La trucada d’una oient, la llavor de ‘Lo imposible’ de J. Bayona

Barcelona

Per celebrar els primers 100 anys de Ràdio Barcelona, el programa El Balcó de SER Catalunya, en col·laboació amb El Quadern d'El País, han preparat un especial amb tres històries universals que no deixen indiferent a ningú i que tenen un element en comú: els tres episodis van néixer a la ràdio i s'han fet mundialment coneguts... Una trucada, una troballa en un contenidor i una visita inesperada en un funeral.

“María, de Barcelona. Buenas tardes, ¿Por qué llama?”. Era desembre de 2007 i quedaven poques setmanes pel tercer aniversari del Tsunami del sud-est asiàtic. La Maria Belón, que encara s’estava recuperant de les ferides que li va deixar aquella tragèdia, decideix trucar a la SER quan escolta que Gemma Nierga està entrevistant a una de les seves artistes preferides, Luz Casal. “La teva música em va ajudar a superar el dolor”, li agraïa en antena. La casualitat va voler que, a l’altra banda del telèfon, hi hagués l’Ivan Diez que, com a bon productor, es va guardar el telèfon perquè sabia que quan arribés el dia de Sant Esteve convidarien a víctimes per recordar-ho 3 anys després. La Maria no ho veia clar: “em va dir que això no li interessarà a ningú”, recorda l’Ivan. Però els trucs de productor la van convèncer amb una senzilla pregunta: “Què t’agrada de La Ventana?”. Li va respondre que les entrevistes i és aquí on la María va tenir clar que ho havia de fer. Aquella tarda va seure’s als estudis de la SER, explicant el que recordava:

“Estàvem banyant-nos a la piscina i, de cop, veig que l’horitzó havia desaparegut. El mar s’havia convertit en un mur negre venia cap a nosaltres mentre jo tenia a la mà ‘La sombra del Viento’, pensant el podria acabar de llegir. Van ser tres segons en què només recordo cridar a en Quique: “¡Quique, los niños!”. I allà es va acabar tot”.

Aquest és el relat exacte que després es convertiria en una de les escenes més recordades de ‘Lo Imposible’. I és que també la casualitat va fer que Belén Atienza (productora de J.Bayona) estigués escoltant. Pocs dies després i amb l’Iván com a intermediari, la María es reuneix amb el director i tot el seu equip en una teteria de Barcelona: “Vaig parlar 3 hores sense parar i, de cop, me n’adono que estaven tots plorant. En ‘J’ em va trucar al cap de pocs minuts d’haver marxat demanant-me, si us plau, poder fer la pel·lícula”. 4 anys després s’estrenava arreu del món i, encara ara, la María només té paraules d’agraïment cap a tots els productors però especialment cap a l’Ivan, amb qui l’uneix una relació d’amistat: “Vull dir-ho ben alt, t’estimo molt. Si algú necessita un productor intuïtiu i meravellós que marqui el seu telèfon”.

L’Iván ara ja no és a la ràdio després d’haver-hi treballat 25 anys. La María segueix escoltant-la, diu, perquè que és el mitjà que li genera més confiança: “M’acompanya i em diverteix. Segueix sent de veritat, no té trampa”.