Viure amb claustrofòbia: “No puc tancar-me als lavabos o dormir amb els llençols ensacats al matalàs”

Barcelona

Fa uns dies a 'X', vam llegir aquesta piulada a 'X' que portava un selfie d'en David Moragas, somrient, i amb una mirada d'orgull pel fet de poder tornar a un mitjà que si et mous per Barcelona és molt important. A l'equip vam tenir ganes de saber com es viu amb aquesta fòbia que pot ser molt limitant.

En David Moragas, guionista, director de cinema català i professor a la Universitat Pompeu Fabra. Va estar nominat als Gaudí fa dos anys pel curtmetratge 'Demà ho deixem'. Pateix claustrofòbia, es a dir, té fobia als espais tancats. De fet és una paraula que ve del grec, 'claustro' vol dir tancat, 'flobia', vol dir por. egons la OMS, la podrien patir entre un 6-7% de la població mundial.

"El tema de la claustrofòbia t'acompanya sempre, hi ha dies millors i d'altres pitjors. Quan vaig tornar al metro després de vuit anys em vaig emocionar, feia la mateixa olor de quan ho vaig agafar, feia olor de quant estudiava la carrera, vaig tenir molts records", explica Moragas sobre la seva experiència en metro.

No prenc cafè si he de fer un trajecte llarg en AVE perquè la cafeïna agreuja l'ansietat

L'origen de la claustrfòbia d'en David és del tot incert, no recorda quan va començar però hi ha un moment clau a la seva vida que marca un abans i un després: "després de la carrera vaig anar a Nova York a estudiar, i el primer trimestre allà agafava el metro, un dia es va quedar aturat a un túnel que uneix Brooklyn i Manhattan durant 50 minuts sota el riu, allà vaig tenir un atac fort i va desencadenar que de cop i volta li vaig agafar molta més por als espais tancats", aquest fet va fer que el guionista deixes d'utilitzar el metro

Com saps que és claustrofòbia?

"Són els mateixos símptomes que una persona que té ansietat, i afecta de manera diferent, en el meu cas el cor comença a palpitar més de pressa, començo a tenir suor, angoixa i em costa descriure perquè és intentar parlar de la por", detalla en David.

Però com podem saber si això que ens passa és claustrofòbia? En David la primera vegada que ho va patir no era del tot conscient que li estava passant, "va ser en un a prémer de cinema, sempre són situacions amb pressió social, recordo que vaig començar a fer un repàs de quants cafès havia pres en aquell dia, i aleshores vaig connectar-ho amb la sensació de no poder sortir d'allà, ara ja ho sé detectar més ràpidament", explica Moragas.

Sonsoles Cepeda Diez, metgessa especialista en psiquiatria de la Vall d'Hebron ens explica que la claustrofòbia acostuma a estar relacionada amb atribucions a allò que pot passar dins d'aquest lloc, pot estar relacionat amb temors a quedar-se tancat, no tenir contacte amb l'exterior o el temor a l'asfíxia i això desencadena el mecanisme d'evitar aquesta situació.

"L'ésser humà és complex, no existeix una única causa, conflueixen factors genètics de vegades, interactuem amb factors del temperament, i determinats esdeveniments poden actuar com a disparadors", explica la doctora.