Munyir la boira per aconseguir aigua

Barcelona

Embassaments pràcticament buits, dessalinitzadores treballant al 100% o més de 200 municipis en fase d'emergència són algunes de les conseqüències de la sequera extrema que afronta Catalunya. En aquest context tan complicat, ha nascut un projecte que pretén recollir aigua de la boira per a fer-la servir en diferents escenaris. Des de 2021, s'ha desenvolupat a les illes Canàries, amb col·laboració del Centre d'Investigació Ecològica i d'Aplicacions Forestals de la Universitat Autònoma de Barcelona. En només deu mesos, el projecte ha aconseguit registrar 35.000 litres d'aigua amb 27 aparells captadors.

Aquesta aigua s'ha pogut destinar al rec de plantacions agrícoles, a zones de sòl àrides i inclús per a beure. Fins i tot, una empresa canària ha fabricat cerveses gourmets amb l'aigua recollida de la boira. A 'El Balcó' hem parlat amb el doctor Vicenç Carabassa, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i coordinador científic del projecte, per a conèixer exactament com funciona aquest sistema i com es pot implantar a Catalunya.

Com es recapta l'aigua?

El doctor Vicenç Carabassa ha explicat que hi ha tres sistemes de captació diferents. El primer és el captador de torre, que consisteix en una torre d'uns quatre metres d'alçada i dos d'amplada, envoltat d'una malla de polietilè. Aquest model recull les microgotes que forma la boira, ja que es van escorrent fins a la malla.

Per altra part, hi ha el col·lector innovador, inspirat en els boscos canaris. Concretament en els pins, que recullen l'aigua de la pluja. Tot i que visualment "no s'assembla a un pi", perquè està centrat en unes barres metàl·liques, el sistema és el mateix, ja que és capaç de concentrar les microgotes de la boira. El meteoròleg, Jordi Carbó, ha valorat aquest sistema i considera que "com en tantes altres coses, l'ésser humà s'ha de fixar en la natura".

El tercer sistema és el col·lector individual, que és "el que millor ha funcionat a les illes Canàries". És un model "molt senzill", compost d'una malla metàl·lica que protegeix el plançó. Per això, també és útil de cara a restaurar hàbitats naturals, ja que la protecció de les plantes és possible gràcies al recobert de la malla mosquitera.

El doctor Carabassa ha admès, però, que els 35.000 litres que han aconseguit al llarg d'aquests deu mesos no serien suficients per pal·liar la sequera que viu el país. "És un consum que es fa en poques hores, però pot ser clau", ha apuntat. És per això que aquesta aigua obtinguda de la boira vol ser més una ajuda que una solució definitiva.

Un sistema que ara es prova a Catalunya

Després de l'èxit aconseguit a Canàries, a Catalunya s'ha implantat una petita parcel·la, amb gairebé 100 col·lectors, en plantacions d'espècies mediterrànies del Garraf. S'ha realitzat dins d'un projecte de restauració ecològica, i la intenció és ampliar-lo a altres zones òptimes per les condicions de la boira, com a l'altiplà central català, a la serrada litoral o al Prepirineu.

Tot i això, Jordi Carbó ha remarcat que "Catalunya no és Canàries", i el vent, que és el que afavoreix la boira de muntanya, no es dona en les mateixes condicions aquí que a les illes. El meteoròleg ha explicat que els núvols de boira es desplacen gràcies al vent, i això contribueix a la recaptació de l'aigua. Per tant, seria necessari "un vent que porti nuvolositat" per tal de recollir la mateixa quantitat de litres que s'ha fet a Canàries.

Pel que fa al finançament, el doctor Carabassa ha assegurat que és "una tecnologia molt senzilla", la qual cosa és un dels "èxits del projecte", ja que permet instal·lar-la sense gaires costos. La més dificultosa seria el recol·lector de torre, ja que s'hauria de fer en un taller especialitzat.