i la col·lecció d’aparells antics de Jaume Pol, que va ser tècnic de so de l’emissora durant molts anys.
