Govern i oposició confien a un grup de docents la resposta al daltabaix PISA

Barcelona

La consellera d'educació Anna Simó ha estat l'encarregada d'explicar els acords assolits a la cimera convocada pel president de la Generalitat i en què han participat representants de tots els grups parlamentaris excepte VOX. La proposta que ha fet més consens passar per crear una comissió educativa per l'impuls de propostes de millora a curt termini -amb mesures concretes a aplicar abans que comenci el curs vinent- i també a mitjà i llarg termini.

La comissió estarà formada per 15 persones, entre les quals hi ha d'haver dos docents que estiguin en actiu, quatre directors escollits per les juntes territorials de directors, tres representants de les entitats pedagògiques de referència com Rosa Sensat o la Federació de Moviments de Renovació pedagògica, un docent universitari especialitzat en la formació inicial dels mestres, tres persones -directors, professors o inspectors- de llarga i reconeguda trajectòria en l'àmbit educatiu i que ja estiguin jubilats, un representant de les famílies i un representant del món local. Les persones que integraran aquest grup i que encara no estan definides han de garantir la diversitat territorial, d'etapes educatives, de les diferents tipologies de centres -escoles públiques, concertades i de diversa complexitat-.

La consellera d'educació Anna Simó ha explicat que a la reunió d'avui s'han pactat els perfils de les persones que han d'integrar aquest grup de treball i que serà el govern qui a principis de gener faci una proposta de noms concrets que haurà de ser consensuada amb els grups de l'oposició. El grup de treball té un doble encàrrec: a finals de febrer haurà de presentar un pla de mesures a aplicar ja el pròxim curs escolar i un segon pla que marqui les necessitats i les propostes a executar a més llarg termini.

El comitè d'experts no parteix de zero: el govern posarà a la seva disposició tota la informació que requereixi i també totes les propostes que es van aprovar al ple monogràfic sobre educació que es va fer el passat mes de juliol, les propostes aprovades al darrer debat de política general i també les solucions concretes que els grups parlamentaris han presentat avui, per tal que siguin ells qui triïn quines són les més adequades i decideixin a quines s'ha de donar prioritat.

Valoració positiva de PSC i Junts, escepticisme de Comuns i CUP, en contra PP i Ciutadans

Els més convençuts a l'hora de valorar positivament la creació del grup de docents i directors que haurà de proposar solucions han estat els socialistes. La portaveu d'educació del PSC, Esther Niubó ha dit que és el moment "d'escoltar als docents, a les direccions i als professionals que estan a peu d'aula. Correspon a ells decidir quines propostes ens poden ajudar a millorar de cara al curs vinent i també a prioritzar totes aquelles mesures ja aprovades al parlament i que requereixen més temps per aplicar-les".

Junts per Catalunya, que minuts després de començar la reunió ha distribuït als periodistes un document amb les seves propostes, s'ha atribuït la idea de crear el grup d'experts i ha assegurat que "davant la manca d'iniciativa i de lideratge del govern" els han presentat una alternativa. Albert Batet ha detallat algunes propostes que el seu grup posa com a condició per votar favorablement als pressupostos de la Generalitat de 2024, com ara recuperar la sisena hora als centres públics de màxima complexitat -una hora d'activat extra que ja tenien i que molts van deixar de fer arran el tancament de les escoles per la COVID-, recuperar les tutories de suport escolar personalitzat a tots els centres, dotar amb prou recursos el decret per l'escola inclusiva o millorar l'anomenada "motxilla escolar" de finançament extra que reben els centres públics i concertats que escolaritzen alumnes vulnerables.

Des de la CUP, el diputat Carles Riera ha explicat que el seu grup no s'oposa a la creació del grup d'experts tot i que consideren que "no és la resposta a l'emergència que tenim". "El Govern i el departament tenen la darrera oportunitat aquesta legislatura per prendre mesures urgents de xoc, per parar el cop i començar a revertir aquesta situació" Riera considera que el primer és refer ponts amb la comunitat de professors atenent les seves reclamacions laborals i aplicar les solucions òbvies, que no necessiten cap grup d'experts: rebaixa de ràtios, increment de la inversió i atenció personalitzada als alumnes.

Els comuns s'han mostrat "escèptics" pel mètode triat i per l'abast del grup d'expert triat que consideren "no és prou representatiu". "Diàleg, planificació i recursos. No hi ha una altra recepta per sortit d'aquesta situació" assegurava Jessica Albiach que deia que malgrat tot estan disposats a "arremangar-se".

Els més crítics han estat els representants de Ciutadans, que consideren que l'actual sistema "és un desastre" i que caldria repensar-lo de dalt a baix. En canvi, denunciava Carrizosa s'ha optat per aplicar un "procediment endogàmic segons el qual, els mateixos que han cuinat aquests resultats, hauran de fer una altra recepta".

El govern autoritza que els professors de catalans facin hores extra

Per pal·liar la manca de professors substituts i com ja es fa des de principi de curs amb el professorat d'Informàtica i Sistemes i aplicacions informàtiques als instituts de formació professional, l'executiu ha autoritzat aquest matí que es pagui un complement retributiu als professors especialistes de català que acceptin fer més hores de classe a la setmana. Aquesta opció només es contempla en els casos que falti algun especialista i no es trobin substituts, per tal d'evitar que com ja va passar el curs passat, algun grup d'alumnes pugui estar setmanes sense fer classe d'alguna matèria. En aquests casos, de forma voluntària i a canvi d'una retribució econòmica, altres professors poden allargar el seu horari habitual fins a un màxim de 6 hores extres setmanals.