"Les botigues no volen ni gent grossa ni gent gran"
Marta Pontnou, estilista i assessora d'imatge, explica a l'Aquí Catalunya l'impacte que tenen les talles de roba sobre l'autoestima
NaN:NaN:NaN
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1708688631104/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
Si tu també surts content o contenta d'una botiga després d'endur-te una peça per sota de la talla que creies que tenies, continua llegint. "Les marques el que volen és vendre, i com que la societat és grassofòbica, juguen amb la teva felicitat i posen números més petits perquè en surtis content i acabis tornant-hi un altre dia a comprar". Així s'expressa la Marta Pontnou, estilista i assessora d'imatge, amb qui aquest divendres ha parlat l'Aquí Catalunya. Que les talles tenen un impacte sobre l'autoestima és un fet del qual l'estilista no en té cap dubte: la població que més diners es deixa en roba és la d'entre 18 i 32 anys, "aquestes persones no volen anar a una botiga i veure-hi persones grans d'edat ni grasses". A Catalunya hi ha 28.000 adolescents amb algun TCA -xifra Pontnou-, "i si una criatura té un problema d'autoestima, comentaris grassofòbics tenen un fort impacte i expliquen, en part, el desenvolupament d'aquest tipus de trastorns".
L'assessora d'imatge també ha explicat al programa que el sistema de tallatge actual fa 20 anys que no s'actualitza, "això es nota sobretot en criatures: els nens no tenen les mateixes característiques físiques que fa tants anys, per això no els hi cap molta de la roba pensada per a infants". I afegeix: "no és que els pares sexualitzin o vulguin vestir d'adults els seus fills, és que simplement no hi ha roba pensada per les criatures d'ara".
Un pla contra la pressió estètica pioner
Catalunya actualment té un pla contra la pressió estètica en marxa, el primer a Europa d'aquestes característiques. Entre les accions previstes d'executar (fins al 2026), hi ha un control de la publicitat de productes light que puguin fomentar la pressió estètica, o la promoció d'un acord de país amb les principals marques de moda per al foment de la neutralitat corporal i la diversitat del quadre de talles. Precisament sobre el tallatge, ja al 2007 el govern central va intentar unificar un sistema de tallatge, però va quedar en un calaix.
D'entre els objectius d'aquest pla també hi és el de promoure acords amb el sector de la moda per assegurar la disponibilitat, a tots els establiments físics, de talles adequades per a tots els cossos i, en especial, de les talles més grans i per als cossos amb diversitat funcional.
Segons la primera onada de l’enquesta Òmnibus de la Generalitat de Catalunya duta a terme l’any 2022, la insatisfacció amb el cos és més elevada en les dones que en els homes, especialment entre les dones més joves. El 60% de les dones de fins a 25 anys manifesta haver-se sentit insatisfeta alguna vegada, sovint o sempre amb el seu cos quan es mira al mirall (Centre d’Estudis d’Opinió, estudi núm. 1032, 2022-1). Aquesta insatisfacció corporal està estretament lligada a la imposició social de la primesa i als mecanismes que la sustenten, com poden ser les talles allunyades de les mides antropomètriques de la població general. Aquest fet genera malestar i influeix en el benestar d’una manera integral. Tal com mostra la mateixa enquesta, un 32% de les dones s’han sentit malament pel fet de no trobar roba de la seva talla.
Laura Estrada
Periodista, part de l'Aquí Catalunya i del podcast Agafa el telèfon. Acaricio gats i odio la pinya.