En menys de dos mesos, 45 parelles lingüístiques a Lleida!!
Evolució a l'alça de la proposta que fa més de 20 anys promou el Consorci de Normalització Lingüística de posar en contacte catalanoparlants amb nouvinguts que necessiten practicar la part oral de la llengua catalana

D'esquerra a dreta Roger Craviotto i Llibertat Blanes, del Consorci de Normalització Lingüística i Èric Prim, voluntari del programa Voluntariat per la Llengua.

El código iframe se ha copiado en el portapapeles
En menys de dos mesos, a Lleida ja s'han creat 45 parelles lingüístiques
Lleida
El programa de Voluntariat per la Llengua suma èxits a mesura que compleix anys. Al 2023, segons explica Roger Craviotto, dinamitzador del programa al Consorci de Normalització Lingüística de Lleida, es van fer a Lleida 243 parelles i en el que portem d'any, en menys de dos mesos, la xifra de noves parelles lingüístiques és de 45. Gairebé es forma una parella cada dia (de mitjana). Parelles lingüistes les formen "aprenents" de la llengua catalana, majoritàriament nouvinguts que precisen una major noció oral i expressivitat de la llengua, i catalanoparlants que fan de voluntaris per a ajudar-los a millorar aquesta expressió oral. "L'any passat vam complir 20 anys" del programa Voluntariat per la Llengua i amb tot aquest temps "la xifra de parelles lingüístiques ja sumava 8.500". És un programa que a més de la utilitat que suposa perquè una persona que no acaba de dominar oralment la llengua, pugui atrevir-se a posar-se a prova amb una persona que no la jutjarà si parla malament sinó que l'ajudarà a milorar, fa amics. L'Èric Prim, voluntari des de l'any 2021, ja n'ha tingut unes quantes de parelles lingüístiques i ho corrobora. Es tracta de dedicar una hora a la setmana durant 10 setmanes -això com a mínim-, el màxim el posa cada parella lingüística perquè sovint, com que es formen aquests vincles, aquestes 10 setmanes poden convertir-se en 20 o més.
La Llibertat Blanes, coordinadora de dinamització del Voluntariat per la Llengua a Lleida, parla també de la incidència d'aquest programa en àmbits d'ús específic com l'entorn sanitari o el judicial. Àmbits on, reconeix, és difícil fer més parelles lingüístiques per promoure l'ús oral i social del català entre metges i altre personal sanitari que no l'utilitza, i el mateix passa amb jutges, fiscals i altre personal judicial que, tot i treballar a Lleida de fa anys, no parla mai català. Però tot i les dificultats, des de Consorci i des del programa, se seguirà insistint per promoure aquest major ús de la llengua catalana.
El Voluntariat per la Llengua i altres programes que promou el Consorci de Normalització Linguïstica estan dirigits a persones d'a partir 18 anys. No obstant, també veuen el cada cop menor ús del català entre els nois i noies de menys de 18 anys, especialment els que van a l'institut. Per això, Blanes recorda que des del Consorci "podem prestar assessorament" a aquells centres que vulguin promoure més el català entre els nois i noies -no ja només a l'aula sinó també en les seves relacions al pati- per revertir el fet que, també a Lleida, els adolescents parlin menys en català... tot i ser catalans.




