Iñaki Gabilondo: “M’enfado molt amb els que diuen que el pòdcast és el futur i que la ràdio és un mitjà vell. És absurd!”

Barcelona

Amb motiu del centenari de Ràdio Barcelona els periodistes Iñaki Gabilondo i Jaume Serra, delegat de Prisa Media a Catalunya, s'han trobat per fer una conversa de ràdio i vídeo a l'estudi Toresky. Una trobada que és la primera d’una sèrie que organitzarà SER Catalunya durant tot l’any sota el títol  ‘Converses de ràdio’ i que reunirà comunicadors actuals i del passat de l’emissora degana del país.  En aquesta primera conversa la ràdio ha estat òbviament la protagonista a través de la vida professional i personal  de Serra i de Gabilondo.

Gabilondo té una relació molt estreta amb Ràdio Barcelona, "sempre he estat lligat a aquesta emissora". Després d'ocupar el càrrec com a director de Ràdio Sevilla, van traslladar-lo a Barcelona per ocupar el càrrec de subdirector de l'emissora. Aquí va treballar braç a braç amb llegendes de la ràdio com Constantino Romero, Joaquim Maria Puyal o Joan Castelló Rovira. "Era un equip maquíssim", recorda. Malgrat tot, la seva estada a la capital catalana va durar molt poc perquè tres mesos després d'haver-se instal·lat a Barcelona el van enviar a Madrid: "Quan ja tenia escola pels nens i metge per la meva dona, que estava malalta, vam haver d'aixecar el campament i marxar cap a Madrid". Gabilondo va guanyar el seu primer Ondas l'any 1969. En aquella època, els Premis Ondas se celebraven a l'Hotel Ritz i els guardonats es passejaven amb carrosses pel Passeig de Gràcia: "Quina vergonya que passava, portàvem escorta policial perquè havien de tallar el trànsit", recorda Gabilondo.

Abans de començar la seva carrera davant dels micròfons, Gabilondo havia estat directiu de tres emissores de ràdio diferents, entre elles Ràdio Sant Sebastià que és la seva ciutat natal, director d'informatius de la Cadena SER i directiu de TVE. "L'univers dels directors i dels editors és poc conegut", assegura. Quan va acabar la seva experiència com a directiu, Gabilondo confessa que va construir una màxima: "a partir d'ara els meus encerts em fan guanyar i els meus desencerts em fan perdre".

En canvi, Jaume Serra, que actualment és director de Prisa Media i anteriorment havia estat director de SER Catalunya i Ràdio Barcelona, ha comentat que ell sempre havia volgut treballar a la ràdio per parlar davant d'un micròfon i la vida el va portar pel camí de la gestió. El seu germà li deia: "no duraràs res gestionant" i ara ja fa més anys que gestiona projectes i equips que no pas que parla pels micròfons. "Em vaig adonar que el que m'agradava era la ràdio però que des de la gestió podia ajudar als que volien fer ràdio, era el facilitador perquè ells poguessin fer millor ràdio".

"La ràdio és l’acompanyant que no t'impedeix fer res"

El periodista basc va començar a fer ràdio en plena dictadura i des d'aleshores hi ha hagut molts canvis. Ell creu que "en tots aquests anys l'oient s'ha desdibuixat" i creu que "a l'hora de fer un programa sovint s'oblida a l'oient". Assegura que "tota la gent que ha vist triomfar a la ràdio sempre han recordat que hi ha un oient que els escolta".

Gabilondo ha volgut posar èmfasi en la importància de la ràdio com a mitjà a temps real, amb hores, minuts i segons i persones que escolten la ràdio mentre fan qualsevol acció quotidiana, un fet extraordinari i que no permet cap altre mitjà. "Estar escoltant la ràdio és estar acompanyat per algú que no t'impedeix fer res. T'acompanya com un rellotge de polsera, com un tic-tac que tens al teu costat".

Gabilondo ha volgut reivindicar la importància de la ràdio davant els qui aposten només pel pòdcast: "Estic molt enfadat amb els que han decidit que el pòdcast és el futur i diuen que la ràdio és un mitjà vell. Això és absurd!". El periodista creu que pòdcasts són els programes de ràdio que es feien abans amb els seus guions, efectes de so que ara s'han recuperat, "com a mitjà d'expressió". Creu que "els pòdcasts són un subgènere de la ràdio".  Citant la sentencia del creador radiofònic Antonio González Calderón, Gabilondo assegura que "la ràdio és un mitjà de comunicació, un mitjà d'informació i un mitjà d'expressió". "Ara finalment la ràdio és un mitjà d'informació, ja que durant molts anys no ho va ser, i també és un mitjà d'expressió perquè té pòdcast, però no cal eliminar el primer tret que és el de la comunicació 'en calent' i a temps real", adverteix.

Jaume Serra ha recordat que la ràdio és el mitjà tradicional que té més bona salut i millor present, segons els índexs de confiança de tot el món. "Té unes penetracions en audiències extraordinàries i això és probablement perquè ha trobat uns grans aliats en els nous mitjans digitals".

El futur de la ràdio

"No sé com evolucionarà la ràdio, tampoc tinc la més mínima curiositat, però la comunicació d’una persona amb una altra, una conversa, sempre existirà. És com respirar. No sé quin serà el futur de la SER però la ràdio que permet comunicar-se amb algú a través de la veu sempre seguirà i ho dic amb total seguretat" , ha confessat el periodista basc, que ha afegit "ningú pot explicar tampoc com serà la societat, però en el futur, els humans continuaran comunicant-se amb els humans, que és el principi fonamental de la ràdio".

Iñaki Gabilondo és un referent en el món de la ràdio, però també en el periodisme és per això que durant la conversa Jaume Serra li ha preguntat si se sent més periodista o més comunicador: "Jo sempre he estat un home de ràdio, primer com a directiu i després fent ràdio. Comunicar em semblava bé, però quan no podíem comunicar informació patia moltíssim perquè érem un organisme amputat. Quan podíem informar, vaig lamentar que sacrifiquéssim tots aquells camins de la ràdio expressiva en els que havíem avançat i que ara ha tornat amb els pòdcasts".

L'ego dels periodistes

Gabilondo també ha profunditzat sobre l'ego dels periodistes, fent la següent reflexió: "Jo he estat un comunicador que ha informat i ha comunicat informació però sempre he tingut una preocupació que és donar un servei a l'oient que li serveixi d'alguna cosa". I ha afegit "no crec que existeixi un periodisme de primera divisió i un de segona, hi ha una comunicació informativa útil i una inútil, una honesta i una deshonesta". "He tingut la fortuna de tenir un programa gran que em permetia apropar-me a tots els universos que m'agraden".

També ha dit la seva sobre aquelles persones que es consideren més periodistes i menyspreen als comunicadors: "Ells mateixos es col·loquen en una aristocràcia que em fa riure". Pel que fa a ràdio en directe o els pòdcasts opina que són maneres de distribuir la ràdio: "a la peixateria venen peix fresc, però també el pots congelar i menjar-te'l quan et dona la gana, i pots fer un elaborat també meravellós però tot són elements de la mateixa unitat professional: la peixateria". Sobre si "el peix congelat és la modernitat i el peix fresc són els 'old media', et diria que tot això és un entreteniments per a la  gent ociosa".

"Crec molt en la ràdio i crec que ens hauríem d'enfadar amb aquells que volen fer classes socials dins de la comunicació". Reconeix que entre els periodistes existeix por a quedar-se antiquat i no estar a l'última tendència i això no sempre és bo. Jaume Serra creu que "les coses que funcionaven continuaran funcionant i les novetats poden aportar noves oportunitats que les companyies han de saber aprofitar".

"No només canvia la tecnologia i la ràdio, la gent canvia, la societat canvia. I nosaltres necessitem la confiança de la gent i per això hem d'entendre què li passa a la gent. Actualment, vivim en una societat més escèptica i més crèdula que mai i es creu al primer indocumentat que passa pel carrer", ha reflexionat Gabilondo. "En la nova realitat social s'estan introduint uns canvis que col·loquen la gent en una actitud de més recel i la ràdio és el mitjà davant el qual estan menys recelosos perquè viuen amb la ràdio com si fos de la família: al cotxe, a la cuina, al llit. Tenim una intimitat tremenda, en realitat no som família, però ens porten a tot arreu i tenim una relació de família", ha afegit.

Al final de la conversa, els dos periodistes han explicat què significa per cadascú la ràdio. Gabilondo ha dit que "quan era petit no hi havia televisió i em vaig criar amb la ràdio i aquest mitjà m'ha proporcionat totes les alegries i també pesars". Un sentiment similar al que tenia Jaume Serra: "a casa sempre se sentia la ràdio i sempre he volgut estar a la ràdio i he tingut la sort de ser-hi".

100 anys de ràdio a Catalunya amb el suport de la Generalitat de Catalunya.