El BalcóEl Balcó
Sociedad

Esport sense sostre: "quan entren al camp no són persones vulnerables, són jugadors de futbol"

El projecte de la parròquia de Santa Anna aprofita la confiança i el vincle que es crea en el futbol per facilitar la integració de joves migrants

Esport sense sostre: "quan entren al camp no són persones vulnerables, són jugadors de futbol"

Esport sense sostre: "quan entren al camp no són persones vulnerables, són jugadors de futbol"

21:53

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1707419418934/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Barcelona

Arribar a un país nou és complicat. Més si no hi tens feina, més si no tens papers i encara més si no tens on viure. Avui a El Balcó, parlem d'una manera d'integració que va més enllà de l'assistència, de donar roba i menjar. Parlarem d'una integració que parteix de la passió, la passió pel futbol sala, i que acaba amb una confiança i un vincle gairebé familiars.

Estem parlant del projecte Esport Sense Sostre, de la parròquia de Santa Anna, on es fa inclusió a través de l'esport. La iniciativa va començar l'any 2017 en veure la passió pel futbol que sentien molts dels joves, sobretot marroquins, que anaven a demanar ajuda a Santa Anna. L'equip, Missatgers, va anar creixent i la temporada passada ja va ser la primera que van jugar en una lliga de la Federació Catalana de futbol. Vist l'èxit, aquest any han creat un segon equip, La Masia.

El futbol és només una excusa. Una excusa per generar una motivació i establir un vincle, ja que no sempre es pot ajudar en tot de primeres. Costa molt que algú que ha patit tant s'obri i crear un equip és una manera de fer-ho. En parlem amb en Josep, entrenador de Missatgers; l'Otman, jugador de l'equip i entrenador de La Masia, i en Majid, jugador de La Masia.

Una promesa de diversió

La idea va sorgir l'any 2017. Des de la parròquia de Santa Anna que ja treballaven amb l'alimentació de les persones més vulnerables, van voler passar a ser una cosa més. Van ser tres voluntaris (NOMS) que van prometre als nois que els deixarien jugar a futbol i que farien el que fos perquè poguessin tenir una estona de diversió. Van començar a fer entrenaments i després van inscriure el primer equip.

L'equip de Missatgers amb el seu entrenador, Josep, i la segona entrenadora, Irene.

Ara, aquest equip s'ha convertit en un refugi per les persones sense llar, que no només són aquelles que viuen al carrer, sinó també els qui dormen al cotxe, van de pensió en pensió o de sofà en sofà. Quan el projecte va començar pràcticament tothom vivia al carrer. Quan va entrar el Josep, a l'any 2019, ja només n'eren 7, i ara n'hi ha un, el Hassan, que està encantat de ser-hi, ja què li agrada "jugar al futbol des de fa més de 10 anys".

Un equip per qualsevol jugador

"Deixem jugar a tothom, no diem que no a ningú", explica en Josep, ja que si bé és veritat que la majoria de jugadors entren a l'equip a través de la parròquia de Santa Anna, també n'hi ha molts d'altres que han entrat a través d'amics. És, precisament, el cas de l'Otman i el Majid.

El cas de l'Otman és peculiar respecte la resta. Ell era jugador a segona divisió al Marroc i, quan va venir, va fer les proves per fitxar amb un equip de futbol professional, però no va poder entrar "perquè no tenia papers". "Va ser aleshores quan un amic meu em va dir d'anar a entrenar a Santa Anna", ha recordat, i ja s'hi va quedar. De fet, el José va decidir que "el volia a l'equip en 10 segons", perquè "juga molt bé".

Pel que fa al Majid, el camí va ser més dur. Del Marroc va anar a Turquia, després a Grècia, va passar per diversos països bàltics i França fins a arribar a Catalunya. El camí el va fer majoritàriament "a peu o a sota un camió", una cosa que sap que és "perillosa" però que li permetia "no haver de caminar tant". Quan va arribar a Barcelona es va quedar a casa un amic, des d'on no va poder empadronar-se. Va ser aleshores quan va entrar en contacte amb la parròquia de Santa Anna i va entrar a l'equip.

Més que futbol

Esport Sense Sostre és molt més que jugar a futbol. És un espai on molts d'ells van a conèixer gent, a aprendre espanyol i català o a "oblidar la vida de fora". Dins hi ha persones que ho han passat i ho passen molt malament, tot i que en Josep insisteix que "quan entren al camp no són persones vulnerables, són jugadors de futbol", i els tracta com a tal. Si calen crits, crits; si cal esbroncada, esbroncada.

L'Otman, expliquen, no és tan dur, però tant per l'un com per l'altre els jugadors només tenen paraules boniques: "és com el meu pare, el meu germà, part de la meva família". Al camp, futbol, però fora del camp continuen sent un equip, a qui s'expliquen els problemes i es tracta de donar solucions.

Per exemple, jugar a futbol era l'oportunitat de molts per dutxar-se una vegada a la setmana. Actualment, la majoria tenen on fer-ho, excepte el Hassan, que encara dorm al carrer. I ara, en situació de sequera, tampoc pot. Doncs l'equip no s'ha quedat indiferent, en Josep li ha portat una garrafa de vuit litres d'aigua perquè pugui rentar-se. I per l'equip, veure com de malament ho està passant un company, "és difícil".

Laura Polo Dalfó

Laura Polo Dalfó

Redactora, productora, reportera i el que faci falta a El Balcó de SER Catalunya. Graduada en Periodisme...

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00