'Jo et cuidaré', un conte per explicar els desnonaments als infants

Barcelona

Fa dies que sempre hi ha algú a casa. La mama i el papa no volen que, si hem de marxar, ens agafi per sorpresa. I al final ha passat. Just avui que no tenim escola ha vingut una gent amb uns papers que diuen que ja no podem viure aquí. Després hem marxat de casa nostra i a mi se m’ha escapat una llàgrima. Aquest és un fragment del conte "Jo et cuidaré" de l'escriptora i Parella de Fet del Balcó, Anna Manso. Un conte que narra la història del desnonament d'una família del barri del Raval de Barcelona. La protagonista és una nena i és ella qui explica què passa quan arriba a casa una notificació que ho canviarà tot. Una notificació de desnonament.

Precisament aquesta setmana hi havia programats quatre desnonaments previstos al Raval. Dos d'ells es van acabar fent dimecres, cinc hores més tard del previst per la resistència dels veïns del barri. El tercer no es va poder fer per manca de temps i el quart, que afectava una mare i tres menors es va anul·lar perquè es va arribar a un acord amb el propietari, en aquest cas un fons voltor.

El conte 'Jo et cuidaré' neix precisament d'una iniciativa del Centre de Serveis Socials Raval Sud amb l'ajuda de deu veïnes que han passat pel tràngol del desnonament. En parlem amb l'autora, Anna Manso, i el Pau Gil de Oñate, tècnic de suport a la Direcció del CSS Raval Nord i Sud.

Comença per una necessitat

'Jo et cuidaré' neix d'una necessitat que detecten els serveis socials del Raval, un dels barris on hi ha més desnonaments de Barcelona. "Quan hi havia un desnonament, interveníem globalment en la família", explica Pau Gil de Oñate, "vam veure que hi havia molts impactes en els menors i les famílies demanaven com explicar-los-hi què passava". Primer es van posar d'acord entre tots els serveis que acompanyen els infants i, posteriorment, van decidir que "calia una eina". I així se li va fer la proposta a l'Anna Manso. "M'hi vaig llençar de cap", ha admès l'escriptora, qui després va sentir el pes de la "responsabilitat" d'escriure sobre i per als infants desnonats.

Les mares decideixen

Per fer el conte es va crear un grup de treball on deu mares que han patit un procés de desnonament exposaven què volien explicar al conte. "Vaig posar-me en el paper d'escoltadora", ha recordat l'Anna Manso, "de captar sentiments, emocions i sensibilitats". Gil de Oñate ha destacat que les deu veïnes que van participar van ser-hi "des del principi fins al final", participant en totes les decisions.

Les dones, ha descrit l'autora, tenien les idees "molt cares": volien que sortís reflectit el barri, el procés de peregrinació que han de viure i que no acabés en un final tant idíl·lic com irreal, com acabar en una nova casa, com si res hagués passat: "totes estàvem d'acord que no podíem mentir, i és per això que al final la família acaba en una pensió". Ara, una vegada han pogut llegir el conte, "els nens han vist el seu gat, el seu parc i la seva pensió" a les pàgines.

El missatge del conte, però és el que amaga el seu títol 'Jo et cuidaré'. "Acaba amb el missatge dels pares i mares als seus fills: siguis on siguis jo et cuidaré". Per Manso, la història ha acabat sent un "viatge emocional d'algú a qui la normalitat se li trenca", algú que viu ràbia i tristesa, però també "l'acompanyament dels pares".

Una realitat (no només) del Raval

Per crear la història, l'Anna Manso ha apuntat que s'imaginava "els nanos pel barri sense entendre res", quan se'ls notifica que han de marxar de casa i han de començar a anar a diferents serveis a buscar ajuda. De fet, en Pau Gil de Oñate ha assenyalat que en molts casos són els mateixos infants els qui han de llegir la notificació de desnonament perquè són els únics a casa que entenen el català i el castellà: "hi ha moltes paraules tècniques que els pares no coneixen".

En tot cas, el conte no és només pels nens i nenes que han patit un desnonament, ja que els desnonaments suposen un "problema transversal" que li pot afectar a tothom, ha dit Manso. Els nens i nenes que l'han llegit, ha explicat el treballador social, és de sorpresa: "no entenen com nens perden la seva casa, si la casa ho és tot". Amb tot, ha subratllat Gil de Oñate, 'Jo et cuidaré' no pretén normalitzar, sinó "acompanyar les famílies i els professionals que hi treballen cada dia". "Potser és el conte més trist que he escrit mai", reflexiona l'Anna Manso, que malgrat tot ha acabat el relat amb "una punta d'esperança".