Rebecca Makkai: "El 'Me Too' ens ha portat a mirar enrere i revisar situacions del passat"

Barcelona

L'escriptora Rebecca Makkai (Chicago, 1978) ha presentat aquest dilluns a Barcelona el seu llibre 'Vull fer-te algunes preguntes', que arriba en llengua catalana de la mà d'Edicions del Periscopi i en castellà editat per Sexto Piso. La novel·la posa el focus en la Bodie Kane, la creadora d'un pòdcast d'èxit que, vint anys després, haurà de tornar al lloc on la seva companya d'habitació va ser assassinada. L'autora explora l'ambivalència de la culpa i la complexitat de la veritat i, a la vegada, tracta aspectes com el feminisme i la cultura de la cancel·lació. "El Me Too' ens ha portat a mirar enrere i revisar situacions del passat per adonar-nos que aquelles coses que feien riure, potser no en feien tant", sosté.

El llibre de Makkai parteix de la història de la protagonista, que es veu abocada a recordar l'episodi més terrible de la seva vida quan la conviden a fer classes a l'escola Granby, on va passar la seva adolescència. Vint anys després de l'assassinat de la seva companya d'habitació, Kane haurà de tornar a passejar pels escenaris del crim i reflexionar sobre quin paper va tenir ella, quin paper van tenir els seus companys i si l'home a qui van declarar culpable és realment el veritable assassí.

Segons l'autora, fer aquest viatge li ha permès parlar de diferents temes com, per exemple, el feminisme. Segons l'escriptora durant els darrers anys s'han viscut "canvis generacionals importants" que no passarien per alt comportaments d'assetjament sexual o certs discursos cruels. "Moviments com el 'Me Too' ens han portat a mirar enrere i revisar conductes que abans semblava que estaven bé", assenyala, "tots ens veiem abocats a tractar aquesta complexitat i fer front a certes qüestions".

Un altre aspecte central del llibre és la cultura de la cancel·lació, la qual Makkai avisa que cal enfrontar amb certa prudència. "Abans teníem la tendència de jutjar de forma més dràstica, ara no tenim els mateixos valors religiosos de bé i de mal, però sí que acabem fent el mateix. Quan revisem el rastre que deixa cadascú tenim la tendència de jutjar ràpidament i d'entrada, i no sempre és bo", explica.

Pel que fa a la vessant més estilística, l'autora revisita el 'true crime' a partir de diverses vessants, centrant-se també en la morbositat i l'adopció de certs discursos. Per ella, l'interès humà en aquest gènere "no és nou", però sí que creu que la proliferació de mitjans 'amateurs' ha multiplicat la informació que es pot trobar. "Qualsevol persona es pot tancar a casa i absorbir informació sobre un cas concret fins a creure's un expert", subratlla.

En aquest sentit, tot i que hi ha coses que s'han "fet bé" com donar "veu" a les víctimes més marginalitzades o aportar informació addicional que permeti resoldre el cas, també avisa que n'existeixen de "negatives", com l'assetjament a sospitosos o la retraumatització de les víctimes. En el cas de la literatura te clar que aquesta no fa "cap veredicte", per això incideix en la necessitat d'articular millor les preguntes, un fet que també relaciona amb el títol de l'obra.

En quant als personatges, Makkai revela que la seva és una "enginyeria inversa" en la qual primer ha de tenir una història i després omplir-la amb els personatges adients. "Si es fan bé, ells mateixos van a la direcció que m'interessa", admet, "penso: qui necessito perquè passi això? I si tot va bé agafen vida ells sols".

La importància de la memòria

Un dels aspectes que agafen més importància en les obres de Makkai és el tractament de la memòria, el qual admet que l'"obsessiona" en certa manera. "És allò que ens ha fet com som i el que ens ha portat al present, el que sabem de nosaltres o creiem saber és memòria", recorda. Per això, també reflexiona sobre els records d'un mateix i si aquests poden entrar en conflicte. Aquesta vessant no és exclusiva de 'Vull fer-te algunes preguntes', sinó que ja es podia trobar d'una forma diferents al seu llibre 'Els grans optimistes' (Edicions del Periscopi).

"A la vida real no es pot tornar enrere, els records estan fragmentats i emboirats, com si estiguessin en una mena de nebulosa", detalla. Per això insisteix que no volia que tot allò que recordés Kane fos "clar", perquè "no cal" i perquè "no és realista".

Un nou projecte entre mans

En total, l'autora ha escrit un total de quatre llibres i una col·lecció de relats breus. Preguntada per l'èxit de la novel·la 'Els grans optimistes', assegura que el fet que funcionés tant bé no li ha portat cap tipus de pressió i, de fet, detalla que buscava fer coses diferents un cop el va acabar. Actualment treballa en una ficció història ambientada en el 1938. "Un esdeveniment real amb una persona de veritat" que, admet, li suposa un "repte important".