Jaume Madaula: "Vaig marxar a l'Empordà perquè m'agrada molt la meva feina, però m'agrada més la meva vida"

barcelona

L’actor Jaume Madaula ha estat el protagonista d’un nou Llapis de Memòria, una conversa reposada on el teatre, la música i la vida s’entrellacen per dibuixar el retrat d’un creador que ha après a abaixar el ritme per guanyar llibertat. Des del seu moment actual als escenaris fins a les cançons que han marcat la seva trajectòria vital, Madaula reivindica el temps, la pausa i la capacitat de triar.

Actualment interpreta l’escriptor francès Édouard Louis a Lluites i metamorfosi d’una dona, una adaptació teatral basada en la novel·la de l’autor, que es pot veure al Teatre de la Fàbrica. Madaula dona cos a Louis mentre l’actriu Eva Trancón interpreta la Monique, la mare de l’escriptor. L’obra explora la relació entre mare i fill, marcada pel rebuig, la vergonya i, finalment, la reconciliació. “És una història molt extrema, però alhora molt universal. Tothom s’hi reconeix”, explica l’actor.

Un dels aspectes més singulars del muntatge és l’ús combinat del català i el castellà, una decisió que no apareixia al text original però que, segons Madaula, aporta una nova capa de lectura: “Parla de migració, de canvi de classe i de la relació amb la llengua. És molt bonic veure com tot això travessa la mare i el fill”. L’actor també connecta profundament amb el pensament polític de Louis: “Ell reivindica que el teatre i la literatura encara semblen coses fetes només per a rics, i escriu des d’aquí. Em sembla molt potent”.

Al Llapis de Memòria, Madaula també obre la porta a la seva vida fora dels escenaris. Fa quatre anys i mig que viu a l’Empordà, una decisió que considera una de les millors que ha pres. “Intento tenir un peatge baix: viure amb pocs diners per poder triar què faig i què no. M’agrada molt la meva feina, però m’agrada encara més la meva vida”. Instal·lat entre el camp i Barcelona, combina el teatre amb projectes propis, l’hort, el riu i una xarxa creativa al voltant del Convent de Pontós.

La conversa també passa per moments clau de la seva biografia, com la pèrdua de la mare quan tenia 22 anys i el càncer que ell mateix va superar cinc anys després. Experiències que, lluny d’enfonsar-lo, li han servit per replantejar prioritats. “Et donen una carta blanca per dir que no, per canviar el paradigma i escoltar què és realment important”.

La música actua com a fil conductor del programa. Cançons com Nina de Miraguano de Pau Riba amb Orchestra Fireluche, Batiscafo Katiuskas d’Antònia Font o Where Is the Love? de The Black Eyed Peas ajuden a entendre el seu univers creatiu i vital. “Són cançons que m’han ensenyat maneres de viure, de pensar i d’estimar”, reconeix.

Entre la reflexió política, el dol, l’amor i la creació, Jaume Madaula construeix un relat coherent amb la seva manera d’estar al món: menys pressa, més arrelament i la convicció que, de vegades, frenar també és avançar.

Les cançons de Jaume Madaula:

• Nina de Miraguano - Orchestra Fireluche
• Marche pour la Cérémonie des Turcs - Jean-Baptiste Lully
• Where Is the Love? - Black Eyed Peas
• Batiscafo Katiuskas - Antònia Font
• Alegría De Vivir - Ray Heredia
• Som pur corb - Vicky L' Arròs, Marc Minguella
• Demà - Albert Pla