La gonorrea es dispara a Catalunya
És la infecció de transmissió sexual que més puja, però no l'única
(Getty Images)
Barcelona
El 2022, els casos de gonocòccia van augmentar un 66% respecte al 2019, últim any abans de la pandèmia. Se'n van diagnosticar 3.731 casos més. Quatre de cada deu corresponien a joves de 20 a 29 anys, segons dades del Centre d'Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i SIDA de Catalunya (CEEISCAT) del Departament de Salut.
La clamídia, la infecció de transmissió sexual (ITS) més freqüent a Catalunya també va pujar, un 21%, amb 2.174 casos més. Gairebé la meitat dels nous diagnòstics també es van produir en la mateixa franja d'edat, de 20 a 29 anys.
La sífilis és l'única de les tres ITS més prevalents que va baixar el 2022 respecte al 2019, hi va haver 341 casos menys.
Més capacitat de diagnòstic
El Departament de Salut atribueix aquest increment, en bona part, a la millora dels procediments de detecció. "Als darrers anys s'ha reforçat el sistema de vigilància epidemiològica, s'ha millorat el procés de notificacions, amb la qual cosa afloren més casos. A més a més, estem usant tècniques més sensibles als laboratoris, que afavoreixen els diagnòstics", explica Rosa Mansilla, de la Subdirecció General d'Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques.
També s'han introduït canvis en la política de cribratges: se'n fan més i més freqüents als col·lectius prioritzats.
"S'estan fent moltes més proves, es busquen moltes més ITS i, per tant, és lògic que es detecti més i es diagnostiqui més".
Tot i això, Mansilla admet que els nous hàbits sexuals tenen culpa en aquesta pujada de les infeccions. Les xarxes socials afavoreixen els contactes, que són més nombrosos i amb més canvis de parella.
Educació a l'escola
Els professionals demanen implementar l'educació afectivo-sexual a les escoles
Els professionals demanen implementar l'educació afectivo-sexual a les escoles
L'Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) alerta que darrere aquest increment de les ITS hi ha la manca d'educació sexual.
"L'educació sexual encara no és obligatòria al nostre país, ni com a matèria ni com a part d'una assignatura", es lamenta Marina Cifuentes, infermera de l'AIFiCC. "Hi ha determinats continguts, relacionats sobretot amb l'anatomia i la biologia, vinculats a alguna assignatura, però no hi ha un abordatge integral de les sexualitats, amb tot el que això comporta".
I recorda que "s'ha demostrat que les intervencions d'EpS (Educació per a la Salut) són més eficaces si duren diversos cicles escolars i es capaciten a través dels docents".
Susanna Ruiz
Periodista. Animals i llibres.
