7 de cada 10 interns a les presons catalanes no té l'educació obligatòria

Barcelona

El 70% dels interns a les presons catalanes té, com a molt, estudis primaris, és a dir, que no s'han arribat a graduar de l'ESO. Durant el temps que passen privats de llibertat, se'ls ofereix la possibilitat d'assistir a classes per ampliar la seva formació. Segons dades del Departament de Justícia, l'any passat un 40% dels interns van participar en algun tipus de formació escolar o acadèmica. Més de 3.200 interns, un 25% del total, van fer cursos d'alfabetització bàsica i competència lectora, uns 2.000 van cursar els d'educació secundària i un centenar va apuntar-se a estudis universitaris.

Quan els interns ingressen a la presó, se'ls fa una entrevista i una prova de nivell. Segons les darreres dades, un de cada tres no tenia assolits els estudis primaris. Per això, els formadors destaquen que la prioritat és ajudar les persones que necessiten una educació bàsica, amb una formació instrumental. "Són persones que no saben llegir ni escriure, sovint amb faltes de coneixement instrumental", explica Saray Gómez, directora del Centre de Formació per Adults Carme Karr, que treballa a la presó de Lledoners. A l'hora d'avaluar, el percentatge d'aprovats es mou entre el 15% i el 30%. Gómez assenyala l'absentisme i l'abandonament com a causes principals, perquè els interns prefereixen centrar-se a treballar o perquè els alts i baixos emocionals els fan perdre la motivació: "Tenen una baixa tolerància a la frustració perquè sovint han viscut males experiències a l'escola".

Molts d'ells tenen necessitats educatives especials a causa d'alguna discapacitat o de malalties mentals per consum de drogues, fet que suposa un problema: "No tenim mestres d'educació especial ni personal especialista en aquestes necessitats", lamenta Gómez. Als centres de formació per persones adultes de les presons catalanes hi treballen un total de 158 professionals docents. La majoria són mestres d'educació primària.