Aprendre a acompanyar persones trans: "sense taula i sense bata perquè no atenem ningú que tingui una malaltia"

Barcelona

El procés de trànsit d'una persona transsexual té una part mèdica, molt important. Però alhora, també hi ha un procés d'adaptar-se al canvi. Un procés que, moltes vegades, requereix d'un acompanyament que no existeix. És per això que a l'ICS de Girona, a la Unitat de Trànsit, s'estan impartint uns cursos de formació a professionals sanitaris. En Dani, metge trans que imparteix la formació pels metges d'atenció primària i especialistes sobre la identitat de gènere, orientació sexual i processos trans; i la Carlota Alepuz, doctora en ginecologia, i coordinadora d'aquesta Unitat de Trànsit de Girona, expliquen a El Balcó el funcionament i necessitat d'aquesta formació. A més, en Dani parla de la transfòbia que ha hagut de viure.

De pacient trans a metge formador

El Dani és metge, té 31 anys i és de Salamanca. Actualment, viu a un poble prop de Girona. Quan va venir a Catalunya, encara no havia fet el pas per començar el trànsit, sinó que ho va fer aquí. Des de petit va saber qui era, i afirma que no hi ha dues persones trans igual: "jo soc un tòpic, hi ha molta gent que no. Jo era la nena que li agradava pixar dret". També constata que una persona trans no es converteix: “Ho ets i punt”.

El Dani explica que en el moment en què els metges de família se senten i escolten opinions de la comunitat trans, es comença a notar una mancança molt gran de coneixements. Hi ha professionals que s’han apropat molt al tema, i han creat la xarxa d’acompanyament a persones trans. Reconeix que hi ha moments en què la gent se sorprenia en adonar-se que era trans, per desconeixement o manca d’apropament. Per exemple, “comentaris de per què no tens barba o quan veuen una mica de pit i et pregunten si ets el Dani segur", detalla el metge, "són situacions que amb una petita explicació s’aclareixen, però que dia a dia dius: uf”.

Per altra banda, el Dani fa referència al terme “sexili”, que es defineix com a “la situació en la qual una persona es veu obligada a marxar d’un lloc per discriminació sobre la seva identitat de gènere o per la seva orientació sexual”. Una cosa que ell va haver de viure, en venir a Catalunya: “a Salamanca podria haver estat metge, trans no”.

Necessitat de formació

A la Unitat de Trànsit de Girona, no hi ha taules que separin metge i pacient. Una cosa tan senzilla com treure un moble que fa de mur ajuda a crear un ambient de confiança i igualtat. A més, els professionals sanitaris tampoc porten bata: "perquè a la unitat no atenem ningú que tingui una malaltia", explica la Carlota Alepuz, doctora en ginecologia, i coordinadora d'aquesta Unitat de Trànsit de Girona. Ella va ser la primera persona que va visitar en Dani, quan va fer el seu trànsit.

Ara ell és formador d'uns cursos que fan en aquesta unitat per segon any consecutiu. Són uns cursos "voluntaris" que es van crear perquè els mateixos professionals de l'atenció primària van demanar "més informació sobre la feina que feien", explica la doctora Alepuz, que destaca que són la "porta d'entrada" del sistema sanitari. Un curs "molt global" on en Dani parla de "conceptes bàsics com la identitat i l'orientació sexual". La doctora Alepuz el va contactar perquè "no hi havia millor col·laborador que un metge de família de la zona" i que, a més, hagués experimentat el trànsit, amb tot el que suposa.

Ara, aquest curs també arribarà als residents de l'atenció primària i de tot l'hospital, ja que "el futur són les noves generacions". Queda pendent, opinen els dos metges, introduir-ho com a assignatura a les universitats.