Una ecografia Doppler abans del part evita l'UCI a nounats

Barcelona

Un assaig clínic amb 11.500 embarassades de baix risc corrobora que afegir una ecografia Dopple (per mesurar la circulació de la sang pel cordó umbilical i el cervell, un valor anomenat RCP) serveix per detectar insuficiència placentària. Aquesta complicació pot provocar problemes de manca d'oxígen al nadó des de l'aparició de les contraccions fins al part. Detectar a temps el mal funcionament de la placenta redueix, o fins i tot evita, ingressos en UCI dels nounats.

Tot i que menys d'un 1% dels nadons en gestacions de baix risc presenten complicacions que requereixen l’ingrés a l’UCI les últimes 2 o 3 setmanes d'embaràs o en néixer, quan aquests episodis succeeixen són molt traumàtics per a les famílies. Una de les causes més habituals és que la placenta deixi de funcionar de forma adequada.

Millora dels controls

Fins ara, la detecció d'aquest risc s'ha basat a fer una ecografia al final del tercer trimestre per identificar els nadons amb pes baix, circumstància que moltes vegades està produïda per la insuficiència placentària. Amb tot, els experts consideren que aquest mètode no permet detectar la totalitat dels casos de risc. “Alguns bebès amb pes normal també pateixen insuficiència placentària, que en haver aparegut tard, no ha arribat a produir un creixement fetal reduït”, han assenyalat.

En aquest context, han apuntat que una prova amb ecografia Doppler pot detectar la insuficiència placentària. Fins ara, aquesta prova només es feia en casos molt indicats, en embarassos amb problemes. Ampliant-lo a totes les gestants es pot reduir a la meitat les complicacions que requereixen l'ingrés de la criatura en un llit de crítics.

L’assaig s’ha fet durant sis anys i hi han pres part més d’11.500 dones amb embarassos de baix risc. A l'ecografia de les 36 setmanes es va mesurar el RCP en totes les dones, però les participants van ser dividides a l'atzar en dos grups. En unes, la prova es feia servir per canviar el maneig de la gestació i, en cas de sortir alterada, es proposava a la dona una inducció precoç del part en arribar al terme. A les altres, el resultat de la prova no es comunicava i es manejava l'embaràs segons els protocols vigents.

L'estudi va comparar els números de casos de mort del nadó i de complicacions neonatals greus (que incloïen, entre altres, problemes neurològics, intestinals, cardíacs, renals o respiratoris, amb una estada a l'UCI de deu dies o més) que es produïen a cada grup.

Evitar 1.150 complicacions neonatals greus cada any

Els resultats van demostrar que hi va haver complicacions neonatals greus en un 0,38% dels embarassos en què s'havia utilitzat el RCP i en un 0,73% dels que no es van utilitzar. Ha calgut un estudi tan gran com aquest per poder demostrar una diferència que en aparença és petita, però que representa reduir 3,5 casos de complicacions greus per cada 1.000 embarassos classificats com de sota risc. Si aquestes xifres s'extrapolen al total de parts a Espanya el 2022 (330.000), es podrien evitar 1.150 complicacions neonatals greus.

“Els resultats són molt rellevants, aporten unes dades que seran fonamentals en un debat científic de més de deu anys i representen un avenç en el desenvolupament de millors maneres de refinar la detecció d'embarassos de risc i prevenir complicacions neonatals greus”, ha apuntat Eduard Gratacós, director de BCNatal (Hospital Clínic i Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, IDIBAPS i IRSJD).

Provocar el part només quan cal

Un benefici addicional de l’estudi és que permet avançar en l’objectiu de ser molt estrictes en la selecció de casos que es beneficien d’una inducció al part. Algunes societats científiques i professionals internacionals donen suport a l'opció d'inducció del part al final de la gestació en embarassades que no han tingut parts previs perquè es redueixen les complicacions neonatals severes i no empitjora la taxa de cesàries.

Tot i això, els experts alerten que comportaria provocar el part a la meitat de les embarassades. Aquest estudi demostra que es pot identificar de manera molt més selectiva, concretament un 5%, les gestacions que realment es beneficien d’aquesta mesura.