Gustavo Zerbino, supervivent de l'accident dels Andes: "Alimentar-nos dels nostres companys va ser un pacte d'amor"

Barcelona

Fa 53 anys, el 13 d'octubre de 1972 el vol 573 de la Força Aèria Uruguaiana va patir un accident als Andes. A bord, l'equip de rugbi, l'Old Christians de Montevideo. Van morir 29 persones i 16 van sobreviure, després de 73 dies a la muntanya, intentant sobreviure. "La sociedad de la nieve és el nom que li vam posar a la muntanya", diu Gustavo Zerbino, supervivent de l'accident dels Andes, al 'Què t'hi Jugues!'. I amb aquest nom Bayona ha sorprès el món amb la seva nova pel·lícula. 'La sociedad de la nieve', una "obra d'art amb un director extraordinari i amb un equip meravellós", explica Zerbino. A més, assegura que el pitjor per sobreviure no va ser alimentar-se dels seus companys: "va ser molt dur, però una vegada presa la decisió va ser la cosa més meravellosa. Vam escollir viure, vam fer un pacte d'amor".

Gustavo Zerbino va ser el darrer supervivent en pujar a l'helicòpter. Portava una maleta amb objectes dels seus companys morts i no el deixaven pujar amb ella. "Havia fet un pacte de portar totes les cartes de les víctimes a les seves famílies. Venien els 29 germans meus amb ella", recorda Zerbino. Precisament és on es fixa Bayona a 'La sociedad de la nieve': "va complir amb el compromís que tenia amb nosaltres i amb els familiars de les víctimes on els protagonistes serien els que van morir. Amb nom i cognom". Zerbino explica que la pel·lícula "fa que l'espectador, a la seva butaca o des de casa, gràcies a Netflix, estigui sobre l'avió quan cau, sota la neu quan el sepulta l'allau i que participi en totes les circumstàncies que semblaven impossibles al nostre costat". "Nosaltres vam mostrar al món que les coses impossibles només les separa el temps", diu emocionat Zerbino.

El més complicat va ser sobreviure a la muntanya. Zerbino assegura que el "més difícil no va ser alimentar-se dels cossos dels companys morts". La fam, el fred, l'abandonament, la solitud. Una muntanya de factors en contra. I ells van guanyar. "Ningú va morir de fred, els que van morir va ser per l'accident, dessagnats la primera nit, asfixiats per una allau que ens va sepultar totalment durant tres dies i tres nits en l'obscuritat més absoluta. I els darrers tres van morir de septicèmia, infeccions sistèmiques per baixes defenses i debilitat del cos en un temps tan llarg", descriu Gustavo Zerbino. "La primera norma era que estava prohibit queixar-se. Qui es queixava no li donàvem aigua ni dinar, només si demanava perdó. Era un càstig momentani", finalitza.

Bayona va contactar amb els supervivents de l'accident als Andes mentre gravava 'Lo Imposible'. Després de llegir el llibre de la història, es va interessar per iniciar el projecte que ara és una sensació mundial. "Bayona amb el seu equip van arriscar la seva vida. El darrer dia, quan van marxar, una allau va sepultar el lloc on van estar. La muntanya està viva, és un dinosaure molt perillós. Nosaltres vam sobreviure 73 dies", explica Zerbino. Per presentar la pel·lícula, el director de cinema espanyol va reunir a totes les famílies dels supervivents i els morts. "Va fer que famílies senceres que no havien llegit llibres, que no havien vist pel·lícules, entenguessin que els que van sobreviure i van morir són els mateixos. Tots vam tenir el mateix coratge, la mateixa garra i les mateixes ganes de viure. El destí va fer que uns visquessin i altres no", explica emocionat Gustavo Zerbino.

"Emoció, sentiments, impacte i vibracions". Això és la pel·lícula de 'La sociedad de la nieve' per Zerbino. Abans ja hi havia una pel·lícula: '¡Viven!', del director Frank Marshall, el 1993. "Era freda, distant, però era molt respectuosa i estava molt bé. Els actors acabaven la pel·lícula i semblava que venien de cap de setmana per la muntanya i estaven igual", se sincera el supervivent. En canvi, per Zerbino, la de Bayona és "molt forta, crua i real". "La realitat és com és", expressa Zerbino.

'La sociedad de la nieve' té 13 nominacions als Premis Goya i es troba entre les nominades a 'Millor pel·lícula internacional' i 'Millor maquillatge i pentinat' als Oscar. Per Zerbino, l'Óscar més important ja l'han guanyat: "l'aplaudiment de totes les famílies dels que vam perdre i que gràcies a la pel·lícula van entendre el que havíem passat". Una història de superació, d'actitud, d'humilitat i de treball en equip. "Estem orgullosos gràcies al fet que la història sigui molt coneguda en un temps on hi ha pocs valors i principis. T'has d'aixecar una vegada més de les vegades que caus", conclou Gustavo Zerbino.