Els bestiaris de Rodoreda, Raspall i Carner a partir de la música de The Tyets: "he après molt"

Barcelona

"Als joves ja no els interessa res". "Ja no volen aprendre". "Només estan pel mòbil". Frases que probablement molts joves fa temps que senten, així com que els ordinadors i els mòbils han substituït els llibres o que s'escolten més influencers i youtubers que pares i professors. Però la realitat és que hi ha maneres d'ensenyar als joves temes que a priori no els criden gens l'atenció.

A l'institut Eduard Fontseré, del barri de la Florida de l'Hospitalet de Llobregat, un grup d'alumnes de 4t d'ESO han presentat un recital amb els seus propis poemes. A través del disc Animalari urbà de The Tyets, els joves han estudiat què són els bestiaris literaris, llibres de poemes sobre bèsties, i han creat el seu propi, inspirant-se en la bèstia que porten a dins. Els poemes han acabat recollits en un fanzín que han presentat a la llibreria La Conxita de Sants. Una presentació feta entre tots els alumnes de la classe i que la van anar a veure familiars, amics, professors i desconeguts curiosos.

Van recitar el seu himne i després, un per un, va anar exposant el seu bestiari i explicant el significat d'aquest i del dibuix que l'acompanyava. Roguer Mejía i Dayana Garcia, dos dels alumnes de 4t d'ESO que han participat en el projecte i Gerard de Josep, el seu professor, expliquen a El Balcó tot el procés.

Les bèsties interiors

Tant en Roguer com la Dayana admeten que estaven "nerviosos" però finalment tots dos coincideixen que va ser "molt divertit" i que va sortir sol. La Dayana va titular el seu poema 'A vegades tot és blanc i gris' i volia que fos una cosa "més profunda" que no la descripció d'un animal, sinó que les persones que el llegissin s'hi poguessin sentir identificades. Per altra banda, el poema d'en Roguer es titulava 'Cremar', i parlava sobre "una bèstia sigil·losa, però també amb bellesa". El que més li va costar va ser "els dobles sentits i relacionar-ho amb l'entorn".

Al principi, diferents reaccions. Mentre la Dayana li va semblar una proposta "divertida" perquè li agrada molt fer poesia, en Roguer va pensar que seria "avorrit" llegir poemes sobre bèsties. Ara bé, "analitzar-les i comparar-les va ser més divertit", ha recordat.

El català

El major repte per ells, però, va ser fer-ho en català, ja que no és la llengua que parlen normalment. "Estic molt orgullós dels meus alumnes", ha dit en Gerard, que ha destacat que en el barri de la Florida "el català es limita en l'àmbit educatiu" i que ells han aconseguit fer alguna cosa que ha pres "vida en un acte públic". Si bé és veritat que els alumnes no han començat a parlar en català de sobte, el seu professor sí que ha notat una evolució: "venir a la ràdio i deixar que Catalunya els escolti en català és un canvi respecte abans".

En Gerard és el seu referent en català, cada vegada que hi ha alguna paraula que els costa, el miren buscant la seva aprovació. Ell ha estat qui ha impulsat el projecte, a partir de la seva fixació en "posar música en català a la classe", una manera que, opina, pot ajudar a introduir el català a les vides dels seus alumnes més enllà de l'entorn educatiu.

El projecte

Es va repartir un animal de referència a cadascú de la classe. En el cas de la Dayana i el Roguer van ser la tortuga i la girafa. I, a partir d'aquí, cada alumne havia de comparar la cançó del grup català amb els bestiaris que havien fet autors com Mercè Rodoreda, Pere Quart, Joana Raspall o Josep Carner. "La Dayana veia que la tortuga dels Tyets era "persistent", mentre que la del bestiari antic era "poruga".

A partir d'aquí, explica en Gerard, els va fer "preguntes per crear la seva bèstia" sobre el seu entorn i ells mateixos. Resposes les preguntes, tocava "passar-les en forma de poema". A banda, els alumnes de l'optativa de plàstica van combinar diverses bèsties i van crear animals únics que es van ajuntar amb els poemes segons els seus significats.

Un projecte de l'escola al públic que ha ensenyat molt als alumnes, més enllà del català. "Me n'he adonat com soc en escriure, escric bé quan tinc alguna cosa a dir", ha reflexionat la Dayana. Per la seva banda, en Roguer, ha destacat que el que ell més ha entès és com es relaciona amb el seu entorn: "com soc jo amb les altres persones".