La prescripció diferida d'antibiòtics en redueix el consum

Barcelona

"Si d'aquí a tres dies, el nen no ha millorat, o si en 24 hores empitjora, heu de donar-li l'antibiòtic que us recepto amb la pauta que ara us explicaré". Aquesta frase és l'essència de la prescripció diferida d'antibiòtics: el metge de família o el pediatre planifica amb el pacient (o els seus pares, en cas que sigui menor) l'administració dels fàrmacs, només en les condicions descrites.

De vegades, el metge no pot determinar si el pacient necessita antibiòtics o no amb la primera visita, i no podrà reavaluar-lo en els dies posteriors, per les raons que sigui (cap de setmana, un viatge o feina del pacient, etc). En aquests casos, el facultatiu deixa feta la recepta i dona als pacients les indicacions sobre quan i com se'ls hauria de prendre.

Dos estudis de l'Institut de Recerca de l'Hospital de Sant Pau han validat l'eficàcia i utilitat d'aquesta estratègia, que ja apliquen alguns metges de l'Atenció Primària, però no tots ni molt menys: no arriba a la meitat.

"La prescripció diferida és utilitzada pels professionals en cas de dubte. A més d'evitar el consum innecessari d'antibiòtics, és una oportunitat per educar la població sobre aquest tipus d'infeccions (víriques o bacterianes), aquest tipus de fàrmacs, quan són necessaris i quan inútils", ha explicat a SER Catalunya Gemma Mas, infermera, investigadora i professora de l'Escola d'Infermeria de Sant Pau, i primera signant dels dos estudis.

75% de reducció del consum en pediàtrics

Un dels treballs constata que, gràcies a aquesta estratègia, s'ha reduït l'administració d'antibiòtics en nens. "Vam aconseguir una reducció important: només una quarta part dels pacients pediàtrics a qui s'havia fet la prescripció diferida van consumir l'antibiòtic, davant el pràcticament 100% dels que els van prendre per prescripció immediata", revela Mas.

Ampliar

Cerrar

En adults no s'ha quantificat la reducció. Se sap que, amb aquesta manera de recepta, baixa el consum, però els treballs no han pogut determinar quant, si bé el descens és inferior al de pediatria. "No es pot comparar el resultat en pacients pediàtrics/adults perquè en la prescripció d'antibiòtics intervenen diversos factors: els grans i els nens no van al metge en el mateix moment de la infecció, els nens solen acudir-hi molt abans perquè els pares no s'esperen massa a dur-los al pediatre. Per tant, el professional no detecta la infecció en el mateix punt del seu curs, i això també es té en compte a l'hora de receptar o no els medicaments".

Més eficient, més barat i més educatiu

"La utilització de la prescripció diferida en l'àmbit de l'Atenció Primària és una estratègia que ha demostrat que suposa un estalvi en l'ús d'antibiòtics innecessaris. Però, sobretot, s'ha constatat la seva repercussió en la progressió de les resistències bacterianes a la comunitat, que és una greu amenaça per a la salut pública", indica el doctor Joaquín López-Contreras, director de la Unitat de Malalties Infeccioses i Responsable del Programa d'Infeccions Nosocomials i Política Antibiòtica de l'Hospital de Sant Pau. "Aquests estudis aporten evidència científica a la utilitat de l'estratègia; ara cal analitzar per què no està implementada al 100%".

López-Contreras recorda que hi ha una correlació entre l'ús d'antibiòtics i el percentatge de resistències a tot el món, però especialment en algunes zones geogràfiques. "Els països del sud d'Europa, entre els quals Catalunya i Espanya, i els països del sud d'Àsia són consumidors molt importants d'aquests fàrmacs. Realitzar des de la consulta del CAP aquest tipus d'intervenció, que dona cultura als ciutadans sobre la transcendència de l'ús adequat d'antibiòtics, és cabdal".

Coincideix en aquesta necessitat Albert Boada Valmaseda, referent d'Atenció Primària en l'Àrea Assistencial del Servei Català de la Salut. "La principal prescriptora d'antibiòtics a la comunitat és la Primària, sobretot per a infeccions respiratòries. Moltes vegades, aquesta prescripció és inadequada, ja que l'origen de la patologia és víric. És per això que cal adoptar estratègies que permetin evitar el consum dels fàrmacs quan no són necessaris".

Això sí, tots els professionals implicats coincideixen que la prescripció diferida d'antibiòtics no es pot deixar en mans de tots els pacients. "Hem d'estar absolutament segurs que el pacient (o els seus pares, en cas que el malalt sigui un nen) entenen a la perfecció les indicacions que els donem sobre l'administració dels medicaments". Malauradament, no sempre es donen les condicions.