El BalcóEl Balcó
Sociedad

Set mesos viatjant en bicicleta: "un culot, dues samarretes i tres calces"

La Clara Dezcallar Camino, de 25 anys, acaba de tornar del seu viatge per l'Àsia a dues rodes, una manera de viatjar "prou ràpida per avançar, però lenta per captar tota l'essència del lloc"

Set mesos viatjant en bicicleta: "un culot, dues samarretes i tres calces"

Set mesos viatjant en bicicleta: "un culot, dues samarretes i tres calces"

18:33

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1709233570806/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Barcelona

Set mesos. 210 dies pedalant per països com Kirguizstan, Tadjikistan, Uzbekistan, Índia, Nepal o Marroc. I les últimes setmanes d'aquest viatge, tres setmanes pedalant més que mai per anar de Màlaga fins a casa, Sant Cugat. Allà, família i amics esperant per donar la benvinguda, amb aplaudiments, confeti i moltes abraçades. Aquesta és la història de la Clara Dezcallar Camino, una dona de 25 anys que ha estat viatjant tota sola durant 7 mesos en bicicleta.

Després d'haver estudiat dret i dos màsters i d'haver viscut un any i mig a Andorra, el juliol del 2023 va decidir agafar motxilla i bicicleta i anar a descobrir món. Ara fa just cinc dies que va tornar a casa i avui ve a El Balcó a explicar com ha estat tant viatge com tornada.

Austeritat i llocs remots

El viatge de la Clara es podria resumir en tres paraules: auster, remot i ciclista. A l'equipatge només portava "dues samarretes, un culot i la regla del 3-3-3: 3 mitjons, 3 tops i 3 calces". A part, una tenda de campanya i un bon sac per poder dormir on necessités. Els llocs on ha estat l'han impressionat tots, però el que més ha gaudit són "les rutes remotes" que són "les més autèntiques".

Tot plegat, sobre dues rodes, sobre una bicicleta. El bitllet d'avió per anar fins a l'Àsia, només d'anada. Allà, va visitar el Kirguizstan, Tadjikistan, Uzbekistan; després va passar pel nord de l'Índia i el Nepal. Va ser aleshores quan va haver de decidir si tornar o anar més cap a l'est. La decisió va ser improvisada, però també condicionada, sobretot per tema econòmic: "els estalvis començaven a acabar-se". Del Nepal, al Marroc i d'allí, a les Canàries, Màlaga i cap a casa. Ara, està "molt nostàlgica", però és, descriu, "una nostàlgia bona".

Mal de panxa, un esquinç

La Clara ha deixat clar que el seu viatge, malgrat que remot, no ha estat perillós. De fet, un dels moments més crítics que recorda és quan es va tòrcer el turmell "de la forma més absurda". No estava al mig de la muntanya ni sobre la bicicleta, sinó en una ciutat organitzant la següent part del viatge: "me'l vaig tòrcer pel carrer, de la manera menys èpica", ha recordat. Va ser un esquinç de segon grau, però ella va "continuar pedalant".

Pel que fa a les malalties, la Clara va tenir molta sort. "Si et poses malalta en un viatge com aquest, el sentit del viatge cau en picat", ha admès, ja que l'únic que ve de gust és llit, mare i sopa. Ella, però, no ho ha hagut de viure. Només va tenir problemes a la panxa als primers països que va visitar, però després, creu, es va "immunitzar", ja que de menjar admet, ho va tastar "gairebé tot".

Ser conscient dels riscos

La Clara està agraïda per haver fet aquest viatge. Li ha obert "moltes finestres" que pensava que no existia. Abans del viatge, treballava com a advocada "8 hores a un despatx". Ella, com a "cul inquiet" que és, sempre marxava a les sis en punt per "pujar muntanyes, rodar o esquiar". "Va arribar un punt que no estava massa bé", sentia que tenia molta energia mental i física que no podia treure. I va ser aleshores quan va decidir marxar.

El pla inicial era anar amb motxilla al Nepal, però no ho va veure clar. Quan els va dir als seus pares que marxava sola en bicicleta, la seva mare va posar una "cara estranya i pàl·lida", però ho van entendre: "sent conscients dels riscos hem pogut posar mesures". Una d'aquestes mesures ha estat un GPS satèl·lit que permetia als pares de la Clara localitzar-la en qualsevol moment "tot i no tenir cobertura". A més, també tenia un botó SOS per si necessitava ajuda, tot i que no l'ha arribat a utilitzar. És conscient que marxar sola "augmenta la dificultat" del viatge, però també creu que s'ha de saber traspassar la por, com ella feia cada nit que dormia dins la tenda en un lloc remot on no hi havia ningú més.

A banda del GPS, la Clara també va fer un grup de WhatsApp amb la seva família i amics més propers i cada dos o tres dies enviava un missatge explicant que estava bé, alguna foto o vídeo i la ubicació, si tenia cobertura.

La bicicleta

Anar amb un transport propi té molts avantatges. Si bé és evident que un viatge com aquest requereix organització, també necessita improvisació: "ni una ni l'altra". La Clara va llegir blogs i articles, però després, quan estàs en el viatge, aquest "roda sol", tot i que cal "donar-li temps perquè rodi". En el seu cas, li va costar uns 10 o 12 dies i durant el viatge ha après, ja que ha estat una "constant presa de decisió". Vist amb perspectiva, veu decisions que van ser molt bones, com pujar a l'Annapurna o anar a una boda nepalesa, i d'altres no tan bones de les quals "s'ha après".

A banda de la improvisació que aporta la bicicleta, aquest transport també permet descobrir els llocs d'una manera diferent, amb "un ritme prou ràpid per avançar, però lent per captar tota l'essència del lloc". A més, també és "un mitjà molt barat" que li ha permès gastar-se només 600 euros al mes i sent conscient que podia "abaratir-lo més".

Sigui com sigui, un viatge en què ha pogut "connectar amb molta gent" i que anima a tothom, sobretot dones, a fer-ho, a atrevir-se a marxar soles: "tant de bo poguéssiu veure el que han vist els meus ulls".

Laura Polo Dalfó

Laura Polo Dalfó

Redactora, productora, reportera i el que faci falta a El Balcó de SER Catalunya. Graduada en Periodisme...

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00