"Ningú fa broma amb la depressió però sí amb els qui patim TOC"

Barcelona

A Catalunya hi ha 35.535 persones diagnosticades amb TOC. Segons els experts, és un trastorn mental que afecta entre un 1% i un 2% de la població mundial. Qui pateix TOC acostuma a tenir pensaments generadors d'ansietat i, per això, molts d'ells es veuen obligats a fer determinats moviments o determinades accions per calmar aquesta ansietat. Dit així, sembla senzill, però hi ha moltes i diverses maneres en què es presenta el TOC.

Generalment, quan es pensa el Trastorn obsessivocompulsiu, es pensa una persona endreçant tots els objectes d'una taula rectes o rentant-se les mans repetides vegades. Sovint tractat des de l'humor, amb rituals divertits, però que realment per qui pateix TOC li condicionen tota la vida. Des que es desperta fins que se'n va a dormir. I, per molt controlat que estigui, com ha apuntat Matthew Tree, "mai se sap si tindràs una recaiguda". L'escriptor, juntament amb el periodista, Gerard Martínez, autor de 'Tinc TOC' al diari ARA, han explicat a El Balcó com ha estat viure amb un TOC desconegut i la posterior acceptació.

Viure amb TOC

Segons explica el doctor Miquel Àngel Fullana, psicòleg del servei de psiquiatria i psicologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, la definició del TOC és tan senzilla com que "una persona té obsessions i/o compulsions", és a dir, rituals. Ara bé, el mateix doctor Fullana admet que, a la pràctica, hi ha "moltes presentacions diferents" del trastorn.

Hi ha, per una banda, els fàcils d'identificar, "persones que tenen la sensació d'estar contaminades" o bé "persones que han d'ordenar repetidament" el que tenen davant. Aquest és el cas d'en Gerard que fins i tot li havien arribat a "sagnar les mans" a l'hivern de les vegades que se les netejava. O s'havia quedat tancat al lavabo per "no poder girar el pom" després d'haver-se rentat les mans.

Per altra banda, apunta el doctor Fullana, hi ha també altres TOCs que són diferents i més complicats d'identificar. "Són persones que tenen pensaments repugnants, com d'atacar físicament o sexualment algú", pensaments que són "difícils d'explicar a altres persones". És el cas d'en Matthew Tree que, tot i que no vol explicar els pensaments que tenia per no contagiar ningú amb ells, ha destacat que en el seu cas només l'afectaven a ell.

Ocultar-ho

En els dos casos, tant d'en Gerard com d'en Matthew, els va costar molt d'explicar-ho. "Ho vaig mantenir en secret des dels 14 fins als 20 anys", ha recordat Tree. Ell sabia que tenia un problema, però es pensava que era "l'únic del planeta" i les pors que tenia eren tan "absurdes" que no era "capaç d'explicar-ho a ningú. "Estàs absolutament sol, davant la galeria fas vida normal, però dins el teu cap estàs pensant en tot això". No va ser fins als 20 anys i després d'una crisi nerviosa que es va atrevir a explicar-ho.

En Gerard també sabia que el que li passava "no era normal". Intentava dissimular-ho tan bé com podia, fins i tot ho amagava a les persones més properes. "Quan coneixien algunes de les meves manies només se'ls acudia dir que deixés de fer-ho, que no era normal", li deien. El desconeixement dels pares i dels qui l'envoltaven no el va ajudar a descobrir que tenia fins al final dels anys de l'institut.

Víctimes de les burles

"Tot ordenat al meu davant, així que estic bé". Així ha respost en Gerard a la pregunta: "Com estàs?". És una broma que es "permeten fer" les persones que tenen TOC, però que vol aprofitar per denunciar que "moltes vegades es frivolitza" amb aquest trastorn: "ningú fa broma d'una persona amb depressió, però sí dels que patim TOC". En Gerard ha admès que si bé hi ha rituals "absurds" que pot entendre que des de fora facin gràcia, ha assenyalat que des de dins no en fan gens, "al contrari, es pateixen".

Matthew Tree s'ha mostrat completament d'acord amb aquesta opinió. Ha expressat que la de tenir obsessions és una "experiència que no voldria" ni pel seu "pitjor enemic" i ha recordat la pel·lícula de Jack Nicholson, 'Mejor... imposible', que "no va poder aguantar".

El doctor Fullana, per la seva banda, ha volgut diferenciar els pensaments intrusius, que són puntuals, amb el TOC, que és un trastorn que "causa importants problemes en el dia a dia" a qui ho pateix, ja que "no et deixa fer coses que vols fer.