L'impost turístic ja és el tercer ingrés més important de l'Ajuntament de Barcelona

Barcelona

La fiscalitat turística ja representa el tercer ingrés més important que té l'Ajuntament de Barcelona, després dels diners que recapta amb l'Impost de Béns Immobles i les plusvàlues per compravendes immobiliàries. El govern municipal explica que hi ha una part dels prop de 100 milions d'euros que es recapten amb aquest impost que es destina a la promoció turística,p erò la major part dels diners s'inverteixen en actuacions per reduir l'impacte negatiu que també té el turisme en algunes zones i en projectes que beneficien els veïns.

Barcelona ingressa 95 milions d'euros per la fiscalitat turística. Vint d'aquests milions corresponen a l'impost turístic regulat per la Generalitat i els altres 75 a un recàrrec que aplica l'Ajuntament. Els diners de l'impost tenen caràcter finalista: s'han de dedicar a la promoció del turisme i a millores relacionades amb aquesta activitat. Però el recàrrec no és finalista i l'Ajuntament de Barcelona ha explicat a SER Catalunya que els recursos que aconsegueix per aquesta via els dedica a actuacions i projectes que representin una millora per als ciutadans de Barcelona.

Una part dels diners es destinen, per exemple, a reforçar el manteniment, la neteja i la seguretat i es financen projectes que milloren la qualitat de vida dels veïns. Durant l'any passat, amb els recursos que deixen els turistes, es va finançar el Festival de la Llum, diferents actes culturals a Nou Barris, el servei de mediació dels pisos turístics o el programa "Viu la Vela" que permetrà que 17.000 alumnes de sisè de primària de totes les escoles de la ciutat visitin alguna de les escoles de vela, amb l'objectiu d'apropar els esports de mar als nens.

Amb els diners dels turistes també es finançarà -en part- el PLA CLIMA que preveu climatitzar 170 centres educatius de la ciutat. L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, assegura que l'objectiu del seu govern és incrementar el retorn social del turisme: "Quan vaig a altres llocs d'Espanya els dic que parlin amb els hotelers de Barcelona perquè vegin que poden tenir turisme de qualitat amb taxa turística i, a més, això ens facilita fer retorn social d'aquesta activitat econòmica".

Des de la posada en funcionament de l'impost turístic s'han finançat 450 projectes municipals. El recàrrec municipal a l'impost s'ha anat aplicant de manera progressiva i arribarà a la tarifa definitiva a l'abril d'aquest any amb 3,25 euros per nit.

Amb diners de la fiscalitat turística, es reforça, per exemple, la freqüència dels autobusos que van a la Barceloneta i zona de platges durant els mesos d'estiu o s'utilitzen per gestionar la massificació de les bateries antiaèries del Turó de la Rovira.

Saturació al bus de barri que va al Parc Güell

En els darrers dies els veïns de Gràcia i el Parc Güell han reobert un debat: la saturació que els turistes provoquen a determinats serveis. Ells expliquen que estan patint ara mateix una d'aquestes anomenades externalitats negatives perquè veuen com el bus de barri 116 s'omple de turistes. L'Ajuntament està buscant la manera de reduir aquesta massificació amb mesures a curt i llarg termini.

Ampliar

Cerrar

Els veïns de barris com el Coll o la Salut fa anys que es queixen que els turistes omplen els autobusos entre gràcia i el Parc Güell. Expliquen que es troben els autobusos plens, i això els perjudica quan volen baixar a comprar a Gràcia o després, quan tornen a pujar carregats amb les bosses. Aquesta setmana, el grup municipal del PP ha tornat a posar el tema sobre la taula i l'Ajuntament ha ofert algunes solucions. En primer lloc, s'ha compromès a habilitar noves línies ço recorreguts de bus per connectar millor el Parc Güell de manera que el bus 116 sigui només un bus de barri per als veïns, amb el seu estudi de mobilitat corresponent. I una altra de les propostes que ha fet -i és la que ha generat més controvèrsia- és la d'eliminar el rastre d'aquesta línia d'autobús del Google Maps, per evitar que aparegui com una opció per arribar al Parc Güell.

La Cesca Sancho, de l'Associació de Veïns del Parc Güell - La Salut - Sanllehy, considera que aquesta proposta d'amagar la línia a Google Maps no és la solució i demana que en determinades hores es reforci el servei d'autobusos de TMB en les hores de més afluència de visitants.

Finançament tenint en compte el turisme

L'Albert Carreras, economista i director del centre ESCI de la Universitat Pompeu Fabra, explica que el model de Finançament Autonòmic no té en compte la població real i estacional de les autonomies, només la que està empadronada i això repercuteix en els serveis.

L'Idescat sí que compta aquesta població estacional. A Barcelona se li han de sumar, per exemple, 150 000 persones, un 1.5%, però en altres poblacions més petites el percentatge augmenta.

A Santa Cristina d'Aro són unes 500 persones, que representen un 10% més de gent i, si ho desgranem per comarques, parlem en alguns casos com la Cerdanya d'un 15% més de població real respecte la que hi està empadronada i al Baix Empordà un 16%.

Carreras defensa que el model de turisme requereix augmentar els preus dels serveis per als turistes. Això, amb la normativa europea actual no es pot fer, perquè no es pot distingir entre turistes i locals a l'hora d'aplicar preus i en aquesta línia, Carreras diu que l'administració és lenta de reflexos en aquestes situacions.